CERCADOR

Compartir

  • Inici
  • Treball
  • Els becaris es queden sense un estatut nou que pretenia regular les irregularitats vigents

Reportatge

Els becaris es queden sense un estatut nou que pretenia regular les irregularitats vigents

Malgrat un primer acord amb CCOO i UGT, finalment la patronal i les universitats se n’han desmarcat El van tenir ...

dues científiquesLa ciència és un camp on hi ha molts estudiants en pràctiques (Pexels).

Compartir

per Guillermo Martínez

28/07/2023

Malgrat un primer acord amb CCOO i UGT, finalment la patronal i les universitats se n’han desmarcat

El van tenir a tocar, però no van arribar a posar-lo a prova. Això és el que ha passat amb l’Estatut del becari, rubricat pels sindicats CCOO, UGT i el Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz. El text, que també incloïa les prerrogatives d’una patronal que va decidir desmarcar-se’n a l’últim moment, no va arribar a temps de què el Consell de Ministres l’aprovés, de manera que la (laxa) normativa al voltant dels becaris continuarà igual que fins ara.

Les veus crítiques amb aquest reglament nou no s’han fet esperar. D’una banda, als rectors de les universitats no els fa el pes i consideren que “és una amenaça per al model de pràctiques vigent al sistema universitari espanyol”. A més, no van formar part de les negociacions, que es van allargar un any i mig. Per altra banda, el sindicat CGT troba que aquesta normativa “regularitza qualsevol precarietat que ja hi havia”, mentre que Inspecció de Treball la considera necessària.

Què pretenia resoldre l’estatut de les persones en formació pràctica a l’àmbit de l’empresa? Entre els punts forts en destaca que les pràctiques curriculars, les obligatòries durant l’estudi d’un grau, no podien superar les 1.500 hores. És a dir, 60 crèdits o el que és el mateix, el 25% de les hores d’una titulació de quatre anys. Això vol dir 188 dies de vuit hores cada jornada, encara que l’horari diari dels becaris sol ser una mica inferior. En el cas de les pràctiques extracurriculars, el màxim es va limitar en el 15% de les hores dels crèdits, amb un límit de 480 hores. Es traduïa en 60 dies de vuit hores per jornada. Com que les pràctiques extracurriculars són les que generen més frau, durant les negociacions van esdevenir una de les claus principals de l’acord.

A més, el text recollia que els becaris no poden representar més del 20% de la plantilla total del centre de treball, tot i que qualsevol empresa podrà oferir dues ofertes de beques pràctiques. D’altra banda, l’Estatut no obliga les empreses a assignar un salari als estudiants, però sí que els exigeix  abonar-los despeses com desplaçament, allotjament i manutenció, cosa que incumbeix tant empreses privades com públiques.

La regla establia que els becaris no poden treballar per torns i, alhora, recollia que tenen dret de gaudir tots els serveis amb què compti la plantilla del centre de treball. En principi els becaris havien de començar a cotitzar a partir de l’1 d’octubre de 2023, però els rectorats van demanar una moratòria, que el Govern va acceptar, per la qual cosa la cotització començarà l’1 de gener del 2024. Aquest dret, malgrat que l’estatut no s’hagi aprovat, entrarà en vigor sobre la base del reial decret que va reformar el sistema de pensions del febrer de 2023.

El nou text també recollia un règim sancionador. La infracció catalogada com a molt greu podria tenir una multa, en el grau mínim, de 7.501 euros a 30.000. Les de grau mitjà oscil·len entre els 30.001 euros i els 120.005 euros de multa, mentre que el grau màxim se situa entre els 120.006 euros i els 225.018.

De llargues negociacions al no-res

quatre joves riuen al voltant d'una taula

Davant d’aquesta situació, la il·lusió que la reforma va depertar a Adrià Junyent, secretari de Joventut de CCOO, se’n va anar en orris en veure que, finalment, la normativa no s’aprovaria. “Si hagués entrat en vigor, durant aquest estiu Inspecció de Treball hauria pogut vigilar que el nombre de becaris no augmentés a causa de les vacances dels treballadors en plantilla”, lamenta el sindicalista.

Un dels seus objectius tampoc no va arribar a formar part del text: eliminar les pràctiques extracurriculars, les que concentren el frau més gran. “Només les hem pogut limitar en el temps i ara, ni això, perquè no s’aprovarà”, es dol Junyent. Recorda com la patronal va estar present a les reunions, repetides, que van tenir lloc per negociar el text final. Però se’n va acabar desmarcant. “És una cosa consensuada amb ells encara que no l’hagin rubricada”, insisteix, i critica que “el Govern ja ha incomplert dos acords del diàleg social en no aprovar l’Estatut del becari i en modificar la data d’entrada en vigor de les cotitzacions a la Seguretat Social”.

Pensa el mateix Eduardo Magaldi, portaveu de RUGE, organització que aglomera les joventuts d’UGT: “Hi ha casos en què sí funcionen les pràctiques, però cap sistema en garanteix un bon funcionament. Aquest estatut ocupava aquest buit”. Des del seu punt de vista, l’arribada de les eleccions (municipals, autonòmiques i generals) ha fet que el text no tirés endavant. “Tot es deu a càlculs electorals. Fins i tot per part d’Antonio Garamendi, el president de la CEOE, criticat per ser proper a Yolanda Díaz, i per això se’n va desmarcar”, opina el jove ugetista.

Regularitzar la precarietat

En canvi, Esteban Delgado, militant de base a Barcelona de la CGT, no ho veu igual. “Aquest estatut només servia per posar nom a allò que ja existia. En realitat, era per regularitzar tota la precarietat que hi havia. No pretenia  posar fi a la precarietat dels contractes, sinó a regularitzar-la”, apunta. En aquest sentit, Delgado sí que accepta que una de les virtuts de l’Estatut del becari estava íntimament relacionada amb la limitació de les pràctiques extracurriculars, “aquest calaix de sastre en què s’hi encabeix de tot”. 

El cegetista denuncia que no s’ha tingut en compte l’opinió dels estudiants, malgrat que és un acord que els interpel·la i afecta directament. “Que hagin tingut en compte la patronal ho veig coherent amb l’Estat capitalista que tenim. La legislació no és neutral entre dues parts, en aquest cas, interessos entre dues classes socials antagòniques. És normal que hagin estat a les reunions, però no ho comparteixo”, determina. A més, emfatitza que “un estatut així també és important per a la part empresarial, perquè aconsegueix mà d’obra baratíssima, si no gratuïta, d’estudiants universitaris”.

Les universitats no la volen

Per la seva banda, Magaldi, portaveu de RUGE, recorda que hi ha algunes universitats condemnades per ús fraudulent dels becaris. I que se’ls ha obligat a integrar a les plantilles aquests estudiants que, en realitat, substituïen llocs de treball a les institucions acadèmiques.

Des de la Confederació de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) van catalogar la mesura com “una amenaça per al model de pràctiques vigent al sistema universitari espanyol”. A més es van oposar “radicalment a l’establiment d’una compensació obligatòria per les despeses en què pugui incórrer l’estudiant en pràctiques”, entre d’altres aspectes. I van alertar del “seriós perill que representa [el nou reglament] per a la continuïtat de l’oferta de pràctiques que necessita el sistema universitari espanyol”.

Anabel Galán, vicerectora d’Alumnat i Ocupació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fa seva la versió de la CRUE. “S’han de dissenyar mesures per perseguir les pràctiques fraudulentes, però aquest estatut ha anat molt més enllà i s’ha intentat legislar les universitats sense tenir-les en compte“, subratlla.

Millor parlar d’educació que de feina

Un aprenent amb un treballador en una fusteria

També critica l’ús d’un llenguatge de dret laboral, en lloc d’un llenguatge educatiu: “Als primers esborranys, parlaven de convenis col·lectius, vacances, torns, remuneració… I tot això és del dret laboral, no un llenguatge que utilitzem a les universitats amb les nostres activitats formatives”, s’esplaia Galán.

La vicerectora de la UAB ressalta l’obligatorietat que el becariat cotitzi a la Seguretat Social: “Això fa que a les pràctiques curriculars no remunerades, que són la majoria, les empreses paguin la cotització, cosa que faria que les petites empreses no poguessin tenir becaris per al desemborsament que suposaria”. A la UAB hi ha unes 9.000 pràctiques curriculars cada any, la majoria no remunerades, i un alt percentatge en Administracions Públiques que ja han deixat en mans dels centres acadèmics la cotització dels seus estudiants en pràctiques.

Inspecció de Treball, a favor del text

Una altra perspectiva que cal tenir en compte és la de la Inspecció de Treball. Segons Vicente Mora, un dels professionals que en forma part, fa molts anys que l’entitat controla la figura del becari. “En cinc anys hem pogut regularitzar 7.000 persones que estaven fent pràctiques, però realment ocupaven un lloc estructural a l’empresa”, concreta. I afegeix: “La incidència de frau d’aquesta figura és mitjana-alta”.

Per l’absència d’una regulació específica, els inspectors es limiten a controlar aspectes relacionats amb la laboralitat o no d’aquesta relació entre l’estudiant i l’empresa que l’acull. “I aquí cal ressaltar que des de fa molt de temps hi ha figures de contractació laboral per a la formació, això sí que ja està regulat”, adverteix.

A Mora li agradaria que l’Estatut del becari arribés a bon port: “Aporta una regulació clara, cosa que confereix una seguretat jurídica a les empreses i unes regles del joc molt més clares. La regulació és fonamental per als estudiants i treballadors, però també per a les companyies, no cal oblidar-ho. És una regulació clau que li cal a Espanya”, conclou aquest inspector de treball.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa