CERCADOR

Compartir

  • Inici
  • Sectors
  • “La biblioteca també és un espai segur per als alumnes que, al pati, no volen estar sols”

Entrevista

“La biblioteca també és un espai segur per als alumnes que, al pati, no volen estar sols”

El setembre que Lehman Brothers va fer fallida i l’economia del món occidental va caure en una crisi memorable (2008), ...

Marta Cava, bliotecària“Sembla que els últims anys la societat s’està adonant que necessitem les biblioteques escolars” (À.M.).

Compartir

per Ànnia Monreal

16/06/2023

El setembre que Lehman Brothers va fer fallida i l’economia del món occidental va caure en una crisi memorable (2008), Marta Cava va començar la carrera de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores ha encadenat feines precàries i s’ha fet popular a les xarxes socials, on malda per explicar que les bibliotecàries no són éssers del segle XIX, antipàtiques i al·lèrgiques a la tecnologia. Tot al contrari.

De petita ja volies ser bibliotecària?

Volia fer periodisme, però en el moment que em va tocar la nota era massa alta i no em podia permetre estudiar en una universitat privada. Però ara estic molt contenta de ser-ne.

Com vas anar a parar a Biblioteconomia i Documentació?

Vaig descobrir-la en el moment d’escollir carrera i vaig decidir provar-ho, perquè sempre m’ha agradat molt llegir. Al principi em va costar una mica, perquè era una mica diferent del què m’esperava: gestió de la informació, organitzat coses… I, ostres!, això m’encantava i mai m’ho hauria imaginat. Soc una persona molt ordenada, de manera que era la millor carrera per mi!

A la Universitat de Barcelona érem uns 50-60 alumnes a primer curs, després van anar-ne caient perquè molta gent canviava de carrera. Aleshores era una diplomatura de tres anys (ara en son quatre) i, si volies, podies fer-ne dos més per tenir la llicenciatura.

Hi ha molta diferència, a nivell de possibilitats professionals, entre les persones que teniu la diplomatura i les que tenen la llicenciatura?

No gaires, qui ha fet la llicenciatura pot ser directora de zona (d’un conjunt de biblioteques) i jo no. 

Vas acabar la carrera i aleshores què, va ser fàcil trobar feina?

Durant la carrera vaig fer pràctiques extracurriculars a diversos llocs. Però en obtenir el títol em vaig quedar a l’atur i no trobava res. Així que vaig marxar a Londres, com molta altra gent. 

Hi vas estar molt de temps?

Sis mesos, fent feines precàries en restauració. Llavors em va arribar una oferta de Catalunya, de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i vaig tornar. Era una feina d’un terç de jornada, però contractada i cobrant. Amb 23 anys ja vaig signar un contracte! Vaig compaginar-ho amb altres feines i amb preparar oposicions.

Què va passar amb les oposicions?

Després d’intentar-ho un temps ho vaig deixar. M’ha costat molts anys entendre que no era un problema meu no superar-les, que a vegades eren les preguntes de l’examen que estaven plantejades de manera massa enrevessada o de temes que estrictament no entraven al temari, però algú va considerar que s’havien de posar. Em va generar molt malestar i és una situació compartida amb altres persones que també s’hi han presentat.

Fa deu anys que no tinc una feina a jornada completa, sinó diverses feines precàries i sous baixos”

Ara ets la bibliotecària escolar de l’institut de Premià de Mar. Què hi fas?

D’una banda el servei de préstec de llibres tradicional, activitats per promoure la lectura entre els alumnes, recomanacions de llibres. De l’altra, dono suport a la cerca d’informació, sobretot als alumnes que han de fer el treball de final de Batxillerat. Els faig formació sobre com i on trobar informació més enllà de Google i com citar correctament les referències que han fet servir. 

També faig suport al professorat (promoció de la lectura, recomanacions per a les seves assignatures), però som un institut molt gran (1.200 alumnes i un centenar de professors) i no puc arribar a tothom. 

I la biblioteca també és un espai segur per als alumnes que, a l’hora del pati, no volen estar sols. És una cosa que vaig aprendre del Regne Unit. La biblioteca està oberta i qui vol hi pot venir a llegir o a fer una altra cosa, sempre i quan respecti les normes de l’espai. Molts alumnes venen aquí per aquest motiu, les biblioteques cada cop fem més tasques socials. 

Des que et vas diplomar la digitalització ha avançat molt. T’has de posar al dia amb regularitat?

A la carrera ja vam fer moltes coses digitals, però és veritat que la digitalització va molt de pressa i alguns aspectes de catalogació han canviat. Sí, vaig fent cursos per estar al dia i sé com citar un dvd en una bibliografia, però i un tiktoker? O una sèrie d’una plataforma?

Què fas davant d’aquests casos?

T’hi has de saber adaptar, bàsicament amb sentit comú i amb les bases que tenim. Però hi ha coses que encara no s’han establert, hi ha necessitats per cobrir.

Qui et va contractar com a bibliotecària de l’institut de Premià de Mar?

L’AFA (associació de famílies d’alumnes) del centre, cosa que no hauria de ser així. Hauria de ser personal d’administració i serveis (PAS), com els conserges, contractada pel centre. Per aquesta banda soc assalariada, però també soc autònoma i faig formacions i clubs de lectura. Fa deu anys que no tinc una feina a jornada completa, sinó diverses feines precàries i sous baixos. Això m’ha passat molta factura psicològica. 

De quina manera t’ha passat factura?

No he pogut fer coses que volia, com independitzar-me o, de tant en tant, fer un viatge. Hi ha mesos en què sumant el sou de l’institut i les formacions no arribo ni a mileurista.

Els mesos d’estiu els cobres?

No. Això vol dir que entre setembre i maig he de treballar molt perquè, a l’estiu, tot cau.

Últimament hi ha hagut polèmica amb la figura de bibliotecària escolar a Catalunya: per llei n’hi hauria d’haver a cada centre, però no és així.

Sí, la llei diu això, però no diu res sobre qui ha de portar la biblioteca ni què hi ha de fer. El programa Puntedu estava molt bé, però les retallades de l’any 2010 se’l van carregar i no s’ha recuperat. Això fa que, ara, moltes biblioteques realment no són biblioteques, sinó magatzems, sales polivalents o bé s’han desmantellat. I a sobre, no et poden sancionar si no fas servir les biblioteques com a tals. 

Com a col·lectiu han anat desapareixent llocs de feina, perquè hi ha centres on la gestió de la biblioteca la fa un professor, com a una tasca extra per ell. Això vol dir menys disponibilitat, perquè aquesta persona té altres funcions principals. 

De totes maneres, sembla que els últims dos anys la societat s’està adonant que necessitem les biblioteques escolars, que són complementàries a les biblioteques públiques de cada municipi, no se substitueixen unes a les altres. 

No llegim per molts motius, però principalment perquè no tenim temps”

T’enduus feina a casa?

No, però les idees per fer coses noves sempre apareixen fora de la feina. Moltes vegades no dediquem hores de llegir a la feina perquè sembla que quedi malament que ens vegin llegint o accentua el tòpic sobre les bibliotecàries, però forma part de la nostra feina. Això és una reivindicació com a col·lectiu. No vull alimentar els estereotips, però també necessito llegir. I no podem llegir perquè la nostra feina principal és l’atenció a les persones i això passa per davant de tot. A mi m’agrada molt llegir, el màxim de coses, però a casa, llegeixo per feina o per plaer?

A banda de la teva feina com a bibliotecària, també tens un compte de Twitter amb més de 9.000 seguidors, un d’Instagram, un canal de Youtube, una newsletter i una col·laboració al programa ‘Tot és comèdia’ de SER Catalunya. Com va començar tot plegat, tenies necessitat de comunicar-te?

Vaig començar per Twitter, on al principi hi criticava coses i parlava amb el meu millor amic, dient-nos xorrades. Era com un diari en obert. Veia que calia explicar què som i què fem les bilioteques i les bibliotecàries, que calia canviar la imatge que la gent en té.

No sé en quin moment ni per què els seguidors van anar creixent i em trobava amb gent que em coneixia, però jo a ells, no. A mida que això ha passat he anat deixant de dir certes coses, tinc una responsabilitat. Ara, sobretot parlo de literatura juvenil, que no se’n parla gens enlloc. S’acaben de donar els Premis Atrapallibres 2023, que escullen nens, adolescents i joves, i pràcticament cap mitjà se n’ha fet ressò.

Els adolescents són la franja d’edat que més llegeix fins que deixa de fer-ho. I aleshores tornem a la pregunta “per què?”.

Ens passem tant de temps treballant i desplaçant-nos per feina que, després, no tenim ganes de llegir. Plegues de la feina i estàs tan cansada que quan arribes a casa vols fer una tasca simple: mirar una sèrie. No llegim per molts motius, però principalment perquè no tenim temps.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa