CERCADOR

Compartir

  • Inici
  • Treball
  • Aprendre a programar i començar a treballar en una ‘tech’ al cap de 12 setmanes és possible?

A fons

Aprendre a programar i començar a treballar en una ‘tech’ al cap de 12 setmanes és possible?

Els cursos intensius de programació web, anàlisi de dades i disseny d’usuari s’han multiplicat els últims anys però, funcionen? Barcelona ...

classe en un bootcampL’oferta de formació digital intensiva s’ha multiplicat (imatge cedida per Ironhack).

Compartir

per Helena Rodríguez

10/11/2023

Els cursos intensius de programació web, anàlisi de dades i disseny d’usuari s’han multiplicat els últims anys però, funcionen? Barcelona concentra bona part d’aquest tipus d’escoles, que amb la irrupció de la intel·ligència artificial podrien decréixer.

En només tres o quatre mesos, fes un gir a la teva carrera professional i fes punts perquè el sector tech et contracti. Aquest va ser el motiu que va portar la Blanca i el David a inscriure’s a un bootcamp per aprendre disseny UX/UI — disseny de l’experiència de l’usuari i de la interfície d’un producte digital. Però també podríem estar parlant dels cursos per aprendre programació, anàlisi de dades o digital product management (gestió de productes digitals). 

Barcelona encapçala la classificació de bootcamps a Espanya. El 40% dels centres que ofereixen aquesta formació són a la Ciutat Comtal, segons dades de l’informe Digital Talent Overview (DTO) de 2021. El 82,35% es van constituir entre el 2016 i el 2020, quan es va arribar a les 17 escoles d’un total de 35 centres de bootcamps a tot l’Estat espanyol, amb una oferta de cursos que poden arribar als 8.000 euros de cost. Actualment, un estudi de Barcelona Global comptabilitza més de 40 escoles a la ciutat.

Tant la Blanca com el David treballen al sector tecnològic i/o de les comunicacions, una a Barcelona i l’altre a Berlín. Malgrat que els dos ja partien d’una certa trajectòria educativa relacionada amb la comunicació digital, fins i tot així van passar dificultats a l’hora de trobar feina. Tot i els casos d’èxit i la persistència a trobar personal qualificat entre el sector, tant alumnes que han cursat bootcamps com experts en el mercat tecnològic i sindicalistes del sector adverteixen que els coneixements adquirits en aquests cursos són força limitats i no sempre aconsegueixen obrir les portes del mercat laboral tan fàcilment. 

Cada cop hi ha més senyals que apunten a una possible saturació de l’oferta d’aquest tipus de formació, en un moment de disrupció i incertesa creixent en l’àmbit tecnològic, amb l’aparició de la intel·ligència artificial (IA) generativa. Per això, algunes veus pronostiquen canvis inevitables al mercat. D’altra banda, cada cop més iniciatives públiques i privades miren de fer els bootcamps digitals econòmicament més accessibles, així com més inclusius per a dones, persones trans i no binàries en un sector encara molt masculinitzat. 

Formar talent digital en poc temps

Els bootcamps, una opció de formació intensiva en disciplines tecnològiques inspirada en la formació militar, es van iniciar fa 15 anys als Estats Units i van arribar a Espanya el 2013. Una traducció possible del terme podria ser “campaments d’arrencada”. “Significa una formació molt intensiva, molt pràctica i en molt poc temps. Per exemple, nosaltres formem una persona amb un background bàsic en nou setmanes, perquè en aquestes nou setmanes estigui preparada per treballar en una empresa tecnològica”, explica Gaizka Canellas, informàtic especialitzat en formació avançada i tècnic de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a l’escola Ironhack, la primera que va oferir aquesta mena de cursos a l’Estat espanyol. 

Aquesta formació exprés va sorgir com a resposta a una demanda creixent de perfils tècnics a les big tech de Silicon Valley (San Francisco, Estats Units) i es va estendre arreu del món. Katrina Walker, fundadora de l’escola de codi CodeOp, la primera acadèmia dedicada a dones, persones trans i no binàries d’Espanya, ressalta la revolució que va suposar aquesta nova manera d’ensenyar: “El 2010 tothom pensava que només hi havia una manera de començar a treballar com a desenvolupador en tecnologia: amb un títol d’enginyeria informàtica. De sobte, hi havia empreses privades que treien formacions amb les quals podies pagar una educació de tres mesos i després començar a treballar en tecnologia. Això canviava les regles del joc”.

Tot i l’auge d’aquest tipus d’educació, els bootcamps de programació representen un 10,8% de les formacions de desenvolupadors web a nivell mundial, segons les dades de l’enquesta Stack Overflow Developer Survey de l’any 2022. Àlex Samaranch, referent sectorial de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de les consultores tecnològiques de Comissions Obreres (CCOO), destaca que al sindicat no han vist gaire perfils que estiguin treballant al sector només amb un bootcamp. Tot i així, reconeix que “és difícil saber exactament com s’està movent el sector, ja que les relacions laborals són molt individualitzades: el volum d’afiliació és bastant baix en relació a altres àmbits i hi ha moltes empreses que no tenen representació sindical ni comitès d’empresa”.

Molta pràctica, però poc temps per consolidar coneixements

un noi davant d'un ordinador

Les escoles que imparteixen aquestes formacions argumenten que disposen “de més d’una dècada d’estadístiques que demostren els resultats de les acadèmies de codi”, manifesta Walker. Esteve Almirall, doctor en ciències de l’administració per ESADE i màster en investigació sobre intel·ligència artificial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), també destaca que “la dificultat d’aprendre analítica de dades ha baixat tremendament. Mentre abans es trigava un o dos anys a ensenyar Java, ara amb Python i l’assistència virtual s’ha baixat a uns tres mesos”. Tot i així, alerta que “ens venen aquestes coses com si fossin extraordinàriament senzilles, i tot i que no són molt complicades, no és com veure una sèrie de Netflix: has d’esforçar-t’hi”. 

Ara bé, la rapidesa d’aquests cursos també té els seus inconvenients: el David i la Blanca destaquen que a vegades no tenien temps d’assolir els contingurts correctament, anaven molt justos a l’hora d’acabar els projectes i haurien agraït més atenció per part del professorat. Per al representant de CCOO, Àlex Samaranch, aquests bootcamps “recorden les antigues acadèmies de programació, que oferien resultats, però limitats”. Considera que “amb els bootcamps hi ha hagut molt de màrqueting, en un context d’atur molt alt, de pandèmia i de pujada del teletreball. Han posat unes expectatives molt altes”. Per aquest motiu, creu que “és important garantir més transparència i honradesa sobre quin tipus de feina trobaran els alumnes un cop acabats els cursos, deixant clar que el mercat és cada cop més exigent”.

Molta contractació, cada cop més exigent

A Barcelona, actualment una de cada quatre ofertes laborals ja és de l’àmbit digital. La demanda de professionals digitals s’ha més que doblat els darrers cinc anys i ha passat de 15.856 ofertes de treball anuals a 33.624, segons l’informe Digital Talent Overview 2023. No sorprèn que en aquest període de temps l’oferta educativa de formació intensiva en perfils digitals també hagi experimentat un creixement notable, amb cursos tant presencials, com híbrids (la gran majoria) o 100% online, així com en formats a temps complet o parcial, i la majoria impartits en anglès i/o castellà. 

La meitat de l’oferta de cursos té una durada inferior als tres mesos i el 62% dura menys de sis, segons l’informe Talent i bootcamps, elaborat per Mobile World Capital Barcelona amb el suport del Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat l’any 2021. El desenvolupament web és la disciplina més present al mercat, oferta pel 89% dels centres. El segueixen la ciència de dades i l’aprenentatge automàtic –machine learning en anglès- (50%) i el disseny d’experiència i interfície d’usuari  -coneguda com a UX/UI (32%). Java Script (86%), HTML (79%) i Python (57%) són els llenguatges de programació que més s’ensenyen. A nivell d’inserció laboral, segons aquest estudi, el 55% dels graduats va trobar feina al cap de tres mesos, xifra que va pujar fins al 77% d’ocupabilitat al cap de sis mesos. Startups, consultores i grans empreses amb focus en tecnologies de la informació són els reclutadors principals.

Dos anys després de la publicació d’aquest informe, les escoles i els experts contactats no han pogut donar dades actualitzades, però les acadèmies asseguren que els percentatges d’inserció laboral es mantenen similars. Destaquen que tot i que continua havent-hi una forta demanda de perfils professionals al sector tech, ara és més exigent que fa dos o tres anys i, per tant, els perfils júnior amb formació bàsica ho tenen més complicat, sobretot amb el desenvolupament d’eines de programació assistides per intel·ligència artificial. En aquest context, les pròpies escoles i veus sindicals reconeixen que a l’hora de contractar les empreses també es fixen en la trajectòria acadèmica i professional dels candidats, més enllà de la tècnica. 

“El hype ja ha passat”, sentencia el professor Esteve Almirall. “Aquestes xifres estratosfèriques d’inserció laboral existien, però va venir la crisi de les GAFAM [Google (Alphabet), Apple, Facebook (Meta)], Amazon i Microsoft) i la situació va canviar. Ja no som on érem. Ni de lluny”, continua. “La part més afectada [per aquests canvis] és la part de sota de la piràmide laboral i formativa”, afegeix el professor, mentre reconeix que fins i tot l’empleabilitat dels màsters en analítica empresarial d’ESADE és més complicada: “Aquest any cap consultora tecnològica ha contractat”. 

En aquest sentit, Samaranch, de CCOO, destaca que el mercat laboral del sector digital i tecnològic a Barcelona “és força dual: hi ha tecnologies i perfils emergents molt demandats que proporcionen condicions molt bones a les persones amb aquesta formació, mentre que les tecnologies una mica més obsoletes o menys demandades poden arribar a estar a nivell de conveni pelat, i sovint en situació força precària”. De fet, segons el citat Digital talent overview de 2023, Barcelona es posiciona com la 16a ciutat en sous de professionals digitals a Europa, raó per la qual moltes empreses aposten per la capital catalana per desenvolupar-hi els projectes de recerca amb mà d’obra barata, considera el Esteve Almirall.

Formació per a totes les butxaques

classe en un bootcamp

Les persones entrevistades per aquest reportatge destaquen la diversitat dels alumnes i companys de classe: tant perfils que ja havien estudiat o treballat quelcom relacionat amb el sector, com el cas del David i la Blanca, gent amb estudis universitaris de qualsevol branca, així com persones sense estudis superiors previs que venen de treballar en sectors com l’hostaleria. Fins i tot, perfils molt joves acabats de sortir de l’institut. De tota manera, al voltant del 80% dels alumnes dels bootcamps tenen més de 25 anys i el 25% són majors de 35, segons l’informe Talent i bootcamps. Un fet que s’explica per la voluntat de canvi de carrera, de reciclatge o d’especialització (sovint anomenats reskilling i upskilling).

Tot i així, una de les barreres més importants per accedir a aquests cursos és la financera: poden arribar a costar 8.000 euros. “La majoria de dones amb les quals parlem, al voltant dels 30 anys, no poden començar un grau de quatre anys a la universitat per estudiar informàtica. Així que els bootcamps es converteixen en un mètode molt eficient per fer aquesta transició cap a la tecnologia, el suport d’arrencada. Però la barrera més important per accedir al món tech és financera” explica Katrina Walker.

Per això han sorgit iniciatives tant privades com públiques i del tercer sector per finançar totalment o parcial aquestes formacions. Acadèmies com CodeOp i Ironhack fa un parell d’anys que treballen amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, en alguns casos oferint places  100% subvencionades. Alhora, han començat a aparèixer altres propostes totalment o parcial públiques de formació digital intensiva, com ara el campus 42Barcelona, impulsat per la Fundació Telefónica, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona; Factoria F5, una xarxa d’escoles digitals que ofereixen cursos de programació gratuïts per a persones en risc d’exclusió social; la IT Academy de l’Ajuntament de Barcelona o el projecte Migracode, destinat a ensenyar a programar de forma gratuïta a persones migrades i refugiades, impulsat per l’oenagé Open Cultural Center (OCC).

Bootcamps per combatre la bretxa de gènere 

De forma similar, els darrers cinc anys han sorgit diverses iniciatives que pretenen lluitar contra la bretxa de gènere al sector tecnològic a través de la formació intensiva a Barcelona. Alguns exemples són CodeWomen, projecte de formació i contactes laborals també promogut per OCC, el programa formatiu per a dones ofert per Factoria F5 dins de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona Bcn Fem Tech, i escoles com CodeOp, Allwomentech i Adalab.

“És molt important fer que les dones, les persones trans i les persones no binàries sàpiguen que aquesta és una carrera viable per elles”, ressalta Katrina Walker, directora executiva de CodeOp. Segons el Digital talent overview 2023, Barcelona es troba entre les ciutats amb més dones al sector digital, amb un 28,7% de treballadores (un creixement del 6,7% els darrers cinc anys), però per darrere de Sevilla, Bilbao, Londres o Madrid, que sobrepasen el 30% de dones en aquest àmbit professional. 

A la capital catalana hi destaca la presència femenina en els camps del màrqueting digital (46%) i del disseny d’experiència i interfície d’usuari (43%), sectors que acostumen a atreure més dones. La bretxa de gènere persisteix a l’àmbit digital. Henriette Hettinga, cofundadora de CodeWomen, ho explica: “La cultura de treball masculina i les actituds sexistes al sector també representen factors dissuasius perquè més dones entrin a treballar a empreses digitals i tecnològiques”. Segons l’informe The state of gender equity in tech 2023, publicat per la Lisbon Web Summit, més del 53% de les dones entrevistades havien patit sexisme a la feina els últims 12 mesos.

Laura Fernández, presidenta de l’acadèmia online per a dones Allwomentech, destaca que el volum de dedicació és una altra barrera, “ja que les dones no es prioritzen tant com els homes i sovint no deixen altres tasques del dia a dia per centrar-se totalment en un bootcamp intensiu”. “Per això, prioritzem càrregues de treball flexibles i cursos a temps parcials”, precisa. I més enllà, Walker argumenta que ser una escola de codi només per a dones, trans i persones no binàries també comporta altres beneficis: “Les empreses venen a nosaltres per reclutar el talent tècnic divers, perquè quan venen aquí tenen moltes candidates entre les quals triar”. Ara bé, un nou agent ha irromput en el mercat laboral digital: la intel·ligència artificial generativa.

La IA fulminarà els bootcamps?

“Actualment, s’estan automatitzant cada cop més les tasques d’anàlisi de dades i de programació. L’eina més coneguda és Github Copilot, de Microsoft, que aprofita les capacitats avançades dels grans models de llenguatge GPT-4 d’OpenAI. Amazon i Google també tenen el seu, i sense anar més lluny, Chat GPT també programa amb Python”, explica Esteve Almirall. Les empreses més punteres han començat a fer servir aquests sistemes de programació assistida per intel·ligència artificial generativa que, segons Almirall, “fan que la productivitat pugi entre un 20 i un 200%, segons la tasca, i per tant, redueixen la demanda de personal”. Per això, el professor d’ESADE adverteix que està “baixant el soufflé de la contractació de perfils d’anàlisi de dades o, almenys, els perfils estan canviant”.

Alhora, per a Almirall aquesta irrupció de la IA també afecta els bootcamps, ja que “allò que abans s’havia d’ensenyar d’una manera presencial o simultània ara, amb l’assistència de xats virtuals, s’ha vist que online i de forma asíncrona també funciona, com en el cas de Khanmigo”. 

Per tot plegat, és possible que “a mig termini bona part de tot l’ensenyament de programació, etc. serà online, tot i que hi haurà un percentatge de població que seguirà volent assistir a bootcamps presencials o híbrids”, indica el professor, “ja que la majoria de cursos no aconsegueixen incentivar la participació i el compromís, i el percentatge de gent que deixa els cursos online és brutal”.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa