Les caixes de pagament sense persones dels supermercats amenacen llocs de feina?

Cada vegada trobem més màquines als llocs de treball. A les gasolineres, a les botigues de roba, quan fem trucades d’atenció al client, als bancs… Més i més espais estan sent conquerits per alguna mena de sistema automatitzat. I els supermercats no n’han quedat enrere. 

Durant la pandèmia, la feina de caixa es va mantenir tot i les restriccions i la quarantena: els treballadors i treballadores de supermercats continuaven atenent la gent a pocs metres de distància, protegits només per una mascareta i una mampara de plàstic. La seva feina va ser llavors primordial, però ara es veu amenaçada per l’auge de les caixes d’autopagament, que en aquell moment es feien servir per assegurar el distanciament social. 

Conegudes en anglès com self-checkout (SCO), aquestes caixes automàtiques es van llançar al mercat estatunidenc l’any 1986. A Espanya es van començar a implantar fa relativament poc, amb grans cadenes com  Carrefour, Lidl, Dia i Aldi al capdavant. A Catalunya també és fàcil trobar-les en establiments dels supermercats Bonpreu, Caprabo o Sorli.

Per als consumidors, una de les seqüeles que ha deixat la pandèmia és la por a tornar a contagiar-se. És per aquest motiu que, amb la covid, els enviaments d’aquests caixers a supermercats van créixer a escala global un 25% l’any 2020, segons un estudi de RBR.

La confusió comporta lentitud… i altres problemes

Aquesta mena de màquines també són les escollides per a les persones que prefereixen la comoditat i la rapidesa. Un altre estudi, elaborat per la plataforma Openbravo, afirma que el 87% dels clients prefereix pagar a través de caixes automàtiques perquè escurcen els temps d’espera. ‘Caixes ràpides’, se les anomena a vegades. Però això no sempre es compleix. Els codis de barres poden no escanejar-se bé o algun producte pot no ser detectat. 

La Paula, una jove de 22 anys, va treballar tot l’estiu passat en un supermercat de la cadena Sorli. És l’època de l’any en què les vendes es disparen per la visita de turistes a la ciutat. Ella compartia espai amb quatre caixes d’autopagament molt sorolloses i, a vegades, confuses per als clients, que es queixaven després d’haver de demanar ajuda.

“Érem les mateixes caixeres les que havíem d’estar donant suport a les persones que estaven comprant als caixers d’autopagament mentre també havíem de cobrar a les nostres caixes. Havia d’anar d’un lloc a l’altre perquè, tot i que les màquines tinguessin un cartell explicant com funcionaven, moltes vegades la clientela no sabia com fer-les servir perquè es bloquejaven”.

És llavors quan els humans, les persones que treballen a l’establiment com la Paula, han d’ajudar igualment. I, per tant, han de deixar el que estan fent per atendre les persones que ho necessiten. Això fa que o bé els clients de la cua de la caixa tradicional han d’esperar i s’enfadin o bé els clients de les caixes d’autopagament es frustren i també s’acabin enfadant. O totes dues coses. 

Ramón González, membre de Comissions Obreres, no considera que les màquines d’autopagament amenacin la feina dels responsables de caixa: “Ara per ara és un aparell complementari, no susbtitutori. No hem vist cap patró d’acomiadament que es pugui relacionar amb la presència d’aquestes màquines ni tampoc hi ha cap sentència judicial”. Malgrat el temor que alguns ciutadans expressen en aquest sentit, el representant sindical insisteix en què “el personal dels comerços és polivalent i fa més coses a banda de cobrar”.

Una eina a favor dels lladres

Potser caldrà deixar passar una mica més de temps per veure quin és l’efecte de l’autopagament sobre els llocs de feina. Però mentrestant, el que sí pot quedar en entredit és la seguretat dels supermercats davant el risc de furts. “No puc assegurar si vaig ser testimoni de molts robatoris, però és molt probable que augmentessin després de l’establiment de les màquines perquè les treballadores no podem estar pendents de tot”, assegura la Paula.

Els establiments comercials de gran consum perden 1.515 milions d’euros a l’any, xifra que suposa el 0,75% del seu volum de negoci, segons l’informe presentat el desembre passat per l’Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC). Els furts van representar el 54% d’aquestes pèrdues el 2021 i tenen com a objectiu principal les begudes alcohòliques, les conserves i la xocolata. En total, a Espanya es van produir 490.000 delictes comercials aquell any. 

D’altra banda, els robatoris involuntaris poden ser una conseqüència a l’alça a causa de la tecnologia encara poc sofisticada d’aquestes caixes: per a les persones que els costa més adaptar-se a la tecnologia la confusió pot jugar una mala passada. 

Tot i això, en lloc de contractar més personal de seguretat, sovint els supermercats aposten per altres alternatives més barates, com instaurar més càmeres de seguretat o perfeccionar-les amb intel·ligència artificial. 

Potser per tots aquests inconvenients, les caixes d’autopagament encara no han substituït del tot els treballadors i treballadores de supermercats com ho han fet amb altres ocupacions. Però, quan la tecnologia sigui millor i aquests defectes se solucionin, què succeirà amb el tracte al client?