Pòdcasters, feina o ‘hobby’?

Aconseguir patrocinis és més complicat. Indira Correa, periodista, va començar a gravar Retahíla per donar veu a les inquietuds de la gent, però confessa que li proporciona “més benefici personal que econòmic”. “Que m’encantaria dedicar-m’hi professionalment? Sí. Però també he de ser realista i, avui dia, és molt complicat viure d’això. Si et poses a fer pòdcasts sense ser conegut o tenir influència, les marques no s’interessen pels teus continguts“, reconeix. 

A El Racoon del Joc han intentat buscar patrocinis, “però la majoria de les empreses demana, lògicament, unes xifres d’audiència molt elevades“, diu Rois. “Mentrestant, al nostre programa hi hem volgut promocionar els negocis de persones que tenen una feina autònoma i formen part del nostre públic”.

La resurrecció del periodisme de ràdio i les entrevistes

Almudena Montaño, també periodista, ja ha fet dos pòdcasts, però tampoc pot considerar la creació de continguts com la seva activitat laboral principal. El primer pòdcast que va fer, Entre llibres, va rebre una subvenció de la Generalitat que li va permetre comprar material, tot i que no va cobrar res. Però va ser el trampolí que li va permetre posar en marxa un segon pòdcast, contractat per la Biblioteca de Blanes (La Selva), i amb un contracte que estipula el nombre d’episodis que ha de generar. 

Ara està preparant un tercer pòdcast que finançarà amb patrocinadors, però de moment ho ha de compaginar amb altres feines de periodista per guanyar-se un sou.

Amb tot, Montaño insisteix a mantenir-se al sector del pòdcast. “Quan va arribar la pandèmia, algunes revistes van haver de tancar per la crisi. Em vaig posar en contacte amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i em van dir que el futur de les entrevistes ja no seria en paper, perquè els costos són massa elevats. Vaig veure que el futur d’aquest format periodístic era el pòdcast i és llavors quan em vaig inscriure a un curset”.

Des de llavors n’ha fet alguns més i ara la Generalitat li ha encarregat que n’imparteixi un: “Hi ha gent molta gent jove que no sap cap a on tirar. Els pòdcasts poden ser una sortida professional“.

L’excés de programes i els privilegis de ser conegut

Abans, comunicar davant el micròfon era una professió exclusiva de periodistes com Montaño i Correa. Però ara ja no són els únics que exploren formes de comunicació relativament noves: qualsevol persona és benvinguda al sector del pòdcast. Però no tots s’hi poden quedar. Què es necessita per triomfar en aquest món? Formació? Influència? Totes dues coses?

“Una cosa és fer un pòdcast i una altra tenir les aptituds necessàries perquè funcioni. Has de saber comunicar, saber arribar a la gent, fer les pauses necessàries, saber debatre i entretenir… I sobretot, que tothom entengui el que vols transmetre”, diu Rois, que no és periodista, però que creu necessària una formació comunicativa o l’ajuda d’algú professional per crear un bon producte. 

“Hi ha un excés de programes i alguns no sé com passen certs criteris per autodenominar-se ‘programa de pòdcast’. Una reunió de bar és una reunió de bar i un programa és un programa”, sosté.

Rubén Rois té clar què cal fer: “Fins que les plataformes no fiquin cullerada sobre tot el contingut que es publica el sector no s’acabarà de professionalitzar mai. Tret que siguis una persona molt coneguda i influeixis molta gent, ara mateix fer del pòdcast una professió és molt inviable per a la majoria de les persones que s’hi dediquen. Hi ha molta precarietat i només serveix com a oci o per treure’t un extra”.

Correa coincideix. “Al cap i a la fi, si al mercat hi ha molts productes, l’usuari mitjà s’aclapara, no intenta aprofundir a la plataforma i es queda amb els pòdcasts més coneguts”.

El pòdcast encara és un sector en auge que continua explorant formats. La popularitat creixent d’aquesta forma d’entreteniment no frenarà per ara i això pot significar que, eventualment, es professionalitzi com a una feina més. 

Per ara, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja admet la influència dels pòdcasters. Per reglamentar les activitats comercials i evitar contingut perjudicial per al públic, l’organisme ha creat el Registre Estatal de Prestadors del Servei de Comunicació Audiovisual, en què s’hi inclouen, a més de streamers i influencers, els pòdcasters amb més audiència.