CERCADOR

Compartir

Reportatge

Pòdcasters, feina o ‘hobby’?

La majoria dels creadors de continguts no reben ingressos si no tenen influència prèvia a xarxes Netejar la casa. Cuinar. ...

Tres dones parlant mentre graven un pòdcastLa CNMC ja reglamenta les activitats comercials dels pòdcasts amb més audiència  (Pexels)

Compartir

per Aida Cuenca

15/09/2023

La majoria dels creadors de continguts no reben ingressos si no tenen influència prèvia a xarxes

Netejar la casa. Cuinar. Fer un passeig al matí. Agafar el metro cap a la feina… Són accions que tenen una cosa en comú: sempre poden tenir de fons un pòdcast.

El concepte “escolta el que vulguis quan vulguis” ha triomfat els últims anys a Espanya: si el 2010 hi havia poc més de 300 pòdcasts, actualment en són 500.000, segons iVoox, una de les plataformes líders del sector. Així, les píndoles d’àudio han reproduït el boom que fa uns anys va representar YouTube i hem passat dels youtubers als pòdcasters.

Invertir uns quants diners en un bon micròfon i un espai en silenci semblen ser els dos únics elements indispensables per endinsar-se en un món en què s’hi esprem qualsevol tema de conversa. No és d’estranyar, doncs, que cada vegada més gent s’interessi per convertir-se en ‘creadora de continguts’ i treure profit d’aquesta forma d’entreteniment

Però pocs poden dir que s’hi dediquen de forma autònoma. Depenen no només de les persones que els escolten, sinó també de les plataformes de reproducció i d’una competència cada vegada major.

La difícil tasca de monetitzar els continguts

Fer diners amb un pòdcast és possible a través de diverses vies. Segons les xifres d’iVoox, el 35% dels creadors prefereix monetitzar les hores que dedica a fer pòdcasts a través del suport directe dels espectadors, el 20,30% a través de la subscripció i el 14,28% utilitza el branded content (contingut promocionat) i altres mètodes com l’afiliació i la publicitat dinàmica. 

El Raccoon del Joc va començar rebent ingressos a través dels mecenes que aconseguia per iVoox, explica Rubén Rois, responsable del pòdcast. La idea d’aquest programa va ser del seu germà Sergi, que volia tenir un espai en què tots dos poguessin parlar de la seva passió: els videojocs.

Després, van començar a fer programes exclusivament per a Podimo, una altra plataforma de pòdcasts. Les condicions que demanava la companyia, com fan altres, eren fer una sèrie de capítols o programes en un temps determinat i que només es poguessin escoltar a la plataforma. Demanaven exclusivitat. Els dos germans cobraven per cada persona que s’hi subscrivia a través del programa.

“Hi ha molts tipus de contracte en aquest sector i cada plataforma és un món. Però, si no tens un contracte d’exclusivitat o no pagues perquè la plataforma et promocioni, no reps gairebé res“, assegura Rois.

Made with Flourish

Aconseguir patrocinis és més complicat. Indira Correa, periodista, va començar a gravar Retahíla per donar veu a les inquietuds de la gent, però confessa que li proporciona “més benefici personal que econòmic”. “Que m’encantaria dedicar-m’hi professionalment? Sí. Però també he de ser realista i, avui dia, és molt complicat viure d’això. Si et poses a fer pòdcasts sense ser conegut o tenir influència, les marques no s’interessen pels teus continguts“, reconeix. 

A El Racoon del Joc han intentat buscar patrocinis, “però la majoria de les empreses demana, lògicament, unes xifres d’audiència molt elevades“, diu Rois. “Mentrestant, al nostre programa hi hem volgut promocionar els negocis de persones que tenen una feina autònoma i formen part del nostre públic”.

La resurrecció del periodisme de ràdio i les entrevistes

Almudena Montaño, també periodista, ja ha fet dos pòdcasts, però tampoc pot considerar la creació de continguts com la seva activitat laboral principal. El primer pòdcast que va fer, Entre llibres, va rebre una subvenció de la Generalitat que li va permetre comprar material, tot i que no va cobrar res. Però va ser el trampolí que li va permetre posar en marxa un segon pòdcast, contractat per la Biblioteca de Blanes (La Selva), i amb un contracte que estipula el nombre d’episodis que ha de generar. 

Ara està preparant un tercer pòdcast que finançarà amb patrocinadors, però de moment ho ha de compaginar amb altres feines de periodista per guanyar-se un sou.

Una noia fent un pòdcast des de casa

Amb tot, Montaño insisteix a mantenir-se al sector del pòdcast. “Quan va arribar la pandèmia, algunes revistes van haver de tancar per la crisi. Em vaig posar en contacte amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i em van dir que el futur de les entrevistes ja no seria en paper, perquè els costos són massa elevats. Vaig veure que el futur d’aquest format periodístic era el pòdcast i és llavors quan em vaig inscriure a un curset”.

Des de llavors n’ha fet alguns més i ara la Generalitat li ha encarregat que n’imparteixi un: “Hi ha gent molta gent jove que no sap cap a on tirar. Els pòdcasts poden ser una sortida professional“.

L’excés de programes i els privilegis de ser conegut

Abans, comunicar davant el micròfon era una professió exclusiva de periodistes com Montaño i Correa. Però ara ja no són els únics que exploren formes de comunicació relativament noves: qualsevol persona és benvinguda al sector del pòdcast. Però no tots s’hi poden quedar. Què es necessita per triomfar en aquest món? Formació? Influència? Totes dues coses?

“Una cosa és fer un pòdcast i una altra tenir les aptituds necessàries perquè funcioni. Has de saber comunicar, saber arribar a la gent, fer les pauses necessàries, saber debatre i entretenir… I sobretot, que tothom entengui el que vols transmetre”, diu Rois, que no és periodista, però que creu necessària una formació comunicativa o l’ajuda d’algú professional per crear un bon producte. 

“Hi ha un excés de programes i alguns no sé com passen certs criteris per autodenominar-se ‘programa de pòdcast’. Una reunió de bar és una reunió de bar i un programa és un programa”, sosté.

Dues persones escoltant un pòdcast

Rubén Rois té clar què cal fer: “Fins que les plataformes no fiquin cullerada sobre tot el contingut que es publica el sector no s’acabarà de professionalitzar mai. Tret que siguis una persona molt coneguda i influeixis molta gent, ara mateix fer del pòdcast una professió és molt inviable per a la majoria de les persones que s’hi dediquen. Hi ha molta precarietat i només serveix com a oci o per treure’t un extra”.

Correa coincideix. “Al cap i a la fi, si al mercat hi ha molts productes, l’usuari mitjà s’aclapara, no intenta aprofundir a la plataforma i es queda amb els pòdcasts més coneguts”.

El pòdcast encara és un sector en auge que continua explorant formats. La popularitat creixent d’aquesta forma d’entreteniment no frenarà per ara i això pot significar que, eventualment, es professionalitzi com a una feina més

Per ara, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja admet la influència dels pòdcasters. Per reglamentar les activitats comercials i evitar contingut perjudicial per al públic, l’organisme ha creat el Registre Estatal de Prestadors del Servei de Comunicació Audiovisual, en què s’hi inclouen, a més de streamers i influencers, els pòdcasters amb més audiència.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa