Gaudir la feina o tenir privacitat

Diumenge 21 de maig acaba la pròrroga de les funcions de Contracciones, al teatre Borràs

Una de les protagonistes de l’obra de teatre Contracciones, de Mike Bartlett i dirigida per Israel Solà, és directora d’una empresa. El nom? No el sabem. Si té fills o parella? Tampoc. Però ho sap tot dels treballadors. Sap que l’Emma, que ha començat a treballar recentment a la companyia, té un interès que podria ser romàntic per un dels seus companys de feina, en Daniel. Sap que han anat a sopar i que hi va haver un excés de contacte visual i físic. Ho sap tot perquè en Daniel li ho explica.

L’Emma, la víctima d’aquesta violació de la intimitat, interpretada per Candela Peña, al principi no sap com contestar les preguntes d’una hipòcrita directiva (María José Hipólito / Pilar Castro) que no n’entén ni un borrall de privacitat. Cada cop que entra al despatx ha de sentir la frase “hi ha alguna cosa que em vulguis comentar?”.

Tota pregunta dirigida a ella és una prova disfressada de conversa casual, on qualsevol resposta inadequada pot acabar en un comiat. L’Emma ho sap i, finalment, hi acaba cedint. No té més remei. No quan li ensenyen el contracte que va firmar amb una clàusula que especifica que no ho pot amagar. O quan es queda embarassada del seu company de feina.

En una sala del teatre Borràs de Barcelona, on l’obra hi serà fins al 21 de maig, els espectadors i espectadores són testimonis d’una conversa que es dona moltes vegades a les empreses, a les entrevistes de treball. Assisteixen a la impotència de la treballadora quan es veu obligada a respondre, encara que amb ironia i humor, unes preguntes massa atrevides. S’indignen quan l’Emma no pot parlar amb ningú sobre el que li diu la directiva, ni tan sols amb el mateix Daniel. I surten del teatre sabent-ho tot sobre la seva vida, però res de la vida de la seva cap.

“Tenim el deure que ens importin els nostres treballadors“, repeteix una vegada i una altra la directiva. Això és cert? Fins a quin punt les vides privades de les persones són d’interès per al rendiment de l’empresa? Serà capaç l’Emma de dir ‘prou’ i abandonar aquesta trampa? O es veurà obligada a continuar presa de la necessitat? Al cap i a la fi, “un treball com aquest no cau dels arbres”.