Contractació en origen: els migrants que venen a treballar en les feines que rebutgem

Catalunya, Múrcia, Andalusia o Extremadura es beneficien d’aquest sistema que permet l’arribada de milers de migrants per tirar endavant la campanya anual de la recollida de fruita

Omaira Delgado va arribar a Espanya des de Colòmbia el 2006. Va ser una de les centenars de temporeres reclamades per empreses de la fruita per a la campanya estiuenca. Va repetir l’any següent i ha fet el mateix des de 2018. Als 53 anys, treballa durant uns mesos per a ActelGrup, companyia ubicada a Girona. Com els milers d’altres persones contractades en origen anualment, es dedica a fer les tasques que la ciutadania autòctona rebutja. Quan acaba la campanya, torna a Colòmbia per intentar gaudir del que ha guanyat i estalviat a Catalunya.

“Amb la meva edat, a Colòmbia ja no trobes res. Soc mare de tres filles i he de pagar la universitat de la petita i mantenir la meva mare, de 75 anys”, explica acabada d’arribar de la jornada laboral a la factoria. Del que guanya cada mes, uns 800 euros els envia a la família. A més, de la nòmina li’n descompten l’allotjament, prestació que qualsevol empresa ha d’oferir a aquests treballadors. També li’n treuen, de manera gradual,  per al preu del bitllet d’avió de tornada al país d’origen, ja que el d’arribada l’ha de pagar l’empresa contractant.

El seu allotjament és un dels petits apartaments que ActelGrup té preparat per a unes 150 persones a cinc minuts de l’empresa. “A cadascun hi vivim sis, vuit o deu persones. Són lliteres i a cada habitació hi caben quatre treballadores”, relata. Delgado està contenta. El mes passat va aconseguir 1.300 euros lliures per a ella, cosa que es tradueix en uns 5.772.00 pesos colombians. “Quan torno no tinc feina. Ara a Espanya intento quedar-m’hi fins a la campanya de la poma per la zona de Girona, fins al febrer, així que amb sort només estic a Colòmbia tres mesos”, comenta.

A Catalunya, Unió de Pagesos és l’entitat que s’encarrega dels tràmits que calen per a que un miler de treballadors de Colòmbia arribin aquí cada any. Tot prové de les anomenades ordres GECCO, del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Actualment, Espanya rep treballadors contractats en origen des del Senegal, el Marroc, Colòmbia, l’Equador i Hondures que s’ubiquen al sector agrari, segons afirmen fonts internes de la cartera liderada per José Luis Escrivá.

Periodista a Colòmbia, temporer a Lleida

Beltran Reinel va arribar a Soses, Lleida, l’abril passat. Des de 2007 que cada any ve a Espanya i s’encarrega de revisar les comandes que la companyia Espax té al municipi. S’hi quedarà fins a l’octubre, moment en què tornarà a Colòmbia per reprendre la feina de locutor, ja que Reinel és periodista a la ràdio de la seva ciutat natal. “Encara que ens proporcionen allotjament, jo visc amb quatre companys més en una casa que compartim entre nosaltres”, explica als seus 33 anys.

Tot i que li agradaria haver visitat alguna emissora de la zona, per conèixer-la i no perdre l’essència radiofònica que li corre per les venes, no ha tingut temps de fer-ho: “Solem treballar vuit hores, nou com a màxim, i els fins de setmana només dissabte al matí”, especifica. Si fos per ell, es quedaria molt més temps a l’Estat espanyol treballant. Si a Colòmbia pot guanyar uns 1.300.000 pesos al mes, quan canvia els euros aconseguits en sòl català aplega més de 7.100.000 pesos.

“El més complicat és deixar la família allà. Em van dir que podia intentar treure’m la targeta de residència, però encara no hem esbrinat bé aquest tema”, subratlla el temporer. La geografia tampoc no és un problema per a ell: anirà on calgui d’Espanya per treballar. “Som responsables amb la feina, complim amb el que ens diguin”, sosté aquest colombià que sent la feina com un privilegi i no com un dret.

A ActelGrup donen feina a més de 100 treballadors contractats en origen com Delgado, tots colombians segons l’ordre GECCO que ho autoritza. “Són gent que treballa a la central, no van al camp. Es dediquen a envasar la fruita, manipular-la, però no elaboren res”, asseguren fonts de l’empresa. Tot i que ells són els responsables de l’allotjament d’aquests empleats, asseguren que és Unió de Pagesos qui ho gestiona i supervisa.

Falten 2.000 temporers més a Catalunya

Jaume Pedrós és el responsable de Temporers d’Unió de Pagesos: “L’allotjament sol valer uns tres euros el dia, perquè les coses han de costar alguna cosa, si no, la gent no els dona valor. També hi ha empresaris que no els cobren res”, diu. De totes maneres, aquestes quantitats també les estipula la llei, igual que el temps que poden estar-se a Espanya.

El límit se situa en els 150 dies, normalment compresos entre finals de maig i juny i finals de setembre i octubre, encara que es poden prorrogar. “Tot plegat va néixer perquè algunes grans empreses que es dediquen a l’envasat no trobaven prou treballadors autòctons a la zona”, explica Pedrós. El conveni que Catalunya va tancar amb Colòmbia està en vigor des de 2022. Aleshores van arribar al Principat entre 4.000 i 5.000 persones només per a aquesta feina.

La normativa no els permetia augmentar el nombre de treballadors, per la qual cosa el contingent de temporers va anar disminuint. “Dels primers 4.000, ja només en quedaven 500 que volguessin venir. Fa poc ens van permetre incrementar la xifra en 500 més, i nosaltres en vam demanar mig miler més. Hi ha moltes sol·licituds de fills i nebots de la primera generació de colombians que va venir els primers anys”, continua el membre de l’entitat.

Segons els seus càlculs a Catalunya calen gairebé 2.000 treballadors més per a la temporada estival. “El 90% de l’envasat de fruita de pinyol es fa a Lleida, i aquesta fruita ha d’estar al mercat al cap de 20 dies des que es recull, per això necessitem tanta gent”, reitera el responsable. A més, Unió de Pagesos s’encarrega que tots els tràmits estiguin en regla, que als treballadors se’ls pagui segons el conveni vigent que i tots tinguin una situació administrativa regular.

Regularitzar abans de contractar en origen

El col·lectiu Fruita amb Justícia Social, per la seva banda, assegura que els darrers anys hi ha hagut una reducció dràstica de la contractació en origen al camp de Lleida a causa de l’existència de mà d’obra suficient. A més, l’entrada de països com Romania a la Unió Europea fa que la seva ciutadania amb feina a Espanya no es consideri contractació en origen.

“Se segueixen contractant persones romaneses, sobretot dones, però ara mitjançant empreses de treball temporal (ETT). Per tant, s’ha privatitzat el procés i sovint aquestes ETT no sempre tenen la seu aquí i cometen algunes irregularitats, com ara dones dormint als magatzems”, assegura Llibert Rexach, membre de l’organització.

A més, denuncien que la patronal demani un augment de la contractació en origen en lloc de facilitar el permís de treball dels temporers que ja fan algunes de les campanyes a l’Estat espanyol. “A les campanyes de la fruita hi falta mà d’obra i això és pervers, perquè hi ha mà d’obra, però molta és irregular. A Lleida hi venen centenars de persones sense papers i, casualment, quan la feina acaba se’n van. No venen aquí perquè això sigui bonic, sinó perquè hi ha feina, però la patronal ho nega”, detalla el representant de Fruita amb Justícia Social.

L’entitat també critica que la Inspecció de Treball només examini els llocs de feina i no els allotjaments d’aquests treballadors. “Nosaltres ens hem trobat gent dormint al carrer perquè, si no, els descompten un 10% del sou en concepte d’allotjament. O gent dormint al costat de safareigs o a garatges”, lamenta Rexach.

Marroc, el país predilecte

La ciutadania marroquina és la que configura la major contractació en origen de l’Estat espanyol. “És una cosa que es produeix per proximitat; són gairebé el 90% del total de treballadors contractats en origen. Només a Huelva hi van unes 13.000 treballadores marroquines cada any”, quantifica Vicente Jiménez, responsable del Sector Agrari de Comissions Obreres (CCOO) a nivell estatal. Aquests treballadors haurien de tenir els mateixos drets laborals que els seus companys autòctons de gremi, així com un allotjament que compleixi amb les condicions legals.

En canvi, no és estrany observar camps en què s’hi amunteguen treballadors migrants, molts no contractats en origen, però també arribats des del Marroc. Tal com explica el sindicalista, això es deu a un efecte crida: “Venen enlluernats per les ofertes de feina que poden trobar i s’aprofiten d’ells. L’ocupador no els dona d’alta a la Seguretat Social i, ni molt menys, allotjament. Això dels assentaments és una anomalia vergonyosa i hem d’evitar-la a qualsevol preu”, continua.

Jiménez també esmenta les ETT com un dels principals problemes: “Si aquest tipus d’empreses ja són una abominació, al camp encara és molt pitjor. A més, aquí se sol cobrar el salari mínim interprofessional (SMI). Venen de fora a fer allò que nosaltres no volem fer quan realment, si milloressin les condicions laborals, a Espanya hi hauria mà d’obra disposada”, conclou.