CERCADOR

Compartir

Ressenya cultural

Dansa, quina dansa?

Una instal·lació artística mostra les fragilitats dels professionals del moviment a Catalunya A la sala Castellví de l’antic mercat del ...

instal·lació Anatomia d’una professió desconegudaLa instal·lació vol fer reflexionar sobre l’estat de la dansa a Catalunya (À.M.).

Compartir

per Ànnia Monreal

14/07/2023

Una instal·lació artística mostra les fragilitats dels professionals del moviment a Catalunya

A la sala Castellví de l’antic mercat del Born de Barcelona, entre les ruïnes del segle XVII i XVIII i en penombra, una dotzena de cadires conviden el visitant a asseure-s’hi, posar-se uns auriculars i escoltar mentre una pantalla projecta diverses formes de colors que es mouen. Un escenari auster per parar atenció a les vivències d’abús i maltractament contractual, laboral, racisme, transfòbia, discriminació i masclisme de 12 ballarins professionals. 

“Si parlem de la dansa a Catalunya, la dansa que conec és inevitablement contracultura, perquè no té un suport institucional que es correspongui amb el volum de pràctica social i professional que existeix i no es (re)coneix”. Així s’expressa Miquel Barcelona Palau, ballarí, coreògraf i director artístic de la instal·lació Anatomia d’una professió desconeguda, que durant aquest mes de juliol es pot visitar al Born Centre de Cultura i Memòria, al fulletó que acompanya la proposta.

Una iniciativa que “vol fer conèixer la realitat d’una professió que està sotmesa a unes dinàmiques i polítiques que n’ignoren la particularitat, a una invisibilitat professional preocupant i a unes dures conseqüències físiques, psicològiques i emocionals”, continua el text de Barcelona Palau. Per aconseguir-ho, el coreògraf ha fet servir el testimoni de ballarins que van participar en una enquesta que la companyia La Turbo (dirigida pel mateix Barcelona Palau) va fer l’any passat. 

 

 

Perquè malgrat els laments de l'àmbit musical, del cinema, del teatre, dels llibres, de l'art o fins i tot del circ, la disciplina artística amb menys quota d'exhibició a Catalunya fa temps que és la dansa. Mentre els festivals de música, els concerts i les discoteques s'omplen de públic que balla i el cos en moviment és inherent a xarxes socials com TikTok, és molt difícil aconseguir espectadors disposats a contemplar-la. Voyeurs que gaudeixen amb les possibiliats gairebé infinites que sorgeixen de la relació entre espai i cos, amb la necessitat de moure's al compàs d'un ritme, intern o extern.

L'últim Informe anual de l'estat de la cultura i les arts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), corresponent a l'activitat de 2021, demostra la fràgil situació de la dansa, tot i que la xifra de companyies es manté al voltant de la vintena des de 2016. El Principat va ser capdavanter a l'hora de donar a conèixer maneres diferents de ballar durant els anys 70 del segle passat, però el llegat d'aleshores s'ha esvaït. Catalunya no té una companyia nacional de dansa. I els espais per poder gaudir amb les companyies independents són escassos i breus.

 

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa