Treballar per viure, viure per treballar

El documental de Netflix Working: That’s What We Do All Day explora les vides de treballadors de tots els nivells socials

La vida, el sistema en què vivim i el món laboral es podrien comparar amb un ascensor: cada persona viu en un pis diferent. Uns vivien al més baix en algun moment de les seves vides i han aconseguit arribar a l’àtic, i altres no tenen cap altre remei i s’han de conformar amb el pis on els ha tocat viure, sense oportunitats de pujar a altres plantes.

Aquest és el símil que fa servir el nou documental de Netflix Working: That’s What We Do All Day (Treballar: això és el que fem tot el dia). Perquè el treball i les obligacions que comporta, així com les preocupacions i èxits, no queden atrapats en la jornada de treball. Ens acompanyen, surten com a tema de conversa amb amics i família. Són, en resum, el que fem per viure i ens connecta. 

Primer capítol, primer pis. L’esglaó més baix de la societat, el de les feines de cures i serveis que, tot i ser essencials, són invisibles per a molts. Elba, una dona de República Dominicana que treballa netejant habitacions al famós Hotel Pierre de Nova York; Carmen, una mare soltera que fa lliuraments a domicili amb Uber Eats, i Randi, que comença una feina nova a l’assistència a domicili. 

De la mà del president Barack Obama, productor del documental de quatre capítols, ens endinsem en les vides d’aquestes persones i dels seus superiors, de la gent que viu als altres pisos: la classe mitjana al segon i, més amunt, els que tenen el treball dels seus somnis i els que ocupen la cadira de direcció. 

Beverly, Sheila, Luke, Kenny, François… Tots viuen vides similars i diferents alhora. Tots estan connectats pel lloc on treballen (un hotel, una pime tecnològica i el servei de cures a domicili), però estan separats per la posició que hi ocupen. Per a uns el treball és una forma de sobreviure, per a alguns és una passarel·la per arribar als seus somnis i per a altres és la responsabilitat envers la resta de la ciutadania. “Les seves eleccions, les seves prioritats i els seus valors determinen la forma en què les persones treballen juntes”, recorda Obama.

Al cap i a la fi, sense un dels pisos, l’ascensor no pujaria fins a on ho fa. L’edifici, tot i això, està canviant, i amb aquest canvi arriben altres reptes per a tots els habitants. Uns que poden amenaçar i substituir les feines dels humans.