CERCADOR

Compartir

Desigualtat laboral

Les dues realitats laborals a Catalunya

Les diferents desigualtats creuades al mercat de treball posen de manifest la polarització entre minories amb benestar i majories més ...

Crew i Tim Mossholder / Unsplash

Compartir

per Carlos Orquín

14/09/2022

Les diferents desigualtats creuades al mercat de treball posen de manifest la polarització entre minories amb benestar i majories més precaritzades, en un context convuls on la pandèmia ha eixamplat la bretxa

El mercat laboral català avança en el procés de polarització que es viu a gran part del món occidental, amb una dualitat perillosa des del punt de vista social: una minoria que gaudeix de garanties laborals i una majoria precaritzada quan s’entrecreuen factors com el gènere, l’edat, el nivell d’estudis, la nacionalitat, el sector o la grandària de l’empresa per la qual es treballa. La pandèmia provocada pel virus de la Covid-19 ha estat un element clau que ha deixat encara més en evidència aquesta bretxa. Les possibilitats de teletreballar -o no-, s’han sumat a la gama de benefits que un treballador pot sumar a la seva cartera. El nou concepte de “treballadors essencials” i per tant exposats a més riscos, ha marcat amb més claredat qui viu a un costat o altre d’aquesta frontera. La digitalització, a més, té un paper clau en el futur pròxim marcat per la inflació i els problemes de subministraments energètics provocat per la guerra d’Ucraïna.

Malgrat que les dades de salari parlen d’un apropament als nivells pre-covid pel que fa a la desigualtat, aquesta dualitat és un procés que ve de lluny. Un dels indicadors més clars és el de la nacionalitat, un fenomen equiparable al viscut als mercats laborals europeus, però no per això menys important. Un treballador amb una nacionalitat que no sigui l’espanyola tenia el passat 2020 un salari brut anual proper als 22.000 euros a Catalunya, mentre que si la nacionalitat és espanyola la xifra arriba als 28.000, segons l’Idescat.

Aquesta diferència de 6.000 euros anuals a més és superior a la que existia a principis de la dècada iniciada al 2000, quan es va començar a incorporar una gran quantitat de població estrangera al mercat de treball. Les dificultats i disrupcions que viuen les persones migrants al sistema de treball han estat denunciades històricament per diferents sindicats i organitzacions, que apel·len a la regulació d’Estrangeria com a principal problema

Desigualtat de gènere, la més trasversal

Però en aquesta bretxa i en d’altres intervé, segons la consultora Mar Gaya, la més coneguda de les desigualtats: la de gènere, més present a l’agenda mediàtica. “Quan parlem de les desigualtats al mercat laboral, la de gènere és transversal. Quan parlem d’edat o de formació o migrants, de tots aquests col·lectius, la meitat són homes i la meitat són dones. Per tant, no és una variable més, sinó que va sumant”, explica. 

La bretxa de gènere està calculada actualment en un 20,6% a Catalunya, segons dades del Departament de Treball

La bretxa de gènere està calculada actualment en un 20,6% a Catalunya, segons dades del Departament de Treball corresponents a l’any 2019. Les causes són conegudes. D’una banda, la segregació vertical que explica que les dones tenen escassa presència en llocs de direcció, i que són els que estan millor pagats. I la segregació horitzontal, per l’altra banda, o les feines o sectors feminitzats que tenen un menor valor en el mercat laboral. “La manca de corresponsabilitat en les tasques de cures i domèstica, és una altra”, apunta Gaya. “Al final, la majoria de les reduccions de jornades, que no són gratis, la parcialitat o la temporalitat són majoritàriament femenines, i això afecta a les retribucions i les trajectòries professionals”, afegeix. A més, a mesura que les nòmines es compliquen, es veu com les retribucions a banda del salari base tenen més presència entre els homes.

El protagonisme de les polítiques públiques ha estat evident en la intenció d’equilibrar la desigualtat que va provocar la Covid-19. El turisme, l’hostaleria i el comerç han estat dels sectors més afectats per les polítiques de restricció i a la vegada els que tenen entre les seves files les masses salarials més precaritzades, com ara dones, immigrants i joves. En qüestió de dies, gairebé 90.000 treballadors van perdre els seus llocs de treball i uns 700.000 van haver d’acollir-se a expedients de regulació temporal d’ocupació.

Major desigualtat entre els ja precaris

Aquest impacte, però, va anar per barris. L’augment més significatiu de desigualtat va tenir lloc entre els col·lectius que prèviament ja es trobaven en condicions de precarietat (salaris baixos i contractes temporals). Així ho explicava un informe de Caixabank Research a partir de big data amb nòmines domiciliades al banc publicat aquest mes de juny. Pel que fa al territori, l’afectació va tenir més incidència a les comarques gironines i barcelonines on l’activitat econòmica està més enfocada en el turisme i menys en les de Lleida, on hi ha un pes important de l’agricultura. 

L’augment més significatiu de desigualtat va tenir lloc entre els col·lectius que prèviament ja es trobaven en condicions de precarietat

L’abril del 2020, el moment de major impacte de la COVID-19 en l’activitat econòmica, l’índex de Gini, l’indicador més comú per parlar de desigualtat, sense incloure les transferències públiques va augmentar en 16 punts per les persones entre 16 i 29 anys. També 11 punts per als que estan entre els 30 i els 49 anys, i 7,6 punts per als més grans, de 50 a 64 anys. Les pensions i les diferències salarials evidents vinculades a l’experiència van salvar laboralment més a les persones amb més edat. 

I un cop més, la desigualtat entre les persones treballadores nascudes a l’estranger es va incrementar en 15,6 punts respecte al nivell pre-pandèmia, mentre que per a les nascudes a Espanya augmentava en 9,9 punts, segons afegeix el mateix document. 

Tot això ha tornat als nivells habituals pel que fa al salaris, segons el banc. A més, el primer trimestre del 2022 el nivell d’ocupació ja era superior al previ a la pandèmia i la taxa d’atur, del 10,2 %, ja és 1,4 punts percentuals inferior a la taxa precovid, segons les dades de l’INE. Però ha entrat en joc un factor inesperat, com a mínim, fins a aquest nivells: una inflació desbocada de més del 10% els darrers mesos.

Que la situació del mercat laboral hagi tornat a la casella de sortida pre-covid no és en sí mateix un aspecte positiu, ja que aquests nivells previs ja partien de diferents desigualtats, argumenta el Departament d’Economia del govern català. “L’èxit en l’àmbit de la desigualtat d’ingressos dels treballadors durant la passada crisi no ens hauria de fer caure en la complaença. Quan va començar la pandèmia encara no s’havia recuperat el nivell de desigualtat previ a la crisi financera i, per tant, cal fer tot el possible per continuar reduint-lo”, explica l’informe anual que publica la conselleria d’Economia. El document alerta d’una tardor inestable. “Així mateix, el 2022, el conflicte bèl·lic a Ucraïna i els colls d’ampolla tensen a l’alça els preus de les matèries primeres i, de retruc, els preus de cada cop més productes de la cistella de consum. La situació econòmica que es dibuixa és complexa, amb impactes molt diferents per sectors i grups poblacionals, de manera que no es pot abaixar la guàrdia”, admet el Departament.

Desigualtats i conflictivitat social

Cristina Torre, Secretària d’acció sindical i transicions justes de CCOO de Catalunya, també preveu una tardor moguda des del punt de vista social. Els sindicats estan intentant posar fre a aquestes desigualtats amb una negociació que es preveu complicada per apujar els salaris segons l’índex de preus de consum desbordat. I, explica, si cal hi haurà mobilitzacions com ja van començar en alguns sectors.

A Catalunya, fins 50 convenis col·lectius sectorials estan paralitzats des del maig per la clàusula de revisió salarial, expliquen des del sindicat. “Tenim una situació de bloqueig de la negociació col·lectiva per part de les patronals, perquè entenem que resulta difícil col·locar un 10% de pujada de preus, però exigim que aquesta crisi no la tornem a pagar els treballadors perquè les empreses segueixen tenir beneficis”, explica Torre.

La responsable sindical apunta a la parcialitat dels contractes com un dels nous fronts a batallar

La responsable sindical apunta a la parcialitat dels contractes com un dels nous fronts a batallar, un cop considera millorada la situació de la temporalitat amb la passada reforma laboral. Aquests dos factors amplifiquen la sinistralitat laboral, que és el doble entre persones que no tenen un contracte fixe i devaluen alguns drets que moltes persones no poden gaudir si estan a l’espera de ser renovats per part de l’empresa. I, de nou, aquestes jornades parcials afecten més a joves i dones. “Aquí el que veiem és que es continua abusant molt de la parcialitat per poder accedir a una flexibilitat que perjudica molt als treballadors. Les hores complementàries no es paguen com les extres i alguns empresaris les fan servir per jugar amb horaris, calendaris i guanyar en flexibilitat”, afegeix.

La presencialitat constitueix una altra distinció que afavoreix a una minoria. Abans de la pandèmia estava calculat que el  5% dels treballadors a Catalunya podien treballar en remot de manera puntual o total. Aquesta xifra es va elevar fins al 20% durant les etapes de més restriccions, segons dades del Govern, però la tendència posterior ha estat tornar a la presencialitat. I, en qualsevol cas, no es teletraballa cada dia, sinó alguns a la setmana. La situació exigeix canvis massa arrelats i que, segons Torre, es presenten complicats en un mercat empresarial on regnen les pimes.

 

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa