El cooperativisme reclama espai davant “l’esgotament del model econòmic actual”

L’accelerada digitalització monopolitzada i les economies de plataforma, amb evidents efectes en les condicions laborals dels treballadors ha deixat espai a la cooperativa com a contramodel que creu en la gestió compartida i democràtica

El món digital es tradueix al monopoli GAFAM. Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft copen el mercat tecnològic. Les cinc multinacionals no competeixen entre elles, ni pretenen absorbir a les altres, sinó que han creat nous mercats.

La monopolització de la nova realitat digital

En el món real, quan una empresa arribava amb un millor producte o més econòmic desbancava a l’anterior, però internet funciona diferent, per una nova variant: l’efecte xarxa. “L’efecte xarxa fa el producte més útil com més gent l’utilitza”, explicava Thiel, empresari cofundador de PayPal. Per tant, per què hauria d’utilitzar una altra xarxa social si tots els meus amics estan a Facebook? O per què hauria de comprar a un altre lloc si Amazon té tots els productes del món? El mateix passa amb el buscador de Google o amb Apple, que ha aconseguit que no compris un mòbil, sinó un iPhone, una categoria en si mateixa.

Les GAFAM han aconseguit que el seu valor no s’estableixi pels ingressos. Tot i que Facebook es troba en el top 50 de beneficis, és la vuitena empresa amb més valor, perquè empreses i partits polítics no podrien sobreviure sense ella.

Poques empreses controlen tant una nova realitat i determinen la manera de socialitzar. Facebook és capaç d’influir en les eleccions, Google en la visibilitat dels mitjans de comunicació i Instagram en la cultura de la imatge dels joves.

Mai, tan pocs agents, havien tingut tant de control. El seu poder sobre els estats i la falta d’una política fiscal comú ha provocat que els seus guanys no reverteixin en la societat i tributin a llocs com Irlanda que ha fixat tipus superreduïts. Tot i així, després d’anys de negociació, sembla que pot haver un canvi de tendència, ja que l’OCDE anunciava un pacte entre 136 països per establir un tipus mínim de societats del 15% per al 2023.

La “plataformització” de l’economia digital

Amb l’arribada de la digitalització, s’ha produït una tendència imparable de “plataformització” de l’economia en tan sols una dècada. L’aparició de les plataformes ha suposat una reducció dels costos amb l’aparició d’intermediaris entre l’oferta i la demanda. És el cas d’Airbnb, en el sector de l’allotjament o Uber i Cabify com a plataformes de mobilitat urbana que estan provocant problemes de competència amb el sector hoteler o el del taxi. Una altra plataforma emergent és Glovo, dedicada al repartiment.

La manca de regulació de les noves plataformes repercuteix en les condicions laborals dels treballadors, i segons Brussel·les el 55% cobren per sota del sou mínim. En el cas de Glovo, la majoria d’ells són falsos autònoms i molts casos han acabat en els tribunals davant la falta d’una legislació transversal. L’elevada precarització portava a Europa el passat desembre a intentar regular el sector amb unes condicions mínimes, on s’estableix que els treballadors són assalariats i no autònoms i segueix així l’estela de la llei espanyola. Un sector que cada cop acumula més guanys i que reverteix en unes males condicions laborals dels treballadors. Brussel·les és conscient de la magnitud del sector, quantifica entre 235 i 355 plataformes digitals que donen feina a més de 28 milions de persones a Europa i calcula que seran 43 milions el 2025.

El cooperativisme com a contramodel

En una voluntat d’establir als treballadors al centre i basat en els principis d’igualtat i equitat, el cooperativisme proposa una gestió democràtica, transversal i compartida de les empreses per part dels socis.

El model cooperatiu busca trencar els monopolis sectorials. Cooperatives com Som Energia, del sector energètic o Som Connexió en el de les telecomunicacions, són projectes grans referents per al cooperativisme. Guillem Llorens, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball afirma que intenten “lluitar contra els monopolis” i defensa que “hi ha projectes sòlids i amb evolució que treballen per tenir incidència en el trencament dels monopolis”. A més, assegura que “el model que tenim és perquè ens l’han imposat i cal treballar per canviar el xip”. Llorens també reconeix que “hi ha un problema d’eficiència i consciència”, perquè Amazon en 24 hores és capaç de fer arribar un producte a qualsevol lloc del país: “combatre-ho des de l’efectivitat és inviable i es treballa des de la consciència”.

També veuen les mancances de les plataformes i creuen que el cooperativisme de plataforma pot ser la resposta a “l’esgotament del model econòmic actual”. Mayo Fuster, directora de recerca de Dimmons en economia col·laborativa de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya alerta que “cal que l’economia social i solidària generi un model alternatiu de digitalització” i que per a fer-ho “es necessita un nou model de governança d’internet”. A més, assegura que “el cooperativisme de plataforma no pot funcionar tan malament en termes de gènere i diversitat com el capitalisme de plataforma”.

D’altra banda, Trebor Scholz, Founding Director del Plataform Cooperativism Consortium & Institute for the Cooperative Digital Economy a la The New School de Nova York defensa que “el cooperativisme de plataforma és una part de la caixa d’eines de la solidaritat per a donar resposta a la crisi actual”. A més, defensa una “cooperació publicoprivada per promoure un nou model i un marc normatiu diferent”.

Des del cooperativisme de plataforma es veu necessària una regulació normativa específica del sector que posi al centre els principis d’equitat, participació i governança. Josep Vidal, director general d’Economia, Social i Solidària, Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat assegura que “Catalunya té prou propostes d’economia social com per a ser un país tractor del cooperativisme de plataforma”. De fet, hi ha cinc exemples de cooperativisme de plataforma nascuts a Catalunya que ho confirmen: La Zona, Som Mobilitat, Mensakas, Katuma&Open Food Network i Salus Coop.