CERCADOR

Compartir

Entrevista

“Les empreses haurien de tenir filòsofs”

Maria Isabel Méndez Lloret, degana de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, entén i viu la filosofia ...

Maria Isabel Méndez Lloret, degana de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona“Crec que no hi ha una filosofia del treball en termes generals”, diu Méndez Lloret (imatge cedida per l’entrevistada).

Compartir

per Andrea Gabarró

17/11/2023

Maria Isabel Méndez Lloret, degana de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, entén i viu la filosofia no només com un “amor pel saber”, sinó com a “una disposició vital que tendeix al coneixement de la veritat de les coses, que condueix a l’acció adequada”. Quin lloc ocupa la filosofia en el treball d’avui dia?

Què feu els filòsofs, on i en què treballeu?

La imatge del filòsof que es projecta a la societat és confusa, probablement perquè el perfil no s’identifica clarament amb un exercici professional determinat. El coneixement propi del filòsof consisteix en el maneig del pensament i en l’aplicació a qualsevol camp d’actuació de l’ésser humà. Els principals trets que el caracteritzen són la capacitat d’anàlisi crítica, la formulació de problemes, el diàleg, la sociabilitat i el compromís ètic. Entès així, un filòsof pot treballar en l’acompliment de qualsevol tasca, ja que és capaç d’ordenar el pensament cap a la formulació de projectes a partir d’objectius ben definits.

Des de la filosofia, com es veu el sistema de treball actual?

El model econòmic marca el sistema de treball. La nostra economia és eminentment productiva. Per això, a més d’un filòsof se’ns pregunta i això de la filosofia per a què serveix?

El sistema de treball entra en discòrdia en moltes ocasions amb la naturalesa humana. Porta en moltes ocasions a identificar el treball amb la vida, amb el sentit de la pròpia vida, i correm el perill de convertir-nos en éssers altament competitius no per assolir objectius, sinó per aconseguir satisfacció personal mitjançant el reconeixement públic dels nostres assoliments, per omplir espais buits de la nostra identitat. El reconeixement de la identitat individual com a valor social hauria d’estar a la base del sistema de treball. El projecte és l’individu mateix, n’és la marca.

Hi ha una filosofia del treball o se n’ha ocupat més l’economia?

Crec que no hi ha una filosofia del treball en termes generals. Potser hauríem de començar a preguntar-nos què és el treball per a cadascun de nosaltres; què ens aporta personalment treballar; com ens relacionem amb el nostre treball. Hauríem d’abordar el treball com una oportunitat per desenvolupar les nostres habilitats naturals des de l’ús de les tècniques adquirides. 

La filosofia política planteja problemes clàssics, com la relació entre la societat i el treball, l’individu i el seu lloc social, però també problemes actuals, com la integració de la diversitat social en l’àmbit laboral, l’ètica del treball, la recuperació de l’espai personal, etc. Des de la filosofia s’ha reflexionat sobre models econòmics i el tipus de pensament que se’n deriva. En la majoria de casos, es concreta en una manera d’actuar identificativa del model, en una moral del treball que converteix l’individu en un actor productiu.

Com s’explica la filosofia? 

La filosofia es construeix en el discurs, el debat és un mètode molt útil per a despertar interès i practicar el qüestionament dels assumptes que es debaten. És útil per ordenar idees, per categoritzar-les, per iniciar el costum de pensar i de buscar les respostes en comú mitjançant el diàleg. Però la filosofia aporta alguna cosa més que un mètode: aprendre filosofia comporta esforç, interiorització, dedicació i, sobretot, prudència. És a dir, obliga a pensar abans de parlar, a prendre consciència del que es diu, a saber si el que es diu és correcte.

Crida l’atenció que el desenvolupament tecnològic coincideixi amb una època de necessitat creixent d’assistència psicològica”

Sembla que el desenvolupament tecnològic us està obrint noves perspectives professionals: fins a quin punt és així? 

És cert que la tecnologia està canviant l’orientació dels perfils professionals, per exigència del mercat laboral, que cada vegada és més diversificat, però també més difús. Aquesta dinàmica pot posar en risc el perfil del professional, perquè el seu temps de validesa és efímer, si ens atenem exclusivament la novetat del que s’ofereix de bracet de la tecnologia. Efectivament, les tecnologies han contribuït a optimitzar qualitat de vida i han comportat l’aparició de perfils professionals nous. El que no canvia és la necessitat d’estructurar la ment amb solidesa.

Crida l’atenció que el desenvolupament tecnològic coincideixi amb una època de necessitat creixent d’assistència psicològica, d’assessorament personal, d’orientació política en l’àmbit dels drets bàsics, per exemple. Els nous perfils responen a una formació en camps pràctics de l’activitat humana, en els quals es projecta aquesta mateixa condició humana.

A banda de la tecnologia, també estan sent molt importants canvis socials amb repercussions sobre el treball, com la immigració o la diversitat sexual. Les empreses i les administracions haurien de tenir filòsofs per assessorar certes decisions? N’hi ha?

Les empreses haurien de tenir filòsofs, sí. Són els que estan preparats per analitzar i preveure les conseqüències socials, tant en l’àmbit col·lectiu com personal, derivades d’un món globalitzat, hipercomunicat i desinformat que posa en risc la convivència entre individus que sempre han estat identitàriament diversos.

Comprendre què està passant, per identificar els riscos i perills en els quals ens podem trobar, permetria definir i reorientar l’activitat per aconseguir els objectius i fins i tot modificar-los i ajustar-los a la realitat humana actual. Hauria d’haver-hi filòsofs que exercissin com a analistes i marquessin camins. Hi ha empreses que els integren a les plantilles, però en són ben poques.

Amb l’auge del feminisme, s’estan revisant les filòsofes que han quedat oblidades per la història?

Sí. S’ensenyen a les nostres aules, s’investiga. Hem batejat aules amb el nom de filòsofes. La iniciativa va partir dels nostres estudiants, que van començar a assignar una filòsofa a cada aula. Van posar-hi la foto corresponent, amb el nom, i un repte, una pregunta: “Pregunta’t per què no la coneixies?”.

Fa més de 20 anys el llibre El món de Sofia va ajudar a difondre la filosofia. Les xarxes socials també podrien ser útils en aquest sentit?

Crec que sí. És una eina tecnològica que permet fer difusió, mitjançant missatges breus i imatges, de continguts interessants a un públic molt divers i a molta distància. Ajuda a congregar pensament mitjançant els missatges. Però com tot, té els seus límits.

Hi ha ‘youtubers’, però el contingut que comuniquen s’escapa del rigor propi de la filosofia”

Més recentment també hi ha hagut l’impacte de la sèrie Merlí. Ha tingut alguna conseqüència sobre l’interès per la filosofia?

No tinc dades, però imagino que ha acostat la filosofia a un cert perfil de la població, juvenil, que ha pogut percebre-la com una activitat assequible, no estranya, dinàmica i viva. Però el possible benefici presenta el perill de banalitzar l’objecte que aborda, la filosofia.

Hi ha influenciadors de la filosofia?

Hi ha youtubers, però el contingut que comuniquen s’escapa del rigor propi de la filosofia. Sí que hi ha grans mestres, estudiosos i investigadors actuals, que podríem identificar-los com a influenciadors, si bé els seguidors tenen un perfil diferent del que és habitual.

Quin paper juga l’ètica en la tecnologia i la intel·ligència artificial?

Crec que és el gran instrument filosòfic del qual disposem per tal que no enfosqueixi el valor de l’ésser humà. El protagonista no és la màquina, sinó qui la pensa, la dissenya i l’usa. I com l’home és home perquè és un subjecte actiu i reactiu, perquè crea i disposa. L’ús és el que atorga valor a la màquina, que no deixa de ser un artifici a les mans de l’home.

L’ètica pot establir la relació correcta entre tecnologia i la intel·ligència artificial. Però el problema no és nou.

Cal frenar l’ús de la intel·ligència artificial o cal dirigir-la a través de lleis i normes?

Com tot descobriment o assoliment humà, ha d’estar al servei de la societat. No és correcte ni acceptable presentar-la com a interlocutor de l’home, fins i tot com una cosa més perfecta que la ment humana. Li falta autonomia, iniciativa, consciència moral. Precisament per això, és un repte que es presenta a la filosofia ètica (o pràctica).

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa