CERCADOR

Compartir

  • Inici
  • Sectors
  • “En espeleologia fem pocs rescats, però són molt mediàtics”

Entrevista

“En espeleologia fem pocs rescats, però són molt mediàtics”

A la Federació Catalana d’Espeleologia saben bé que el seu fort és més un hobby que una feina, encara que ...

Luis Domingo, espeleòleg, dins una cavitat“A la nostra federació hi tenim un 33% de dones”, diu Luis Domingo (foto cedida per l’entrevistat).

Compartir

per Guillermo Martínez

20/10/2023

A la Federació Catalana d’Espeleologia saben bé que el seu fort és més un hobby que una feina, encara que alguna vegada hagin d’ajudar els bombers i els professionals que sí que es dediquen a dur a terme rescats en coves i buits naturals. També alguns grups de recerca recorren als qui practiquen aquesta afició esportiva perquè col·loquin sensors de manera estratègica en llocs on hi pot arribar poca gent. Luis Domingo és el president d’aquesta federació i aquí repassa com ha evolucionat l’espeleologia i les condicions dels espeleòlegs els darrers anys.

Comencem pel principi, què és l’espeleologia?

És un esport-ciència. A principis del segle XX, la gent entrava a les coves per estudiar-les, feia espeleologia, però també n’estudiava la geologia, fauna, climatologia o restes arqueològiques. A partir dels anys 60, aquesta pràctica va acabar sent més un esport, més lúdic.

No és una professió. Voldríeu ser reconeguts com a tal?

Hi ha la titulació de tècnic esportiu, que és un guia de coves. Viure només de l’espeleologia a Espanya és molt difícil i normalment és un complement de ser guia de muntanya, escalada, descens de barrancs…

Com s’estableix el reglament laboral?

Que jo sàpiga no hi ha conveni col·lectiu. Ni tan sols hi ha una associació professional de guies de coves, com sí que n’hi ha de guies de muntanya. Imagino que és una qüestió d’hàbits pel que fa a les qüestions de prevenció de riscos, per exemple. Als barrancs, el sector considera que vuit persones per guia és un nombre raonable, i així es fa, però no està escrit enlloc. Amb l’espeleologia, igual. És una activitat en un espai confinat natural que cal fer amb grups reduïts.

Per exercir, cal estar acreditat? Qui i com certifica?

Cal ser tècnic esportiu en espeleologia, que és un grau mitjà, o tenir la capacitació professional, que atorga el Ministeri de Treball. Això consisteix a fer un curs oficial. Després hi ha la part esportiva, on entrem les federacions, que sí que tenim una titulació interna que només funciona dins dels clubs.

Tot i que no sou professionals, moltes vegades es compta amb els vostres serveis per fer rescats. Cobreu o és voluntari?

A Espanya, els rescats els suporta l’Administració pública, en principi. Sí que és cert que en ser un espai confinat, calen moltes mans. Si la cavitat és molt profunda, els equips professionals ens demanen ajut. Nosaltres tenim un acord de col·laboració amb Bombers de Catalunya, amb qui fem fins a quatre pràctiques conjuntes a l’any. A nosaltres aquí no ens paguen, però a Cantàbria sí que van treure a licitació, un contracte per als rescats, per exemple.

També feu expedicions relacionades amb la recerca i el coneixement?

L’esperit de l’espeleologia és explorar i descobrir, i per això normalment els grups de recerca en fan. Sí que de vegades parlem amb institucions, com museus de ciències, i altres científics que ens demanen col·locar sensors, per exemple. A altres llocs controlem la hipòxia per determinar l’afectació del canvi climàtic. O recollim les dades i les passem a científics de la Universitat d’Almeria.

Viure només de l’espeleologia a Espanya és molt difícil, normalment és un complement de ser guia de muntanya”

Cada vegada heu d’actuar amb més freqüència en rescats?

Jo crec que no, en espeleología fem pocs rescats. El que passa és que són molt mediàtics. Solen aparèixer algunes històries, de tant en tant, però són més de retards en arribar a la sortida d’algunes persones que no pas d’accidents que necessitin un rescat. Si compares els rescats que fem en espeleologia amb la gent que es perd buscant bolets a la muntanya, som el 0,001% de tots els rescats que fa Bombers.

És un esport de cert risc. Tothom val com a espeleòleg?

És una activitat de muntanya on contínuament puges i baixes per una corda. No diria que és de risc, però sí de resistència i de cap, psicològic.

És una pràctica molt masculinitzada? Hi ha diferències entre homes i dones?

A la nostra Federació hi tenim un 33% de dones, que és més que la mitjana d’altres federacions esportives, que ronda el 25%. Com a la societat, la dona que deixa la pràctica esportiva està associat a la maternitat.

Jo no crec que hi hagi diferències entre sexes. Sí que és cert que, en ser un esport de resistència, cadascú té les seves capacitats. Però una dona sap topografiar, instal·lar, portar una motxilla, progressar per la corda i fer qualsevol pas igual que un home, moltes vegades de manera més àgil .

Com és la preparació física i mental abans d’introduir-se en una cavitat?

L’experiència fa que comencis en cavitats petites i poc a poc vagis a d’altres més profundes i llargues. Si això t’agrada, t’apassiona, progresses i et vas preparant. L’experiència és el que fa que progressis, en definitiva.

Físicament potser ens podem preparar, entre setmana, al gimnàs i amb altres activitats, però normalment l’espeleologia és més de resistència, així que hauria de ser un entrenament cardiovascular, no demana molta força. A nivell mental crec que cadascú es prepara per si mateix. Repeteixo: l’experiència, els anys, és qui fa el triatge entre qui està preparat i qui no.

Quines eines feu servir?

Hi ha una part de protecció: botes, granota interior i exterior… Cal recordar que en una cavitat hi sol fer la temperatura mitjana anual de l’exterior. A nosaltres, allò que més ens diferencia, és el casc amb il·luminació. Abans era amb llums d’acetilè, però avui dia fem servir bateries LED.

A banda, també necessitem arnesos, bloquejadors de pit, baixador de corda semiestàtica, claus d’ancoratge, mosquetons…

Com han canviat els teixits i aquestes eines? També es renoven les tècniques per accedir a determinats llocs?

La part de protecció no ha canviat gaire els darrers 30 anys. La gran revolució ha arribat amb les bateries i els llums LED, que ens ha fet poder revisar moltes cavitats, finestres i galeries ascendents gràcies a poder tenir molta més llum. Pel que fa a les tècniques, continuen sent les mateixes des que als anys 70 van arribar les cordes de niló.

Les cavitats més senzilles o clàssiques s’han massificat, fet que es tradueix en degradació de l’espai”

Quants diners pot valdre un equip d’espeleologia senzill i complet?

Uns 400 euros, als quals caldria sumar-hi el tipus d’il·luminació que vols, que pot oscil·lar entre els 100 i els 600 euros.

Quins canvis ha patit l’espeleologia els darrers anys?

Les cavitats més senzilles o clàssiques s’han massificat, com ha passat amb el medi natural en general, fet que es tradueix en degradació de l’espai. No tant per la brutícia, sinó per la visita massiva de la gent. Els espeleòlegs federats eviten aquest tipus de cavitats per no trobar-se amb gaire gent.

Quin paper hi ha jugat la tecnologia?

S’ha notat sobretot a les xarxes que s’han creat. El que abans havies de buscar en un llibre o remetre’t al club de la zona, ara ho trobes a internet. També han avançat molt els sistemes de comunicació sense fil, cosa que ens permet tenir informació contínua de com van les coses si hi ha accidents, per exemple. Abans havíem de llençar un cable telefònic o recórrer a genèfons.

Què pot fer millor un robot que una persona?

L’espeleologia es fa en un espai irregular, no és una mina. Això és el que permet que, avui dia, per als robots sigui molt difícil entrar-hi, pràcticament impossible.

Hi ha alguna norma sobre si podeu treballar en solitari? Aviseu del que fareu, on sereu i durant quant de temps per seguretat?

El que és recomanable és ser sempre tres persones. Així, si a alguna li passa alguna cosa, una es pot quedar acompanyant-la i l’altra pot sortir a demanar ajuda. Fer espeleologia sol és poc habitual perquè assumeixes molts riscos i has de portar molt de pes. Sempre avisem a quina cavitat anirem, a quina hora tenim previst sortir i, sobretot, a partir de quantes hores cal avisar a emergències. Pots torçar-te un turmell i endarrerir la sortida, per això sempre deixem un temps com a mesura de previsió.

Normalment això ho comuniquem a un altre entès en espeleologia, perquè un familiar o algú que no conegui bé aquest món segurament trucarà a emergències si no sortim a l’hora prevista. Per això els grups de WhatsApp van molt bé.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa