CERCADOR

Compartir

A fons

‘Expats’ o immigrants?

Les alertes al correu electrònic se succeeixen. “Llocs per viure a prop de Barcelona?”, pregunta un usuari i exposa tots ...

collage: a l'esquerra, una dona estrangera blanca. A la dreta, un 'rider' estranger‘Expats’ i immigrants, dues cares de la mobilitat geogràfica de les persones (Pexels).

Compartir

per Sergio Pascual i Ànnia Monreal

22/09/2023

Les alertes al correu electrònic se succeeixen. “Llocs per viure a prop de Barcelona?”, pregunta un usuari i exposa tots els requisits que demana per a la seva estada (serveis, oferta cultural, entreteniment…). Un altre li respon: “Sant Cugat: és popular i està ben connectat”. Arenys de Mar, intervé una tercera usuària. 

Un altre fòrum, amb una altra qüestió, s’inicia en paral·lel: “La ‘llei Beckham‘ (un règim fiscal especial que permet a la població no resident tributar de manera similar als espanyols) funciona per a nòmades digitals a Espanya?” Curiós, un usuari, qüestiona el perquè de l’elecció d’Espanya si hi ha països “amb els costos de vida més baixos i les opcions de visat similar”. Expert, un altre membre, traça un discurs farcit de dades, normatives, enllaços i experiència personal per aclarir dubtes: “Si compleixes els requisits”, afirma, “estic segur que és una bona opció”. 

Tots els missatges anteriors són reals i formen part de la plataforma Expat, un punt de trobada virtual per a una comunitat en alça. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, entre 2000 i 2022 la població estrangera afincada al Principat ha passat de representar el 2,9% a ser el 16%, amb la demarcació de Barcelona al capdavant.

 

 

Un terme ambigu

"'Expat' és un d'aquests conceptes força ambigus, el significat dels quals ha canviat molt al llarg del temps”. Dirk Gebhardt, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), exposa a La Fàbrica Digital l'evolució d'un terme que, “originàriament, feia referència a un acte legal pel qual les persones perdien la seva ciutadania, voluntàriament o com a càstig de l'Estat”.

Però la metamorfosi forçada per la globalització econòmica, com subratlla el també membre del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM), ha convertit les persones denominades 'expats' en un "tipus particular d'immigrants: persones que viuen a un altre país, però que solen ser acomodades”. Un dels perfils més habituals d''expats', prossegueix Gebhardt, és el del trasllat intercorporatiu: persones que es desplacen dins d'una empresa multinacional.

Malgrat la popularitat actual, fins fa uns anys 'expat' era un terme acadèmic, apunta Sònia Parella, sociòloga i investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-Migracions). O reservat als jubilats del nord d'Europa instal·lats al llevant espanyol, a la costa andalusa o a les Illes Balears, ressalta Ricard Zapata, catedràtic de Ciència Política a la UPF i director del GRITIM.

"A Europa, recentment té un biaix de classe i d'ètnia molt clar; mai no es definiria com a 'expat' un treballador del Senegal, encara que estigués molt format i treballés per a una multinacional”, assegura Lorenzo Gabrielli, professor i també investigador del GRITIM. “Mentre que a un francès, un anglès o un alemany que treballa per a una altra empresa a un altre país se'l considera un expat”, reprèn.

Per a Chrystel, 'expat' i mentora d'aquest col·lectiu a Expat.com, el perfil d'expatriat contemporani respon a “una persona que viurà en un país estranger durant diversos anys per motius professionals i que no entra al sistema administratiu i fiscal del país d'acollida”. També coincideix amb el caràcter temporal de l'estada i apunta al manteniment dels drets socials i fiscals del país d'origen de l'expat.

Barcelona, imant d''expats'

L'apogeu del fenomen 'expat' ha trobat un gran aliat: les institucions. I no és un fet recent. “Fa uns 20 anys, a ciutats europees com la Haia, Brussel·les o Hamburg s'hi van començar a crear els anomenats 'expat desks'", rememora el professor Gebhardt. Unes oficines que prestaven "serveis d'acollida als nouvinguts expatriats, en paral·lel als canals per als immigrants normals”, precisa. "Canadà és un exemple de país que fa polítiques per atreure els millors dels seus països. Busca skilled workers [treballadors qualificats] globals", recorda Zapata.  

"Espanya s'ha convertit en un pol d'atracció internacional important", assenyala la sociòloga Sònia Parella. "La globalització i la tecnologia ho han facilitat, així com un bon clima, un poder adquisitiu molt assequible per a persones d'altres països, una bona gastronomia i un bon estil de vida". “La majoria són emprenedors del sector immobiliari, turisme i hostaleria o fan teletreball per a una empresa estrangera”, descriu Chrystel sobre el perfil laboral dels 'expats' que coneix. "Uns quants són treballadors en sucursals amb seu a Espanya d'empreses franceses, com és el cas a Sevilla (Airbus o Lidea) o Limagrain (Navarra i Còrdova)", enumera l'expatriada francesa.

Barcelona no n'ha quedat al marge. A més d'oferir el Barcelona International Welcome, des de 2014 la ciutat celebra el Barcelona International Community Day, "la gran trobada anual de l’ecosistema del talent internacional de la ciutat: una jornada plena d’activitats, tallers i conferències i una fira amb empreses, entitats i associacions que ofereixen serveis, productes i iniciatives per a la comunitat internacional", s'explica al lloc web. 

La Direcció de Promoció Econòmica Internacional de l'Ajuntament de la capital catalana organitza l'acte, "amb el suport de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de la ciutat" i "la col·laboració de nombroses empreses, entitats i professionals", amb el Banc de Sabadell com a "sponsor premium" i la gestoria Entre Trámites, els experts en mobilitat global Eres i l'asseguradora Mapfre com a patrocinadors principals, entre d'altres. 

 

 

És un dia que reuneix milers d'assistents al Museu Marítim i en què s'hi programen "càpsules informatives, taules rodones, tallers, concerts i activitats infantils". Un espai de socialització i networking, amb "tot el que necessites per viure i treballar a Barcelona i conèixer i connectar amb altres persones", recull el web. A més de les activitats programades, entre les quals no només n'hi ha de dedicades a l'emprenedoria, sinó també a l'oferta d'escoles internacionals de la ciutat, on fer esport o consells per superar la burocràcia, hi ha un espai per a expositors que sol reunir des d'administracions com la Diputació de Barcelona fins a gestors de patrimoni, botigues de disseny d'interiors o "terapeutes internacionals multilingües". 

"Dins la comunitat de persones estrangeres, des de l’Ajuntament", indiquen fonts de la Direcció de Promoció Econòmica Internacional, "treballem específicament en el segment del talent, que en alguns casos podria assimilar-se al terme 'expats', però des del punt de vista administratiu és el que es recull a la legislació específica per fomentar l’arribada de talent internacional al país. Es tracta de la Llei 14/2013, coneguda com a llei d’emprenedors". I afegeixen: "Recentment (finals 2022) es va aprovar la llei d’empreses emergents, que ha aportat novetats i millores adreçades a persones de ciutadania extracomunitària. Amb aquestes lleis s’ha creat una via més ràpida i fàcil (fast track) per als tràmits d’estrangeria per a uns col·lectius específics: persones inversores, emprenedores, investigadores, professionals altament qualificades, trasllats intraempresarials i persones teletreballadores o nòmades digitals".

"Barcelona, per les seves característiques com a ciutat, per les connexions i per una economia de la innovació, és molt atractiva. Els 'expats' hi estan creixent moltíssim", afirma Parella. El fenomen "també pot ser generador de llocs de feina. Té un impacte positiu en l'economia, però també conseqüències distorsionadores: els 'expats' provoquen canvis pel seu nivell adquisitiu i pels seus privilegis", afegeix, perquè solen ser treballadors (molt) qualificats. Això es tradueix en un increment del preu dels pisos, perquè les seves nòmines fàcilment superen les dels treballadors locals, i en la transformació de certs barris. 

“Passejo sovint per Poblenou i t'adones que, durant el dia, l'idioma principal és l'anglès, cosa que és sorprenent”, destaca el professor de la UPF Lorenzo Gabrielli. “S'hi concentren treballadors estrangers del Nord Global, amb perfils molt específics relacionats amb empreses tecnològiques o d'informàtica”, quan històricament ha estat hàbitat de la classe treballadora. 

El canvi que ha sofert el barri vell de Girona, l'altra ciutat catalana que apareix als webs per a 'expats', és molt palpable. Els últims anys s'hi han multiplicat els establiments de bicicletes i complements, arran de l'estada del ciclista Lance Armstrong entre 2001 i 2005, que va provocar un efecte crida entre els amants acomodats de les dues rodes. La gentrificació i l'augment dels preus dels habitatges també s'han instal·lat a la ciutat.

Sense un registre específic

Enguany el Barcelona International Community Day serà el 28 d'octubre i la commemoració de la desena edició compta amb la salutació de l'alcalde. La setmana passada Barcelona Global va celebrar al Palauet Albéniz l'Hola Barcelona! Cocktail, l'acte que reuneix els estrangers associats que viuen a la ciutat, així com els membres autòctons, per conèixer-se. "És la nostra festa anual", expliquen fonts de l'entitat privada. A l'esdeveniment, que va reunir 1.200 socis de 81 nacionalitats, també hi va participar l'Ajuntament. 

 

 

Quants 'expats' hi ha a la Ciutat comtal? "És un terme que no existeix, ni estadísticament ni demogràfica. L'Administració no fa diferències. És més una retòrica per diferenciar pobres i rics", sosté el catedràtic Ricard Zapata. "En el fons, la diferència entre 'expat' i immigrant és una diferència de classe", afirma Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics.

Una altra categoria és el Visat d'Or (Golden Visa), una modalitat que pretén atreure grans fortunes amb requisits més laxos per obtenir permisos de residència. Un cop eliminada de Portugal i Irlanda, Espanya s'ha erigit en una de les destinacions preferides per a aquesta variant d'expatriats. Una de les condicions per aconseguir el visat és adquirir un immoble per un valor mínim de 500.000 euros o fer una inversió inicial de capital de 2.000.000 milions d'euros. 

L'última via, com recull el plec del Ministeri d'Exteriors, està destinada a “inversors amb un projecte empresarial o emprenedors”, una categoria en què els requisits no són econòmics, sinó que responen a la presentació “d'un projecte empresarial que es desenvolupi a Espanya i que sigui considerat i acreditat com d'interès general”. Aquesta idoneïtat està subjecta a un període cronològic concret, un any, i a un objectiu específic, “amb la finalitat única o principal de dur a terme els tràmits previs per poder desenvolupar una activitat emprenedora”, informa el Govern espanyol. “Els titulars de visats d'or potser no són els típics 'expatriats' en el sentit actual de la paraula, perquè la seva emigració no està vinculada a la feina”, explica Gebhardt, “però il·lustren com ser un emigrant acomodat suposa un privilegi a l'hora d'afrontar les complicacions de la immigració”. Una migració que va generar "prop de 1.000 milions dʻeuros dʻingressos a lʻEstat Espanyol", indica el professor.

Si bé és cert que els 'expats' solen ser blancs, formats, sense traves administratives, bones feines i amb poder adquisitiu, "hi ha nòmades digitals que treballen de forma precària, per exemple a call centres", alerta Sònia Parella. La investigadora del CER-Migracions distingeix entre treballadors estrangers desplaçats per una empresa dels seus països d'origen dels que són autònoms i treballen per a plataformes digitals, sovint molt precaritzats. En aquests casos, la línia que separa les condicions laborals d'un treballador d'una centraleta de les d'un repartidor no són tan diferents. L'ajuntament barceloní no els dedica un dia, sinó el web de Nova ciutadania, que depèn de Serveis socials i no té patrocinadors.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa