Experiències femenines en primera persona a l’entorn de la indústria

Un 8% de les dones ocupades a l’Estat Espanyol treballa en el sector industrial.

Avui dia, el biaix de gènere en el sector de la indústria és latent. I les dades parlen per elles mateixes: un 8% de les dones ocupades a tot l’Estat Espanyol treballa en el sector industrial. Altrament, la presencia masculina és de gairebé un 20%, segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

Bretxa salarial, càrrecs de poder encapçalats per homes o situacions d’infantilització i paternalismes són denominadors que comparteixen la Rocío Morles, bioconstructora autònoma, l’Anna Castella, enginyeria industrial, i la Montse Romero, secretaria en una fàbrica d’alimentació del Maresme.

“Cada estiu la meva àvia s’encarregava d’encalar la casa. A part de les múltiples tasques reproductives, la rehabilitació de la llar també era cosa seva”, explica la Rocío Morles.

La mitjana anual de treballadores ocupades en el sector de la construcció durant 2021 va ser de 123.637 treballadores, el que representa un total de 9,6% del total de persones ocupades en l’àmbit, segons el darrer informe de ‘Dones en el sector de la construcció’, que ha publicat l’Observatori Industrial de la Construcció i recollit per la Fundació Laboral de la Construcció.

Bretxa salarial, càrrecs de poder encapçalats per homes o situacions d’infantilització i paternalismes: el biaix de gènere en el sector de la indústria és latent

La Rocío Morles forma part d’aquesta mínima representació. Ella, però, es dedica en un camp molt especialitzat de la bioconstrucció: els revestiments de terra, i la teorització i aplicació de formulacions a l’obra. La seva motxilla d’experiències en l’àmbit professional per discriminació de gènere és diversa. “És constant el fet d’arribar a una obra i que els operaris i la gent que hi és al voltant em pregunti si sóc clienta, arquitecta… de tot menys si sóc una treballadora de la construcció; o la típica i repetida situació on et ve algú a explicar-te com fer la teva feina quan en realitat no té ni idea”.

La bioconstrucció es concep com els sistemes d’edificació o establiments d’habitatge, refugis o altres construccions, que treballen amb productes locals, naturals i que en la seva elaboració han emès un baix impacte de CO2. En definitiva, és un sistema més respectuós amb el medi ambient, i que es remunta a les tècniques de la construcció tradicional, dos-cents anys abans de l’aplicació del ciment. “En els anys que porto dins el sector, només m’he trobat amb dues noies a la construcció convencional; la bioconstrucció està molt més feminitzada, i alhora els companys homes tenen una major consciència feminista”, emfatitza la Rocío.

Pel que fa a l’energia, la paritat és una fita que resta lluny. Segons el darrer informe per l’Associació Espanyola de Dones de l’energia (Aemener), afirma que el 28,5% de les persones ocupades en empreses energètiques eren dones. L’Anna Castella, enginyera superior, ho atribueix a una manca de referents femenins i de voluntat educativa per l’entrada de dones a la formació de graus tècnics. “La representació és molt petita, normalment si hi són les trobem a posicions d’administració i comptabilitat”.

La Montse Romero també explica la seva experiència al llarg dels 26 anys que du treballant com a secretaria en una fàbrica d’alimentació del Maresme. Una de les coses que hi destaca és la poca voluntat per invertir la realitat masculina en els càrrecs de poder. Des que va entrar totes les posicions de més responsabilitat i direcció ha estat protagonitzada per homes, sovint exercint abús de poder. “Els homes són els que manen i les dones som les currantes, això és així des que vaig entrar“. Un exemple clar, declara, va ser quan fa poc més d’un any van contractar un home per dur el departament de qualitat, en comptes d’ascendir una de les companyes que hi duia treballant temps a la secció. “Totes ens vam indignar força, i ella ho va patir en silenci, no hi ha més”. O el fet que hi hagi un home com a responsable de sector en la cadena de producció, quan en la seva majoria, el 90% de les treballadores són dones. “L’any passat se li va tocar el crostó al de producció, perquè moltes dones es van queixar del seu comportament”, explica la Montse, que veu una tendència més punitiva en casos de discriminació i/o abús dins l’empresa.

A més, destaca la persistent bretxa salarial, una dada que es relaciona amb el 18% de mitjana per sota que cobren les dones a la indústria manufacturera.

Sororitat i visibilitat per impulsar la representació femenina en el sector

La sororitat en entorns masculins és clau per pal·liar l’escenari masclista dins el món laboral, i empoderar-se professionalment. La Rocío Morles forma part de la xarxa de dones professionals Moradas en construcción, amb la finalitat de donar visibilitat, sensibilitzar i normalitzar la presència de la dona en el sector de la construcció, i motivar les estudiants a entrar dins aquest mercat. “Falta molta mà d’obra, la demanda és brutal i sovint ens veiem saturades de feina. És important que entrin noies joves, i que es normalitzi la situació. Nosaltres, quan ja fa uns dies que treballem a la mateixa obra, els companys homes que hi són ho acaben normalitzant, però és cert que al principi no els hi encaixa”, exposa la Rocío.

Al mateix temps, una cosa semblant s’està gestant dins l’àmbit de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). L’associació Young IT Girls, de la qual l’Anna Castella també hi forma part, neix per vertebrar un ecosistema d’innovació, emprenedoria i educació que promogui la confiança de les dones a encoratjar-se i emprendre formacions tecnològiques.

En conclusió, les condicions dins el món laboral, i en aquest cas concret, el de la indústria, continua comportant desigualtats per qüestions de gènere, i, per consegüent, perpetuant situacions de subordinació sobre la dona. Encara hi ha matèria a fer, i la transformació, una vegada més, ha de partir de les aules.