“Calen dones directives en molts més àmbits”

L’any 2014 va organitzar la primera trobada d’emprenedors a 30.000 peus d’alçada, en un vol Barcelona-Milà-Barcelona. L’intercanvi d’experiències professionals i fer contactes que ajudin a establir beneficis mutus fonamenta les convocatòries d’aquesta especialista en networking, l’art d’establir bones relacions de treball, com fa 20 anys va descobrir que s’anomenava a Silicon Valley.

La primavera passada se’n va endur una vintena de dones directives de creuer a França i Itàlia i ara prepara el primer viatge de networking en tren per a dones emprenedores, de Barcelona a Marsella, del 23 al 25 de novembre pròxims. Parlem de relacions de treball amb Rosaura Alastruey, personal shopper del networking.

Com defineixes, personalment, el networking?

Per a mi, és la persona que sigui capaç de crear, i sobretot mantenir, una xarxa de relacions, siguin professionals o personals. I, sobretot, que en gaudeix, n’està fent un art. Això sí, han de ser relacions on no hi hagi pressa pel mig i amb una mentalitat de win-to-win, és a dir que les dues parts sempre en surtin beneficiades. Si agafem un símil, seria com fer el brou de l’àvia: l’èxit es basa en els bons ingredients, el temps de cocció, però sobretot el carinyo que se li posa.

Què diferencia el networking ben fet del que no ho és?

Al mal networking ja se l’ha batejat com a ‘networking del kleenex’, és a dir, d’un sol ús. És aquell que es basa en anar ‘a sac’, en què només interessa el benefici propi. Això, de totes maneres, potser ho podràs fer un cop, perquè practicant-ho ja et dones a conèixer. A més, el món és tan petit que aquesta manera de fer es propagarà en sentit negatiu i difícilment durarà molt en el temps ni amb massa persones.

Tu et defineixes com una personal shopper del networking. Pots explicar com treballes per arribar a denominar-te així?

Faig accions molt específiques i a mida. Em trobo sovint que hi ha professionals, per exemple directius i directives, que tenen unes necessitats molt concretes en l’àmbit del networking. Poden tenir dificultats per arribar a establir contacte amb determinades persones d’altres empreses, i gràcies a la nostra treballada xarxa de contactes, els la podem acostar o fins i tot organitzar trobades. Sempre que la persona de l’empresa receptora hi estigui d’acord, podem muntar una reunió o presentació. També hi ha entitats que volen organitzar esdeveniments, com ara fires d’ocupació, i els ajudem a localitzar els potencials assistents d’acord amb un informe específic de la situació de partida, objectius i estratègies per aconseguir les fites preteses. 

En quin tipus d’esdeveniments fas de mestra de cerimònies?

Són força variats, tant presencials com virtuals. Puc fer des d’una presentació de premis fins a la conducció d’una jornada empresarial. Això sí, sempre ho impregno tot amb el meu estil personal. És a dir, tenen un enfocament molt motivador i didàctic, que intenta captar, des del primer minut, l’atenció del públic assistent. I sobretot, el networking pràctic té un clar paper protagonista i es basa en tot moment en la participació de les persones assistents. 

Sempre es diu que és millor no barrejar àmbits personals amb els professionals, però moltes vegades veiem que les bones relacions personals també afavoreixen negocis entre les parts.

Sí, això sempre depèn de les persones. Hi ha qui sap i pot separar una cosa de l’altra. Jo he conegut persones que et fan una trastada professional i l’endemà et diuen d’anar a dinar perquè tenen clar que una cosa són els negocis i l’altra, l’amistat. Però jo considero que darrere de cada relació hi ha una persona, i el respecte hi ha de ser tant si ens situem en el vincle personal com en el professional. Precisament, quan el vincle el fem  mitjançant les xarxes virtuals digitals, molt sovint oblidem que al darrere hi ha una persona com nosaltres.

Hi ha un ‘networking’ que es basa en anar ‘a sac’, en què només interessa el benefici propi”

Durant els dos trajectes en tren també es treballarà igual que es va fer en avió i en vaixell?

Sí. Seran deu hores de viatge (cinc d’anada i cinc de tornada) en què s’hi donaran píndoles de formació i farem activitats amb algunes sorpreses a bord. I a Marsella assistirem a les Journées de l’Entrepreneuriat Féminin (JEF), on s’hi podran potenciar les connexions de negoci nacionals i internacionals. Al primer creuer per a dones directives també vam fer-ho així, el viatge s’aprofita per treballar a fons, i a terra, a part de la visita al lloc, s’estableixen vincles amb professionals locals. Al segon creuer, per al qual ja tenim dates, també ho farem així.

Han de ser d’algun sector en concret les emprenedores que s’apuntin al vostre viatge en tren a Marsella?

No, el que volem és que hi hagi la màxima varietat de sectors possibles, així com de procedències geogràfiques diverses. Disposem de 33 places disponibles, que és tot un vagó sencer, en classe preferent. 

Quan parlem d’emprenedores vol dir que pot ser que ja tenen un negoci en marxa, com a autònomes o petites empreses o no necessàriament?

Sí, el requisit inicial és que l’emprenedora participant ja tingui negoci en marxa amb una vigència mínima d’un any. Però també dependrà de la motivació per pujar al tren amb nosaltres: com que han d’omplir un formulari previ, tindrem en compte què les mou a apuntar-s’hi.

Prioritzes aquestes experiències amb dones perquè ens en calen moltes més en llocs on es prenen decisions i el networking les ajuda a trobar-se i fer pinya.

Claríssimament que ajuda, i ja ho hem vist en l’experiència del primer creuer de networking i dones directives. Fan falta dones directives en molts més àmbits, i totes hem de ser conscients de la necessitat que les pròximes generacions han de tenir cada cop més referents.