Guillem Llorens: “Cal cooperativitzar la societat, fer veure que hi ha uns valors necessaris per a la sostenibilitat de la vida”

Amb una “plataformització” de l’economia que repercuteix en les condicions dels treballadors i una monopolització de molts sectors econòmics, el cooperativisme reclama espai com a un contramodel efectiu que “té a les persones al centre i no el capital”. El Guillem Llorens (GL) i la Laia Bonastra (LB), copresident de la Federació de Cooperatives de Treball asseguren que “el model ha canviat i fa que el cooperativisme que va néixer en un context molt determinat fa 150 anys, de sobte és més actual que mai”. A més, defensen que “el cooperativisme s’afiança i es reconeix com a model de salut, d’empoderament i de canvi cap a un sistema que és necessari com a país”.

El cooperativisme és un model en auge o en retrocés?

GL: Ara tenim una crisi, que sempre fa reflexionar a nivell social. Abans de la crisi estàvem en un moment d’auge per un canvi de paradigma d’una part de la societat i per un tema generacional. Molts hem estat educats en “la feina dignifica” i de models basats en estudiar en una carrera i guanyar molts diners. El concepte d’èxit per a les noves generacions és molt diferent i per les persones que han fracassat en aquests models. Hi ha un canvi de visió de com volem viure; de què és la qualitat de vida i de quines són les coses que volem per viure bé. El model ha canviat i fa que el cooperativisme que va néixer en un context molt determinat fa 150 anys, de sobte és més actual que mai.

Després de la pandèmia hem vist una major conscienciació sobre la importància d’unes bones condicions laborals. De fet, als EEUU es parlava de “la gran dimissió”, per les males condicions dels treballadors. Quines millores planteja el model cooperatiu al respecte?

LB: No és tant per les condicions de treball com l’alineament dels teus valors i els de l’empresa. Al final no et compensa perquè no creus en el que estàs fent. La democràcia interna de les cooperatives et permet alinear-te més. A nivell de condicions de treball, les persones sòcies participen de totes les decisions i poden decidir quines polítiques aplicar.

I heu vist un augment de cooperatives des de la pandèmia?

GL: La pandèmia ha donat més sentit a les polítiques que estàvem treballant. Una cosa que molts fèiem per convicció ara mateix és molt més justificable i té més adeptes. El cooperativisme s’afiança i es reconeix com a model de salut, d’empoderament i de canvi cap a un sistema que és necessari com a país.

Els autònoms també són un sector, sovint vulnerable, per les quotes i una major inestabilitat laboral. Planteja el cooperativisme alguna solució al sector?

GL: L’autònom és una figura típica de la nostra economia i molt acompanyada de feblesa. Plantegem un cooperativisme de serveis com el del taxi. No és el nostre focus principal, però hem parlat d’apropar-nos per buscar una unió d’autònoms en determinats sectors per portar-los al treball col·lectiu.

Existeixen casos de cooperatives de treball grans com Abacus o Som Energia. Quines són les principals dificultats que es troba en el seu funcionament una cooperativa gran?

LB: El repte és vetllar per una participació real i democràtica i sembla que en una gran és més difícil. Cal posar més recursos i poder formar a totes les persones i procurar que tothom tingui la visió de transformació social.

GL: Els recursos han de ser proporcionals a la dimensió de la cooperativa. Fins fa cinc anys hi havia una desconfiança cap al cooperativisme a gran escala. Per sort avui dia, s’entén que el cooperativisme petit és important, però el cooperativisme gran és indispensable per la funció d’empoderament i la seva capacitat d’escala si volem transformar la societat. És molt difícil fer-ho amb projectes de tres i quatre persones.

El cooperativisme gran és indispensable per la funció d’empoderament i la seva capacitat d’escala si volem transformar la societat. És molt difícil fer-ho amb projectes de tres i quatre persones”

En els últims anys hem vist una digitalització de l’economia amb el sorgiment de plataformes, com Glovo, tot i que la falta de regulació ha demostrat que repercuteix en les condicions dels treballadors. És viable el cooperativisme en les economies de plataforma? Hi ha algun cas d’èxit?

GL: Com amb els autònoms ho estem treballant i ja existeixen exemples de cooperatives alternatives de plataforma que funcionen. Tenim un problema d’eficàcia i consciència. Estic a la Vall d’Aran i Amazon en 24 hores t’envia qualsevol producte. Combatre-ho des de l’efectivitat és inviable. Es treballa des de la consciència i procurant fer el producte i el servei el més àgil possible sense afectar a les condicions dels treballadors. Acabar amb la comoditat no és fàcil. Fem arribar el discurs cooperatiu més enllà del cooperativisme. Cal cooperativitzar la societat, fer veure que hi ha uns valors necessaris per a la sostenibilitat de la vida.

També hi ha diversos sectors molt monopolitzats com l’energètic o el digital. Pot el cooperativisme trencar amb aquesta monopolització?

GL: Posar fi al monopoli són paraules majors. Tenim projectes amb més de cent mil usuaris, que no són pocs. Hi ha projectes de cultura, energia, cures que poden fer un salt d’escala. Trencar els monopolis? De moment procurem lluitar contra ells. Tenim projectes sòlids i amb evolució que treballarem perquè tinguin incidència per trencar els monopolis i per acabar amb un sistema imposat. Catalunya és un país molt cooperatiu que té un sistema imposat que no és el nostre.

Catalunya és un país molt cooperatiu que té un sistema imposat que no és el nostre”

I veieu un suport institucional al model cooperatiu amb inversions?

GL: Mai és suficient. Si s’ha de canviar el sistema es necessiten molts recursos. La inversió ha anat en augment i avui dia disposem de 50 i 60 milions d’euros. Si ens comparem amb fa deu anys devem estar a un 1000% del que estàvem. Per demanar cal demostrar i així ho estem fent.

Per a “democratitzar les empreses” la ministra de Treball, Yolanda Díaz, proposava que els treballadors entrin en els consells de les empreses per a millorar la productivitat i les condicions laborals. Creieu que és un acostament al cooperativisme?

LB: Per a nosaltres el centre són les persones i no el capital. Entre totes hem de trobar la millor manera de canviar la societat perquè beneficiï a tots els agents.

GL: És un primer pas. Per a nosaltres, dirigir una empresa sense tenir en compte a les persones que hi treballen és inviable. A més d’escoltar, cal donar vot. Inclús l’empresa capitalista, per a tenir una millor gestió ha de donar veu als treballadors.