Han de cotitzar els robots?

El debat sobre la fiscalitat de les màquines s’encalla amb les grans crisis mundials, mentre, en paral·lel, la mecanització viu un creixement exponencial a les economies industrials.

Any 2017. La digitalització s’accelera a la indústria i, en general, a l’economia mundial. Encara no hi ha ni rastre de cap pandèmia mundial i a les institucions europees comença a generar-se una idea entre els cercles dels partits progressistes: els robots han de cotitzar per la seva feina que ja no fa un humà. A l’Estat, Josep Maria Álvarez, d’UGT, agafa aquesta bandera i se la fa seva, tot reivindicant alguna mena d’impost a les màquines que substitueixen treballadors. Cinc anys i una nova crisi després, com queda aquest debat? què en pensen els actors implicats? Com s’aconseguirà corregir el desequilibri que pot provocar als fons públics el canvi de model social i laboral que suposen les màquines?

Comença a generar-se una idea entre els cercles dels partits progressistes: els robots han de cotitzar per la seva feina que ja no fa un humà“

La història es repeteix. La tecnologia fa molt de temps que va arribar a les cadenes de producció i als prolegòmens del segle XX també es qüestionava si això de la robotització destruiria llocs de treball. La mecanització va eliminar oficis als sectors primaris, però també en va crear de nous i va generar creixements que van abocar la població a concentrar-se a nuclis urbans. Davant d’aquest fenomen, entre els encarregats de gestionar les relacions laborals hi ha diferents teories: hi trobem sectors convençuts que cal fer un esforç de formació molt important per ocupar els llocs de treball que substitueixen els antics, i d’altres que, al contrari, i tot partint de la base que es produeix una extinció de llocs de treball, dedueixen que hi pot haver un repartiment del temps com, per exemple, la jornada de quatre dies a la setmana.

La qüestió és com

Si els robots no cotitzen a la Seguretat Social, aquesta tendència pot generar més dèficit. Una empresa que tingui un 90% de robots i 10% d’empleats humans aportarà molt poc. Tot i així, és difícil atribuir les desigualtats, la desocupació i la pobresa a la Intel·ligència Artificial (IA) o la digitalització en sí mateixa, sinó a les polítiques neoliberals. Això mateix pensa Daniel Cruz, responsable d’anàlisi i transformació digital de CCOO de Catalunya. “Estem en un moment de canvi, perquè aquest tema marcarà la fiscalitat del futur. Nosaltres no estem a favor de gravar robots com si fos el sou d’una persona, perquè no és el millor camí perquè les empreses facin una inversió. Mataríem la industrialització i no la faríem competitiva”, explica amb claredat. La pregunta no seria si cal que paguin impostos, sinó com.

El sindicat té molt clar que la premissa de fer pagar per un lloc de feina és contraproduent davant de la negativa frontal de la patronal. Però, alerta, això sí, que hi hauria d’haver un gravamen pel beneficis dels empresaris que facin servir robots. “Inicialment semblava una visió molt natural, però no es pot comparar la màquina amb una persona. La màquina no té horaris ni drets, i pensem que és més important acompanyar les empreses amb una formació de les persones treballadores, que no pot servir d’excusa per destruir llocs de feina, sinó per millorar. És a dir, l’impost ha de ser a posteriori, no quan es fa la inversió”, afegeix.

La Unió Europea ha estat anys dissenyant una regulació que finalment va arribar l’any passat, més enfocada en la Intel·ligència Artificial (IA)”

La Unió Europea ha estat anys dissenyant una regulació que finalment va arribar l’any passat, més enfocada en la Intel·ligència Artificial (IA). “La robòtica i la IA s’han convertit en una de les principals tendències tecnològiques del nostre segle”, plantejava l’administració en un informe de fa 5 anys. “El ràpid augment del seu ús i desenvolupament presenta nous i complicats reptes a les societats. Cal maximitzar les oportunitats socioeconòmiques proporcionades pels avenços i minimitzar les repercussions negatives“.

Problema d’ingressos públics

En aquell moment la idea de la taxa a mode d’IRPF de cada màquina era la generalitzada. UGT va ser pionera en la proposta a Espanya i el seu líder, ho ha deixat clar en diferents espais, conferències i entrevistes. “Es tracta que la robotització de la indústria i els serveis no només serveixi perquè les empreses obtinguin més beneficis sobre el preu final dels productes o els comptes de resultats, sinó que també proporcioni a la societat, mitjançant aportacions als sistemes fiscal, de protecció social i les pensions, recursos que altrament desapareixeran al costat de l’ocupació que substituiran”, escrivia en un article d’opinió recentment. El seu posicionament se sustenta en el fet que l’administració té un problema greu d’ingressos, no de despeses, i amb una piràmide poblacional tan endimoniada, no queden més alternatives que buscar noves vies de recaptació.

Segons un estudi del Fons Monetari Internacional, per exemple, és que precisament les pandèmies serveixen com a acceleradores dels processos de mecanització“

Segons dades de la organització, fins a l’any 2020 la robòtica havia d’escombrar cinc milions de llocs de feina i l’OCDE augurava que a l’Estat espanyol el 12% dels llocs de treball n’estaven amenaçats i seria el tercer país europeu més afectat per l’automatització. Tot això no s’ha pogut comprovar tenint en compte l’impacte brutal de la pandèmia de la Covid-19 i les seves repercussions econòmiques. Però el que sí sabem, segons un estudi del Fons Monetari Internacional, per exemple, és que precisament les pandèmies serveixen com a acceleradores dels processos de mecanització i, per tant, de les desigualtats.

La indústria, imparable

A més a més, mentre els estats debaten sobre la necessitat de gravar o no, la indústria continua al seu ritme imparable. Alex Salvador, gerent de l’Asociación española de robótica y automatización, no vol sentir ni parlar-ne. “Nosaltres neguem la major. Les estadístiques del Foro Económico Mundial parlen de 97 milions de llocs de feina generats i 85 de destruïts. Per tant, estem parlant d’un superàvit de 12 milions al món. A més, els 5 països amb més taxa d’instal·lació de robots, que són la Xina, el Japó, Corea del Sud, Estats Units i Alemanya són els que tenen menys taxa d’atur”, explica.

A Xina ja no produeixen barat perquè paguen poc als treballadors, sinó perquè directament estan robotitzant la indústria“

Salvador al·lega que la majoria d’automatitzacions són complementàries als llocs de feina, no substitutives, i afegeix que amb la robotització s’ha acabat el fenomen d’externalització de les cadenes de subministrament, “des que fa uns anys [l’excancellera Angela Merkel] va avisar a la fira més important d’Alemanya que a la Xina ja no es produeix mà d’obra. Ja no produeixen barat perquè paguen poc als treballadors, sinó perquè directament estan robotitzant la indústria”, puntualitza. L’any passat 2021 es van instal·lar 517.000 robots industrials al gegant asiàtic, fita històrica ja que mai s’havia superat tel mig milió, segons dades de l’associació.

A l’Estat, el ritme de creixement no és tan frenètic, però la patronal es mostra satisfeta. L’any passat se’n van instal·lar 3.500, la qual cosa suposa un creixement de l’1% respecte l’any anterior i enguany, diuen, estem a prop de superar la fita de 5.000 robots instal·lats del 2018. Un fenomen interessant és que malgrat es pensa que la robotització se centra al sector automobilístic, des de l’any passat la pujada al sector d’alimentació i begudes ha fet que la proporció quedi en 30% de robots a la indústria, 30% al metall i 15% ja al mercat del menjar i beure. “Espanya és al novè lloc mundial a la robòtica de l’automòbil, i al 15è pel que fa al robot genèric”, defensa Salvador.

Diferents escenaris

En vista d’aquest xoc entre sindicats i empresaris, altres escenaris factibles arribarien per la via d’aplicar una renda fictícia al robot, a partir del treball que substitueix, però vinculada a la nova productivitat que genera, establir un impost en el moment de l’adquisició del robot, o bé gravar la producció del robot amb un nou impost de societats, al mode que defensa CCOO. Els creadors de llocs de treball derivats de l’automatització serien recompensats i aquell que no creï ocupació pagaria una taxa més alta. També existeix l’escenari d’instaurar un impost finalista, semblant als existents en automoció, taxa turística, o l’ecotaxa.

Tot això, continua sent un problema pel representant d’aquest tipus d’empreses associades a Espanya. “El que s’ha de fer és el contrari, ajudar a robotitzar les pimes. Nosaltres tenim comprovat que la pime automatitzada i que instal·la el seu primer robot repeteix al segon any i, al tercer, la xifra de facturació s’incrementa en un 20%. Per tant, aquí tens els impostos”, respon Salvador.