Hereus d’un compromís amb els treballadors

El Palau Robert repassa la vida de l’anarcosindicalista lleidatà Salvador Seguí, El Noi del Sucre, fundador de la CNT

Amb motiu del centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el Palau Robert rememora la vida de qui va ser membre fundador, el 1910, de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i un dels anarcosindicalistes catalans amb més carisma. Ho fa amb una molt generosa varietat de documents històrics, en fotografia, vídeo i reproduccions d’àudio, i attrezzo degudament contextualitzat en la cronologia d’una vida dedicada a la defensa dels drets de la classe obrera.

La carcassa d’un tren com els que arribaven a finals del XIX a Barcelona plens de camperols cercant un futur més pròsper que el que depenia del cel, dona la benvinguda a un recorregut que és una gran immersió en el passat. La guien les passes de Salvador Seguí, que només tenia un any quan els seus pares van decidir deixar enrere la vida al poble de Tornabous, a la comarca de l’Urgell, i instal·lar-se a Barcelona. Va ser l’any de l’Exposició Universal (1888).

Les fàbriques esperaven tota la mà d’obra que arribava i més. Amb ella, la ciutat industrial, moderna i poderosa creixia i prenia protagonisme, i buidava el món rural. I a la capital catalana, burgesia i proletariat comencen a distingir-se com l’aigua i l’oli, i la lluita per unes condicions de vida i treball dignes d’horaris, salaris i habitatge emergeix amb els primers líders sindicals. El progrés no està beneficiant tothom per igual, enriqueix uns a costa de l’opressió d’altres, i personatges com Salvador Seguí no dubten en encapçalar una proposta de canvi de rumb que desplaci el capitalisme i l’explotació que suposa, i contagiï el cooperativisme.

El recorregut proposat al primer pis del Palau Robert ressegueix l’organització del moviment obrer llibertari en moments com la vaga general del juliol del 1917 iniciada amb una aturada de treballadors ferroviaris a València. El balanç a tot l’Estat és de 70 morts, centenars de ferits i més de 2.000 empresonats. La mostra també ens endinsa en la vaga de La Canadenca, l’any 1919, fita històrica per al món laboral perquè s’aconsegueix acordar la jornada laboral de vuit hores. Traction, Light and Power Company, Limited era el nom de la companyia, coneguda com La Canadenca perquè havia estat fundada l’any 1911 a Toronto. A Catalunya produïa electricitat -als embassaments que va construir al Pirineu- per distribuir a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. La vaga iniciada pels seus treballadors va contagiar-se al 70% de la indústria barcelonina del moment.

Els bombardejos durant la guerra civil i la primera guerra mundial també s’expliquen en aquesta exposició multimèdia que en diferents moments convida a seure i escoltar aquell passat on la demanda de drets era revolucionària. Hi ha també la fidel recreació d’un cafè de l’època on el desig de les llibertats dels treballadors i la cultura s’asseien a conversar, a debatre i a organitzar tertúlies de sensibilització, en mans de pensadors com Salvador Seguí. Els seus companys de lluita com Lluís Companys, Ángel Pestaña o Francesc Layret, que també va ser assassinat, acompanyen la narració expositiva que culmina en els últims dies del Noi del Sucre, la sospita de la seva persecució i la seva mort, en un carrer del Raval barceloní, el 10 de març del 1923.

Al darrer espai de la mostra, un plafó recull titulars en diaris ben actuals que parlen de la pobresa que no remunta després de la pandèmia, de l’atur a Espanya i a Europa o de les mobilitzacions contra la reforma de les pensions a França. Això no és passat, és la nostra història més present en articles publicats aquest mateix any 2023, 100 anys després de l’assassinat d’un defensor de tots aquests drets. Són titulars que conviden a reflexionar sobre la vigència del pensament de Salvador Seguí i sobre tot el que encara convé lluitar per les grans i actuals desigualtats socials i que deixen el seu pòsit com a conclusió d’aquesta exposició que es pot veure, de franc, fins al 3 de setembre.