La majoria d’homes europeus no s’acull a una excedència laboral per cuidar els fills

I gairebé un 96% de pares espanyols no interromp la feina si comporta una pèrdua econòmica

Què fan els homes quan tenen un fill i treballen? Les dades de 2022 de la Seguretat Social confirmen que, entre tots els permisos per naixement i cura del menor de l’any passat (473.720), el 52,6% corresponia al segon progenitor, majoritàriament el pare. Les mateixes dades també assenyalen que el 29,8% de les excedències per la cura dels fills les van agafar homes. És a dir, quan el temps lluny de la feina és igual entre pares i mares (amb els permisos de parternitat/maternitat), l’execució és paritària. Però quan el permís és per més temps, aleshores són elles qui l’agafen, majoritàriament.

En línia amb aquestes dades, un estudi recent de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) ha analitzat la prevalença dels ‘homes que cuiden’ (el pare treballador que adapta la vida laboral per tenir cura d’una persona tot i que això li comporti una penalització econòmica). Les autores s’han centrat en homes que viuen amb fills menors de 15 anys als 27 països de la Unió Europea més Islàndia, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, i la conclusió principal a la qual han arribat és que un 6% d’homes ha fet un canvi laboral amb conseqüències pecuniàries, mentre que la xifra s’enfila fins al 34% quan s’observa les dones.

Si es contemplen els resultats de cada país, a Espanya hi ha un 4,5 d’homes cuidadors i un 26% de dones; mentre que a Alemanya són el 5,7% i el 54%, respectivament i, a Dinamarca, un 4,5% i un 9,8% (resultats més igualitaris).

L’estudi també indica que els pares que s’acullen a una mesura de conciliació solen tenir una ocupació no manual, contractes temporals o són autònoms, tenen una parella dona amb una feina de 40 hores o més a la setmana, un nivell educatiu alt o treballen a empreses favorables per la família.

Davant d’aquesta situació, les autores demanen que s’apliquin polítiques de reducció de jornada laboral i es passi de les 40 hores estàndard actuals a les 30-35 hores setmanals sense reducció de sou, a més d’accés universal a serveis de cura.