“Ineptitud sobrevinguda”, la nova croada contra la llibertat sindical

L’al·legació d’ineptitud sobrevinguda s’ha convertit en el pretext d’algunes empreses per a acomiadar delegats sindicals, el que des de la UGT denuncien com a persecució sindical. Es tracta d’una causa objectiva d’acomiadament, que el Tribunal Suprem defineix com “la inhabilitat o carència de facultats professionals que tenen origen en el treballador, o per falta de preparació o actualització dels seus coneixements o per deteriorament o pèrdua de recursos de treball, rapidesa, percepció o destresa”. A més, l’empresa ha de ser capaç de demostrar la ineptitud del treballador aportant proves concretes de la incapacitat per a fer la feina diària i ha de provar que no és possible reubicar al treballador en un altre lloc que s’ajusti a les seves capacitats actuals.

Joan Domínguez, treballador de Proquímia, ha estat un dels afectats. Després d’un accident de trànsit l’empresa el va reincorporar a fer una nova feina molt més física que la que feia anteriorment, durant dues setmanes i que afectava les cervicals, a l’haver d’estar vuit hores de peu. Denuncia que el van obligar a agafar vacances i quan les va acabar, l’empresa el va acomiadar després que el departament de prevenció de riscos li fes un informe no apte per a treballar. Domínguez era un dels delegats sindicals de Proquímia i liderava el comitè d’empresa. “Després del meu acomiadament els companys tenen por, inclús se’ls han fet enquestes per saber com valoren les mobilitzacions que hem organitzat des del sindicat”, afirma. Assegura que hi ha hagut canvis en la direcció de producció i que s’estan produint més acomiadaments: set en un any.  “Jo he denunciat en diverses ocasions irregularitats de seguretat, abocaments indeguts o mala praxi de ventilació que afectava el veïnat i com la resta de companys que ho hem advertit, hem acabat acomiadats”. Reconeix haver tingut topades amb nou cap de producció, Joan Andreu, a qui va titllar de “masclista” després d’haver afirmat que “les treballadores devien tenir la regla per la seva actitud”. El ja exdelegat sindical lamenta l’actitud de l’empresa, ja que “la nostra cultura sempre ha estat dialogar i evitar les denúncies”. Tot i així, el seu acomiadament s’ha portat a la Justícia i des del sindicat es plantegen interposar més denúncies. Domínguez ha rebut una indemnització pels set anys treballats i se li va oferir arreglar els papers per a rebre una pensió, ja que té una minusvalidesa del 52%. Precisament, el Govern central va aprovar el mes passat la prohibició de l’acomiadament per ineptitud sobrevinguda, després de modificar l’article 49 de l’Estatut dels Treballadors. “Es tracta de la primera reforma profunda en l’acomiadament a Espanya”, reconeixia la ministra de Treball, Yolanda Díaz. La voluntat és “corregir la discriminació i evitar que la definició de la persona amb discapacitat al món del treball porti amb si mateixa l’extinció automàtica de la relació laboral”.

“Hi ha hagut tres inspeccions de treball en contra de l’empresa i s’han acomiadat diverses persones per causes objectives econòmiques amb l’únic objectiu d’acomiadar les persones amb els sous més alts per substituir-les per sous molt més baixos”, assegura Salvador Gutiérrez, treballador de Gráficas Varias. Després de 26 anys a l’empresa, 20 anys al comitè d’empresa i 12 com a president, se’l va fer fora. L’any 2021 es va operar de l’esquena amb un període de recuperació de cinc mesos i es va reincorporar amb certes limitacions físiques, tot i que va rebre l’informe favorable del servei de prevenció. “La direcció va pressionar perquè se’m considerés no apte i se’m va fer fora quan portava més de 26 anys a l’empresa”. Després d’un any de mobilitzacions i una denúncia que li ha donat la raó, Gráficas Varias l’ha hagut de readmetre. Actualment, l’empresa encara té judicis pendents per casos similars amb altres delegades sindicals.

Farré Logístics és una altra de les empreses que ha optat per la ineptitud sobrevinguda per a perseguir delegats sindicals. Francesc Laínez també ha estat acomiadat. “Jo era l’únic delegat sindical i m’encarregava d’exigir les millores que ens pertocaven a la plantilla, com el plus per treballar en cambres frigorífiques a baixes temperatures que l’empresa no paga o una prevenció de riscos que no existeix”, assegura. L’empresa té una petita plantilla d’uns tretze treballadors, molts d’ells immigrants, “que fan hores extres que no se’ls paguen o que estan en una categoria molt inferior a la que els pertoca”, lamenta Lainez. Reconeix que el seu cap el va advertir que “trobaria la manera d’acomiadar-me” uns cinc mesos abans de fer-lo fora i que se li havien posat faltes per la seva activitat sindical que se li van haver de retirar un cop va interposat les denúncies pertinents.

:: Article publicat originàriament a El Diari del Treball ::