“Ja no hi ha pòsters amb dones a les parets dels tallers mecànics”

Mónica Gutiérrez León té 36 anys, és tècnica d’automoció i sòcia fundadora de Viserveis, empresa dedicada a l’assistència de vehicles industrials a la Zona Franca de Barcelona. El taller s’ha especialitzat en la revisió d’autobusos públics i s’ocupa de la flota de vehicles de Barcelona i l’àrea metropolitana, de Vic i de Manresa.

Com t’inicies en el món de l’automoció, pensaves ser mecànica?

Ser mecànica és una branca de l’automoció, una part. És millor anomenar-nos tècniques d’automoció.

Doncs pensaves que series tècnica d’automoció?

Tota la vida laboral l’he passada a l’automoció. Vaig començar amb 17 anys, quan vaig entrar a l’empresa on treballava el meu pare com a administrativa, mentre estudiava Administració. L’empresa va anar creixent, calia ajudar als diversos departaments i em vaig convertir en el comodí per moltes coses. El que ningú volia fer ho feia jo perquè m’agrada aprendre.

Vaig estar 10 anys a l’empresa i vaig acabar sent responsable de Qualitat i adjunta a la direcció. El 2013 l’empresa va tancar i ens va acomiadar a la vintena de treballadors. No ens va pagar els tres últims mesos de sou ni la indemnització que ens corresponia. Vam cobrar al cap de dos anys, de FOGASA.

I no et vas quedar quieta…

Hi havia gent, companys, que ens deien “per què no munteu alguna cosa pel vostre compte?”, perquè teníem molt coneixement. I el 15 novembre de 2013 quatre companys ens vam associar i ens vam constituir com a empresa, en forma de cooperativa. Ens va ajudar molt Grameimpuls (com Barcelona Activa de Santa Coloma de Gramenet) i vam capitalitzar el nostre atur per crear l’empresa.

L’activitat de l’empresa va començar el 2014 i vam començar sent set persones (també acomiadats de l’empresa anterior). Poc a poc, cada quatre-cinc mesos, vam anar contractant companys que havien acomiadat com a nosaltres (hi havia persones de més de 50 anys). Ara som 40.

Quatre companys us vau constituir com a cooperativa.

Quan vam arrencar l’empresa, a altres companys acomiadats els vam proposar ser cooperativistes i deien que sí. Però quan arribaven a casa i comentaven de capitalitzar l’atur, aleshores deien que no.

Ningú ens va dir que ser cooperativa té molta responsabilitat perquè, com t’equivoquis, qui ho ha de solucionar ets tu. Hem tingut mals moments i els quatre socis hem estat sis mesos sense cobrar, però els treballadors sí que han tingut el sou. Tenim molt clar que nosaltres som els primers a apechugar.

Els treballadors han de fer-se socis?

No, contractem sense l’obligació de fer-se’n.

Hi ha moltes eines que són més petites, no pesen i que igualen, a nivell de força física, la feina que poden fer homes i dones”

A Viserveis treballeu amb autobusos.

Sí, ens hem especialitzat en autobusos públics híbrids i elèctrics.

Vam anar creixent i vam començar a treballar amb una marca que fabrica autobusos. Jo em dedicava a administració i qualitat, però em vaig adonar que necessitava ampliar els meus coneixements tècnics i llavors vaig estudiar el grau superior d’Automoció (el vaig acabar amb 34 anys). Després em vaig apuntar per fer l’enginyeria, però per motius personals ho vaig deixar.

Quin és el teu càrrec ara?

Soc la directora de postvenda i controlo les finances.

Què fas exactament?

Controlo la feina dels responsables del taller, estic en contacte amb els clients, faig formacions tècniques i també puc diagnosticar vehicles.

Des que vau crear l’empresa el funcionament dels vehicles ha passat del motor a les bateries.

El 2015 vam començar a treballar amb busos elèctrics. A Barcelona encara no n’hi havia i els arreglàvem nosaltres. Vam arribar a un acord amb els fabricants perquè ens formessin. En automoció, el canvi fort de tecnologia va començar el 2019 i després de la pandèmia s’ha accelerat.

Què ha canviat?

Ara hi ha molt de software, cablejats i electrònica, de manera que molta part de la feina és de diagnosi i de programació. Abans, amb les peces mecàniques, era més fàcil veure on hi havia el problema i com solucionar-lo. Ara és complicat saber on és la incidència i trobar-ne l’origen, s’ha d’analitzar molt més.

A més, ara hi ha moltes eines que són més petites, no pesen i que igualen, a nivell de força física, la feina que poden fer homes i dones en un taller mecànic.

Què cal revisar dels autobusos que surten de fàbrica?

El transport públic té unes exigències molt elevades. Nosaltres som el servei oficial de revisió dels fabricants. Perquè no hi ha un sol fabricant, sinó que ara els autobusos estan formats per molts components de fabricants diferents que s’acoblen a la fàbrica dels xassís. Treballem amb marques diferents i cadascú té les seves característiques de manera que, quan s’acoblen moltes coses, sempre n’hi ha que cal revisar i corregir. Els autobusos són molt complexos!

Quants dies podeu estar treballant amb un mateix autobús?

Pot ser cosa de tres dies o fins a dues setmanes.

Tot i la teva experiència, l’automoció és un sector encara molt masculí.

Jo sempre he rebut companyerisme, respostes pacients dels meus companys quan estava aprenent… Sí que he pogut tenir problemes, però amb gent de fora, amb clients. I no tant per ser dona com per ser la responsable, pel càrrec.

Nosaltres intentem fomentar que hi hagi més dones a l’automoció. És una feina molt gratificant, es tracta de resoldre problemes! Però sí, encara som poques. A les oficines era més freqüent veure-hi dones; al taller, no. Però ara van venint més dones i tot va bé. És una experiència superpositiva per les dues parts.

Els tallers han canviat en aquest sentit?

Sí, ja no hi ha pòsters amb dones a les parets i, si entra una dona, no se la miren com si mai n’haguessin vist una.

Tot i que amb el pas del temps m’he adonat que encara és poc freqüent una dona a l’automoció i hi ha clients que poden confiar-hi poc. I sempre els dic: “Pregunta’m, no pressuposis”.

Abans has dit que ara sou 40 persones a l’empresa.

Tenim quatre generacions de treballadors i de deu nacionalitats. I no hi ha cap problema. La nostra cultura de treball és rebre i tractar bé tothom, zero problemes. I qui no ho accepta, ha marxat.

Cuidem el llenguatge: per nosaltres és important dir ‘mecànica’, ‘tècnica’ o ‘personal tècnic’. Tampoc hi ha comentaris sexistes. Crec que tots hem après sobre la marxa i ens hem educat, igual que en relació a les altres nacionalitats.

L’última reforma laboral mira de potenciar els contractes indefinits per sobre dels temporals. Com ha repercutit en vosaltres?

No ens ha comportat grans canvis, perquè nosaltres ja fem contractació fixa per defecte. Amb el temps hem anat aprenent què cal fer i si cal dedicar quatre hores per contractar algú, ho fem. A més, tots els treballadors tenen promoció interna si hi ha places. Per nosaltres no té sentit buscar algú de fora.

Als estudiants, des del primer dia, els diem que si fan bé la feina els contractarem”

A banda de la feina com a taller també esteu implicats en l’educació.

El 2015 van començar a arribar estudiants de formació professional (FP) dual i amb ells fem un pla de carrera: reben un sou en funció del coneixement que tenen i els formem en qualsevol dels aspectes que té un taller, perquè pensem que han de ser polivalents.

Com de preparats arriben els estudiants?

Dos anys d’estudis d’automoció no són suficients per poder accedir directament al món laboral. Les escoles d’FP tenen recursos limitats i s’hi aprenen coses antigues. Fan pràctiques amb cotxes, no amb autobusos, i hi ha diferències. Als busos tot és més gran i més complicat.

A més, els estudis d’FP són insuficients. S’enfoquen en el vehicle petit i de competició i no hi ha res d’automoció industrial. Nosaltres hem d’invertir molt de temps en els estudiants.

Ho heu comentat als responsables?

Ens hem reunit amb el Departament d’Educació i amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per lluitar perquè l’FP ofereixi coneixements bons, adaptats a la realitat. Els estudis van molt lents i estan molt allunyats de l’empresa.

També insistim als professors perquè els estudiants entenguin que han de ser responsables i adaptar-se a la situació de les empreses.

No són responsables?

A les escoles els avisem perquè vinguin estudiants que vulguin dedicar-s’hi, perquè volem que es quedin. I als estudiants, des del primer dia, els diem que si fan bé la feina els contractarem. I alhora, els diem que els tractarem com a treballadors: per tant, han de ser puntuals, no poden faltar a la feina, tenen unes obligacions per complir. Els estudiants que venen aquí aprenen automoció i aprenen a treballar en una empresa, a tenir respecte.

L’Antonio [soci i company de feina] i jo fem un seguiment estret dels estudiants, perquè estan molt perduts i de seguida que cobren es despisten. Nosaltres els demanem que no deixin d’estudiar, que tinguin un objectiu, que assoleixin el títol i no abandonin abans.

És molt enriquidor veure com una persona evoluciona, com passa d’entrar amb pocs coneixements a tenir cotxe, a viatjar… Hi ha coses que satisfan més que els diners.