“La Llei de la Seguretat Social deixava els meus fills com a orfes de segona”

La lluita per equiparar els drets de les parelles de fet i els matrimonis

Silvia Oñate s’ha fet seva la frase feminista que assegura que allò personal és polític. La periodista fa anys que lluita per revertir una situació que considera “una aberració legislativa”. Al 2017 va rebre el cop de la mort de la seva parella -amb qui havia formalitzat la seva relació com a parella de fet- i pare dels seus fills. En moments de tant de dolor es va trobar amb una dificultat que no esperava: se li va denegar la pensió de viduïtat.

Les normes que regulen les pensions de viduïtat han evolucionat amb la societat. La prestació fou pensada per compensar la pèrdua d’ingressos econòmics a un nucli familiar on, tradicionalment, l’home era qui portava els diners a casa i la dona treballava a la llar. Per això les persones beneficiades van ser en primer lloc les dones casades i després es va incloure a l’home. Amb l‘arribada de la Llei del Divorci es van afegir les persones que no mantenien el seu matrimoni en el moment de la mort d’un d’ells. Després, la protecció es va ampliar per als matrimonis entre persones del mateix sexe i a les parelles de fet.

“Si la vídua havia cobrat un cèntim d’euro més que la seva parella l’any anterior, es quedaven sense el dret a la pensió”

En un primer moment, però, l’accés a la prestació era diferent per a les persones casades i les parelles de fet. Les segones havien d’acreditar més temps d’unió, dos anys, i tenien un requisit de dependència econòmica que establia que “si la vídua havia cobrat un cèntim d’euro més que la seva parella l’any anterior, es quedaven sense el dret a la pensió”, lamenta Oñate. Condició que no es tenia en compte per cobrar la pensió en el cas d’una parella casada.

Oñate creu que la Llei de la Seguretat Social discrimina als seus fills com a “orfes de segona”. Tot i comptar amb la pensió d’orfandat, considera que “per tenir una mare que treballava s’han quedat sense uns recursos destinats a pal·liar la dificultat econòmica que provoca la mort del seu pare”. A més, a l’any de quedar-se vídua es va quedar a l’atur i seguia sense tenir dret a rebre la contribució. Des de la cooperativa d’assessorament jurídic Col·lectiu Ronda també assenyalen que aquesta situació era un “greuge comparatiu per a milers de persones, sobretot dones, i ha suposat una pesada llosa econòmica” que repercuteix en la protecció dels menors.

Per combatre aquesta situació que considerava Silvia Oñate injusta impulsar l’associació Vida de dones vídues i mares de filles i fills orfes. Centenars de dones en la seva mateixa situació es van organitzar i van aconseguir l’any passat la modificació de l’article 221 de la Llei General de la Seguretat Social. A més, la nova norma inclou una disposició addicional que atorga un període extraordinari, fins a l’1 de gener de 2023, perquè aquelles persones a les quals se’ls va denegar puguin sol·licitar de nou la pensió de viduïtat.

Noves incompatibilitats per a les parelles de fet

Lluny de descansar per haver assolit aquesta modificació legislativa, Silvia Oñate i les seves companyes senten que les estan “castigant de manera injustificada”. “Ara s’han inventat que per les persones que accedim a la pensió per la disposició addicional, aquesta serà incompatible amb rebre una altra pensió contributiva”, explica la presidenta de Vida. L’entitat calcula que hi ha més de 2.000 persones afectades per aquesta excepció.

“Aquesta disposició estableix una nova discriminació, una diferència de tracte entre les parelles de fet i perjudica les parelles dels qui van faltar abans de l’any 2021”, indica Susana Fuentes, advocada del Col·lectiu Roda. Des d’aquesta cooperativa treballen amb diferents afectades per forçar un canvi que reverteixi una situació “injusta”. L’advocada entén que no hi ha cap raó perquè les vídues “que acreditin que eren parella mitjançant un document públic no puguin compatibilitzar dues pensions”, la seva i la que correspon a la cotització de la persona finada.

“Vivim en una societat que viu d’esquena a la mort”

La modificació de llei no canvia la situació de denegació de pensions a les parelles que haguessin formalitzat la seva relació en un registre. “També estem reclamant que es reconeguin els nous models de família, que n’hi ha molts”, afirma Oñate. Reclamen que quan es pugui acreditar la convivència de la parella amb documentació com “el certificat d’empadronament, una hipoteca en comú o fills en comú”, també es pugui percebre una prestació econòmica en morir un membre de la parella.

“Vivim en una societat que viu d’esquena a la mort”. Des de l’associació Vida denuncien que en el pitjor moment de les seves vides s’han trobat molta burocràcia i poca ajuda. “No hi ha ningú que t’assessori, per exemple, al teu ajuntament. Cal parlar de com ajudar a viure a les persones vives i no caure en l’abandonament institucional”, remarca Oñate. Ella no pensa abandonar la lluita pel que considera que és el seu dret.