La precarietat i la temporalitat malmeten la salut laboral

Els treballadors reclamen més recursos per a la prevenció de riscos laborals i que es tinguin en compte els factors psicosocials a l’hora de reconèixer les malalties derivades del treball. Els sindicats insten a frenar la contractació temporal per aportar més estabilitat als assalariats

La precarietat laboral causa accidents i mata. “Cada dia moren dues persones a
Espanya per guanyar-se la vida i 1.037 pateixen un accident laboral”, ha assegurat
Ana García de la Torre, secretaria de Salut Laboral d’UGT, amb motiu del Dia
Mundial de la Seguretat i la Salut al Treball. La indústria és el segon sector amb una
major sinistralitat, només superat per la construcció, i la majoria de malalties
derivades del treball tenen lloc a les fàbriques.

Les malalties professionals declarades més habituals són les lesions
musculoesquelètiques. “La sinistralitat física és fàcil de detectar, el repte és establir
la relació entre les malalties professionals i els factors psicosocials”, indica Daniel
Gutiérrez, secretari de Salut Laboral del Sindical Metal·lúrgic CGT de Barcelona. El
sindicalista apunta que els ritmes de treball causen estrès entre els treballadors i
això provoca “un gran augment de malalties cardiovasculars com les angines de pit
o els ictus”. El metall exigeix mantenir la producció 24 hores els 365 dies de l’any
per al sector de l’automòbil. Els horaris i els canvis de jornada afecten als
assalariats. “Hi ha molta gent que pateix el risc de doble permanència, que no pot
conciliar la vida personal i pateix ansietat”, explica Gutiérrez, per a qui “la prevenció
de riscos laborals és molt precària”.

Respecte als accidents laborals, els més freqüents a la indústria són els cops, els
atrapaments i les caigudes. Mariano Sanz, secretari confederal de Salut Laboral de
CCOO, fica l’accent en les màquines perquè “cal tenir la garantia que estan
certificades i tenen una correcta instal·lació”. També és vital respectar els ritmes i
temps de producció dels aparells. “En molts accidents ens trobem que una màquina
ha estat manipulada perquè pugui tenir una major producció”, assevera.
Els sindicats radiografien les causes dels incidents laborals amb l’objectiu de ficar fil
a l’agulla i reclamar mesures efectives que redueixin unes estadístiques congelades
en el temps. Un informe de CCOO sosté que els accidents laborals són una qüestió
de classe, essent més freqüents en aquells col·lectius que perceben menys
ingressos i en les contractacions temporals. De fet, el risc de patir un accident a la
feina augmenta un 75% quan els treballadors no són indefinits. Això provoca una
major incidència entre les persones migrades. En el cas dels treballadors que
provenen de l’Equador, Guinea Bissau o el Marroc, per exemple, la sinistralitat dobla
a la mitjana.

La invisibilitat de la salut mental

La incertesa minva la salut mental dels treballadors. A l’empresa on treballa Daniel
Gutiérrez tenia 319 treballadors l’any 2019, i actualment en són 209 “amb l’excusa
de la pandèmia”. “Hi ha por a perdre la feina o acabar amb un ERTO i passar gana”,
afirma l’afiliat al Sindicat del Metall, per a qui la situació és alarmant: “És difícil
demostrar que és pel treball, però hi ha una pujada de les depressions i els suïcidis
entre els treballadors”.

“L’ansietat afecta especialment als joves que comencen perquè els costa arribar a
una estabilitat laboral; també als majors de 50 anys, als quals sembla que el mercat
els rebutja si es queden sense feina”, declara Xavier Montero, expert en psicologia
del treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Per a Gutiérrez el
problema més greu és “el maltractament psicològic”. “Hi ha un biaix de gènere
perquè les dones sovint fan una feina bruta que no volen fer els homes”, afegeix. Es
tracta de problemàtiques invisibles, que sovint no estan contemplades al quadre de
malalties professionals. L’any passat només es van comunicar 72 parts d’accidents
de treball per trastorns mentals, segons CCOO.

La xacra del càncer laboral

Els treballadors de la fàbrica d’armes de Trubia, una filial de Santa Bárbara
Sistemas, situada a Oviedo, fa anys que lluiten per aconseguir més protecció.
Després de dues denúncies, la inspecció de treball ha signat una resolució en la
qual reconeix que els empleats que operen com a soldadors i calderers en els tallers
d’armat treballen exposats a agents cancerígens com el crom, el níquel o el
manganès. “Aquesta resolució obliga a l’empresa a dotar-nos de més protecció”,
manifesta Pablo Coto, president del comitè d’empresa. El treballador exposa que
fabriquen tancs de combat i la robotització en la soldadura “ha provocat un augment
de producció i de fums”. Els angoixa que això repercuteixi a la seva salut, ja que “a
alguns companys ja els han sortit nivells alts a les analítiques”.

Els sindicats estimen que cada any es diagnostiquen 10.000 càncers d’origen
professional a Espanya. “Un estudi elaborat recentment per experts sanitaris
vinculats al Ministeri de Sanitat afirma que es produeixen 8.300 morts anuals a
causa de càncers adquirits a la feina”, assenyala Sanz. No obstant, l’any 2021
només es van comunicar 51 casos de malalties per contacte amb agents
cancerígens al treball. “Cal accentuar que els procediments preventius vinculats
amb la identificació dels productes químics i la repercussió en els treballadors”,
adverteix el sindicalista de CCOO. La Llei de Riscos Laborals emplaça als metges
de l’atenció primària a dur a terme una tasca de vigilància de les patologies que
arriben a la seva consulta i la seva vinculació a la feina.

El reconeixement a Trubia del contacte amb agents nocius també ha propiciat la
prohibició de tenir operaris d’una empresa de treball temporal (ETT) als llocs de
feina de més risc. Coto adverteix que hi ha empleats que fa 10 anys que entren i
surten de l’empresa amb contractes temporals. Es cobreixen el 80% de les places a
la línia de producció amb ETT, amb gent que “té una amenaça constant de ser
acomiadat”. “És una vergonya i més en una empresa que es nodreix de diners
públics”, exclama Coto. La temporalitat també precaritza el sector del metall. “Els
treballadors d’ETT traguen amb tot fins que rebenten”, opina Daniel Gutiérrez.

Mariano Sanz destaca la importància de la lluita col·lectiva per millorar les
condicions del treball i la salut dels assalariats. “A una mateixa fàbrica conviuen
moltes empreses, conviu l’empresa principal amb les subcontractades i els
autònoms. Potser a l’empresa gran hi ha una bona prevenció i no a la resta.”,
apunta. Això es tradueix en “una externalització del risc laboral“, les activitats més
perilloses són assumides pels treballadors més vulnerables. Per al secretari
confederal de Salut Laboral CCOO és fonamental que hi hagi recursos interns
destinats a la prevenció. Daniel Gutiérrez lamenta que hi hagi empresaris que “no
veuen al treballador com una inversió, sinó com una despesa” i no apostin en la
seva formació i el seu benestar. Això si, els sindicats tenen esperança en què la
nova reforma laboral escurci la temporalitat i, per tant, la precarietat.