L’alt risc d’incendi a Catalunya ha afectat el sector de la pirotècnica, marcat per una temporada d’estiu de restriccions

L’estiu és l’època de l’any on la contractació augmenta exponencialment. Tant en el sector serveis, però també, i conseqüentment, com en el sector industrial.

Pel que fa a la venda de petards d’ús domèstic té la seva màxima activitat durant la campanya de Sant Joan, amb un total de 18 milions d’euros durant 2021. I la temporada més àlgida de venda de material pirotècnic s’estira de maig a octubre. És per aquest motiu que el volum de contractació augmenta durant els dies previs a la revetlla de Sant Joan, que es concentra, en el cas de les paradetes ambulants, entre la darrera setmana de maig i el 23 de juny amb jornades laborals de 9 del matí a 19 hores de la tarda, i els darrers dies previs a la revetlla fins a les nou de la nit. Jornades maratonianes pagades al voltant dels 60 i 80 euros per dia i amb una demanda clara de públic jove en etapa d’estudis, segons explica la Mireia, qui ha estat suplint fins a 5 campanyes de Sant Joan per l’empresa Estalella.

A més, la seva regularització ha canviat les regles del joc. “Abans nosaltres veníem l’excedent de petards de les nostres paradetes de la campanya de Sant Joan a la botiga de la família. Quan hi havia algun partit del Barça o qualsevol altra festa la gent venia i comprava, ara amb tots els requisits nous això ja és impossible”, diu Joan Grivé, ambientòleg, i venedor de petards des dels 18 anys dins el negoci familiar ‘Can Grau’.

Així i tot, les xifres d’enguany no han estat les anhelades pels comerciants, a causa, sobretot, del l’alt nivell de risc per incendi que viu Catalunya, la qual cosa ha provocat la cancel·lació de qualsevol mena de celebritat amb foc a molts municipis del territori i els problemes d’exportació amb la Xina. “Enguany no ha estat gens fàcil, entre les restriccions dels ajuntaments pel risc d’incendi i la pujada de preus dels productes a causa dels problemes d’abastiment, els números no han estat gaire bons”, explica Grivé.

Durant la revetlla de Sant Joan la comarca on es van registrar més prohibicions van ser al Pallars Jussà, on cinc municipis: Sant Esteve de la Sarga, Conca de Dalt, Llimiana, Senteradai Salàs de Pallars, els quals van prohibir l’encesa de fogueres i el llançament de coets, focs d’artifici o altres artefactes que continguin foc en tot el municipi. Així com alguns municipis de la Noguera, del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l’Anoia, La Selva, l’Alt Empordà, el Berguedà, el Gironès i el Moianès. “Ha estat molt precipitat, alguns ajuntaments al veure que hi havia restriccions al poble del costat han fet el mateix posant restriccions sense sentit. Si nosaltres haguéssim fet cas a tot el que se’ns demanava no podríem haver obert les botigues aquest any. Han estat protocols molt improvisats”, ha declarat en Joan Grivé.

El material pirotècnic és un producte que es consumeix tant per petits consumidors, sobretot un públic adult amb fills, durant la revetlla de Sant Joan, on la mitjana de despesa està al voltant dels 30 euros per persona, segons el darrer informe del Departament de Cultura de la Generalitat; i també per les administracions públiques, que destinen part del pressupost per bestiari festiu i castells de foc.

“L’administració no és la nostra font principal, hi ha part que venen de privades i altres públiques. Els pressupostos que destinen les administracions són molt dispar, pot anar dels 5.000 euros als 20.000 euros. Depèn molt de la intensitat. Nosaltres ens adaptem al que vol el consumidor”, explica el directiu de l’empresa Estalella, Manel Estalella. Per posar un exemple, el municipi de Caldes d’Estrac, més conegut amb el diminutiu de Caldetes, una vila de la comarca del Maresme (Barcelona), que té una població de 3.100 habitants, la despesa pública destinada només a focs artificials és de 7.075,45€, sense comptar altres tipus de material pirotècnic destinat a diables i bestiari festiu, segons ha informat el tècnic de cultura de l’ajuntament, Bernat Aranyó.

Infraccions

Enguany la campanya de venda de petards s’ha resolt amb un total de 51 infraccions a Catalunya, segons va detectar la Guàrdia Civil, 44 de les quals han estat greus. Es van dur a terme 643 inspeccions a establiments de venda de pirotècnica de Barcelona, 162 de Tarragona, 127 de Girona i 61 de Lleida. Del total d’infraccions greus, 28 es van detectar a Barcelona i 21 a Tarragona. A més, es van intervenir també 129.170 unitats de material pirotècnic. Entre les causes es destaca la manca de mesures de seguretat, persones no autoritzades atenent el públic, manca d’autorització del punt de venda i material a l’abast de la ciutadania, entre d’altres. També es van trobar aparells propers a font d’ignició o emmagatzematge irregular del material pirotècnic.

Ocupació a Catalunya i reforma laboral

La dinàmica de contractació estacional ha canviat respecte anys anteriors, i una de les causes principals ha estat la entrada en vigor de la reforma laboral, la qual cosa ha provocat una contractació d’un 2,2% menys, segons ha atribuït l’empresa de recursos humans Randstad. En valors absoluts, les regions que més contractes subscriuen durant aquesta època estival són Andalusia (103.250), Catalunya (71.360), la Comunitat Valenciana (56.200) i Madrid (52.990).

A hores d’ara, i segons els darrers informes, el mercat laboral viu una etapa molt positiva, principalment, pel bon comportament de la indústria i de la construcció, així com per la recuperació del sector dels serveis després de la sotregada per la Covid-19. L’ocupació a la indústria ha augmentat un 9% entre el segon trimestre de 2022 i el mateix període de l’any passat; en el turisme, un 7,1%; en la construcció, un 5,4%, i en els serveis, un 1,4%.

Segons el Servei d’Ocupació de Catalunya, aquesta és una de les comunitats on més cau l’atur, amb una reducció de 118.000 persones, cosa que deixa la taxa d’atur en el 9,29%, i fa que es trenqui la barrera històrica del 10%, que es va superar el 2008 i no s’havia recuperat. La taxa de contractes temporals ha caigut a tota Espanya, fins arriba a nivells del 1998. La vicepresidenta segona del Govern Espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha matisat que aquesta s’ha reduït en un 30% des del desplegament de la reforma laboral. A Catalunya, els assalariats amb un contracte temporal han passat de ser el 20,2% al 17,8% entre els mesos d’abril i juny, el que correspon a una caiguda del 15%.

En el cas de la venda de petards i material de pirotècnia, una de les empreses que aglutina gran part de tot el mercat (30%), Petardos CM, té una plantilla de 45 persones, que es multiplica per quinze durant la temporada de Sant Joan, i també Nadal. Una de les altres grans empreses del territori, Estalella, afirma que la contractació té un repunt durant els mesos de maig i abril fins al juny, i que l’empresa està aprenent a reformular-se per fer front a la reforma laboral.