CERCADOR

Compartir

Reportatge

L’economia social atura el cop

Les empreses més compromeses amb la transformació social assoleixen noves quotes malgrat la crisi desencadenada per la covid-19

Imatge de la Fira d'Economia Solidària en Barcelona, 2018 | Andrea BoschImatge de la Fira d’Economia Solidària en Barcelona, 2018 | Andrea Bosch

Compartir

per Pere Rusiñol

19/05/2022

Les empreses més compromeses amb la transformació social assoleixen noves quotes malgrat la crisi desencadenada per la covid-19

L’economia social i solidària (ESS), que representa el segment més reivindicatiu de l’economia social i que a Espanya s’agrupa al voltant de REAS Red de Redes, segueix avançant fins i tot en condicions tan adverses com una pandèmia mundial i el col·lapse (transitori) de l’economia convencional.

Així es desprèn de l’informe anual sobre el sector de l’ESS, que enguany s’ha presentat a Terol, capital espanyola de l’economia social 2021. L’informe registra que les empreses integrants de REAS van superar per primera vegada el llindar dels 1.000 milions d’ingressos el 2020, l’any més dur de la pandèmia, i que, malgrat els estralls de la covid-19, van aconseguir crear ocupació en gairebé totes les branques d’activitat, amb l’única excepció significativa de la restauració i l’hostaleria.

Tot això, a més, sense renunciar a les característiques que defineixen aquest tipus d’ activitat econòmica, sintetitzades en sis eixos: equitat, treball democràtic i de qualitat, sostenibilitat ambiental, intercooperació, fins no lucratius i compromís amb l’ entorn. Els valors d’aquest tipus d’empreses, va subratllar durant la presentació de l’informe la directora general de Treball Autònom, Economia Social i Responsabilitat Social, Maravillas Espín, són bàsics “per assolir una societat més justa i solidària, posant el focus en la transformació social”.

L’informe mostra a fons les entranyes del sector —als seus promotors els agrada dir que ensenyen el cor— a partir del balanç o auditoria social, que aquesta edició ha estat realitzat per 600 entitats, entre les quals Alternativas económicas. A través d’aquesta eina, construïda inicialment per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), les entitats comparteixen no només les dades econòmiques convencionals de la seva activitat, sinó també la forma de treballar i com s’aborden, a la pràctica, els eixos esmentats i els valors que la defineixen.

Les entitats de REAS van superar per primera vegada els 1.000 milions d’ingressos el 2020

El resultat d’aquesta macroenquesta mostra una fotografia força diferent de l’economia convencional, començant per l’equitat salarial i de gènere: la bretxa salarial —la diferència entre el salari del que més cobra i del que menys en una mateixa empresa— és d’1,6 de mitjana, a una distància sideral de les magnituds de l’economia capitalista, en la qual s’assoleixen casos de 100 i fins a 1.000. I es tracta d’un sector molt feminitzat, tant en la base (el 63 % dels treballadors són dones) com en els llocs de responsabilitat, copat en un 61 % per dones.

Presa de decisions

La participació dels treballadors en la presa de decisions té conseqüències en les polítiques que després es duen a terme: el 77 % de les entitats que han fet l’auditoria social milloren els permisos legals de conciliació, el 69 % opera amb finances ètiques, el 57 % fa servir energia 100 % renovable i, com que no hi ha dividends per repartir, gairebé el 80 % dels beneficis es destinen a reserves, compensació de pèrdues o inversions pròpies.

Aquests compromisos són perfectament compatibles amb l’evolució positiva també respecte dels paràmetres econòmics convencionals. En tot just un lustre, el sector ha doblat la seva potència: les entitats de REAS han passat de facturar 421 milions el 2016 a 1.007 milions el 2020, amb una evolució similar en l’ocupació, que ha passat d’11.000 llocs de treball retribuïts a 23.000, una xifra quasi equivalent al nombre total de voluntaris amb què compten les organitzacions (25.000).

La evolución positiva de la ESS prosiguió en 2020, incluso en un entorno tan infernal como el estallido de la pandemia y el parón total por el confinamiento, aunque el 24 % cerró el ejercicio en pérdidas. Por sectores de actividad, las más afectadas fueron en restauración y hostelería, que vieron reducidos sus ingresos el 36 %; textil (-13 %) y cultura y ocio (-12 %), en contraposición con tecnología y electrónica, cuya facturación se incrementó el 24 % (véase gráfico).

El salari mitjà en el sector va ser de 21.029 euros per a les dones i de 20.861 per als homes, una diferència mínima a favor de les dones, conseqüència del fet que estan més presents en llocs directius.

Tanmateix, malgrat els continus avenços, les xifres de l’economia solidària, que advoca explícitament per avançar cap a un model postcapitalista, són encara força modestes en comparació no només amb l’economia convencional, sinó també amb el conjunt de l’economia social. Les darreres estimacions de CEPES, la gran organització de l’economia social, de la qual també forma part REAS, sostenen que les seves entitats generen 2,1 milions d’ocupacions directes i indirectes i que els ingressos superen els 100.000 milions, equivalents al 10 % del PIB. L’últim rànquing de CEPES inclou fins a vuit empreses amb una facturació anual superior als 1.000 milions, la mateixa quantitat que totes les entitats de REAS juntes.

L’evolució positiva de l’ESS va prosseguir el 2020, fins i tot en un entorn tan infernal com l’esclat de la pandèmia i l’aturada total pel confinament, per bé que el 24 % va tancar l’exercici amb pèrdues. Per sectors d’activitat, les més afectades van ser les de la restauració i hostaleria, que van veure reduïts els seus ingressos en un 36 %; les del tèxtil (-13 %), i les de la cultura i el lleure (-12 %), en contrast amb el que va passar en el sector de la tecnologia i l’electrònica, en què la facturació es va incrementar en un 24 % (vegeu el gràfic).

Una altra conseqüència de la participació directa dels treballadors en la presa de decisions empresarials és la d’evitar tant com es pugui els acomiadaments, fins i tot en circumstàncies tan complicades: la majoria dels sectors d’activitat de l’ESS afectats per reduccions importants d’ingressos van seguir creant ocupació el 2020, amb l’única excepció rellevant de la restauració i l’hostaleria, en què hi va haver un retrocés de l’11 %, en qualsevol cas molt més moderat que la reducció d’ingressos que van patir (36 %).

[Publicat originalment el desembre de 2021 a Alternativas Económicas]

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa