L’Estat del Benestar té futur (amb robots o sense)

L’Estat del Benestar de què gaudim avui (sistema públic d’atenció sanitària, pensions, atur, educació) va ser una victòria de la classe treballadora organitzada. La fórmula, considerada per alguns països acostumats a donar lliçons com a “màgica”, no ho és en absolut. La recaptació d’impostos, lluny de ser igualitària, es va lluitar perquè fos justa i equitativa, i perseguia que qui més tingués més contribuís. D’entre la multitud d’incerteses que el futur ens depara, hi ha una pregunta que preocupa, especialment als sectors que auguren la fi de l’Estat del Benestar des de fa dècades: com es podrà sostenir aquest sistema quan l’automatització amortitzi els llocs de treball en paral·lel a la instal·lació de robots? Com veieu no parlo de “substitució”, carregada de connotacions negatives i, a més, no seria un terme exacte.

En primer lloc, hem de tenir clar que determinades tasques automatitzades ja no serien viables fetes per persones. Per motius de qualitat, necessària per estar al mercat, l’alternativa a l’automatització acostuma a ser la pèrdua de tots els llocs de treball d’una empresa o activitat. Perquè ens volem desfer de les tasques penoses i/o repetitives que generen risc per la salut. És clar que una de les conseqüències no buscades –almenys pel moviment sindical– és la reducció de persones que treballen per unitat produïda, i s’assenyala que això implica una reducció de les cotitzacions socials, que estan vinculades als salaris i que això posa en riscs les pensions i prestacions que es financen amb aquestes cotitzacions.

Lliçons de la història

Les innovacions tecnològiques sempre han suposat una certa i lògica angoixa per part de la classe treballadora, però la història ens assenyala una experiència diferent. Allà on la industrialització va tenir un impacte més gran, també va crear noves ocupacions i va ser el bressol de la nova economia (amb tots els avantatges que suposa ser pioner). I a l’inrevés, les regions que més van protegir els processos de producció de baixa tecnificació van quedar enrere, una llosa que en alguns casos encara arrosseguen dècades després.

Els processos de digitalització no han de ser traumàtics, però ha d’haver-hi elements perquè sigui així. Per una banda, hem de ser capaços de construir un futur on, tot adaptant-nos als límits del planeta, reduïm la producció de béns per fer-ne un ús més òptim, ens alleugem de les tasques més penoses i on socialitzem els guanys tecnològics i d’organització social. En definitiva, treballar menys: amb reducció de jornada diària, setmanal i anual, i amb períodes sabàtics per formació o lleure al llarg de la vida. L’objectiu ha de ser socialitzar els guanys de productivitat amb salaris dignes i una fiscalitat justa.

Allà on la industrialització va tenir un impacte més gran, també va crear noves ocupacions i va ser el bressol de la nova economia“

D’altra banda, és imprescindible la participació dels treballadors i treballadores en els processos de digitalització. La democràcia no es pot quedar a les portes de les empreses, sinó que ha d’entrar de ple en la presa de decisions.

Per tant, la proposta per tal de mantenir (i millorar) el finançament de l’Estat del Benestar passa perquè la contribució de l’impost de societats creixi en el conjunt de la recaptació, especialment pel que fa a les grans empreses, per limitar les bonificacions a la quota i acabar amb l’elusió fiscal. Només d’aquesta manera podrà haver-hi no només un just repartiment de la riquesa, sinó que hi haurà riquesa per repartir.

Posar obstacles a la inversió en tecnologia no mantindrà cap lloc de feina a mig i llarg termini. Garantir que aquesta transició vagi acompanyada d’una formació adequada sí que ha de ser una prioritat per a la classe treballadora. Sostenir el futur de l’Estat del Benestar ha de passar per augmentar la productivitat a través de la innovació i de la formació i d’un repartiment equitatiu de la riquesa, i des de CCOO treballarem perquè així sigui.

***

Cristina Torre és secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO de Catalunya.