L’hora del cooperativisme a Catalunya

El 26% de les cooperatives actuals s’ha constituït els últims set anys

“Viure aquí és una feina, no és un model per tothom”, afirma una de les inquilines de La Balma, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Sostre cívic ubicat al Poblenou barceloní. Habitar-hi implica fer reunions amb la resta de veïns i socis per consensuar qualsevol decisió relacionada amb l’edifici i la vida que s’hi fa. També compartir espais com la bugaderia o la biblioteca.

A canvi, no s’ha especulat amb el terreny (l’ha cedit l’Ajuntament de Barcelona), l’immoble s’ha fet a mida de les necessitats dels habitants, els lloguers oscil·len entre els 500 i els 800 euros mensuals i l’entrada o aportació de capital inicial (d’entre 28.000 i 38.000 euros) permet als inquilins viure-hi fins que ho desitgin sense témer per les decisions d’un propietari extern.

L’origen, el desenvolupament i el desenllaç de les vides de La Balma, com a cooperativa que és, depenen d’elles mateixes, no de bancs, fons voltors, socis capitalistes, amos enlluernats pels zeros al compte corrent o l’administració de torn. Diners a canvi d’un bé material o diners per un bé amb satisfaccions intangibles i algunes obligacions.

1. primacia de la persona i dels fins socials sobre el capital
2. governança democràtica exercida pels seus membres
3. conjunció dels interessos dels membres i els usuaris amb l’interès general
4. la defensa i aplicació dels principis de solidaritat i de responsabilitat
5. reinversió del superàvit en objectius de desenvolupament a llarg termini o en la prestació de serveis d’interès als membres o de serveis d’interès general
6. adhesió voluntària i oberta
7. la gestió autònoma i independent dels poders públics

Aquests són els principis que caracteritzen les empreses de l’economia social i solidària (ESS), segons la Resolució 2016/2237(INL) del Parlament Europeu, i de la qual en formen part les cooperatives. Les persones i el bé comú, diu la teoria, són la base de qualsevol organització cooperativa. A la pràctica, els llocs de feina d’una empresa col·lectiva són “de més qualitat”, corrobora Lorena Torró, directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), “perquè no es té una visió d’empresari ni s’especula, sinó que es mira de preservar-los”. “A més, si n’ets soci treballador participes en les decisions que es prenen, t’autogestiones els drets laborals i el teu lloc de feina és indefinit”, afegeix.

En la mateixa línia es va expressar aquesta setmana Josep Vidal, secretari general d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives del Departament de Treball, en una reunió amb periodistes: “En general, les condicions laborals són millors en una cooperativa, sobretot un cop s’ha estabilitzat. Els salaris són similars als de cada sector, però milloren aspectes com la mobilitat o la conciliació. La gran diferència amb les empreses no cooperatives és la flexibilitat”.

“L’essència de l’activitat cooperativitzada és generar un estalvi familiar (en unir esforços) i millorar les rendes (en tenir millors condicions)”, explica la directora de CoopCat. “La finalitat d’una cooperativa de treball és produir ocupació i, per tant, quan s’incorpora un treballador per compte aliè se l’informa que pot ser soci, si bé la llei estableix un topall màxim de treballadors socis”.

Actualment a Catalunya hi ha 4.566 cooperatives actives, segons dades de Treball. La gran majoria, més del 60%, pertanyen a l’àmbit dels serveis, seguides per la indústria (14%), la construcció (13%) i l’agricultura (9%). Si bé tradicionalment havien estat vinculades a l’agricultura i a la demarcació de Lleida, avui l’ecosistema és molt més divers: les més habituals són les cooperatives de treball associat (1.672) i últimament han proliferat les integrals (70, en què treballadors i consumidors són cooperativistes), les de consumidors (68) o les d’habitatge (68). El Barcelonès encapçala el rànquing, amb 1.374 cooperatives, i n’hi ha a cadascuna de les 42 comarques. La gran majoria són microempreses, amb 10 treballadors o menys, tot i que “comencem a tenir cooperatives d’entre 50 i 100 treballadors, la classe que ens faltava tenir”, va destacar Vidal.

El Registre general de cooperatives de Catalunya en compta des de 1927. Últimament els tràmits de constitució s’han simplificat, amb dues persones és suficient per arrencar (fins fa poc eren tres) i l’administració s’hi ha començat a implicar. Així és com, des de 2015, hi ha la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), que ja té 50 membres, i des de 2016 la Generalitat hi ha fet una aposta ferma: ha passat d’un pressupost de 2,5 milions d’euros per cooperatives als 50 milions de 2021.

El Departament de Treball treu pit de les tres iniciatives que ha posat en marxa per impulsar l’economia cooperativa: els ateneus, els projectes singulars i les comunalitats urbanes. Els primers són una aliança entre administracions públiques territorials i cooperatives per oferir serveis i espais d’atenció per estimular l’economia social i solidària. És una xarxa que ja compta amb 14 ateneus cooperatius i 16 milions d’euros per al desenvolupament de projectes a tres anys (2021-23).

Els projectes singulars ajuden a fer realitat propostes innovadores de cooperatives existents (122 l’any passat), sobretot dedicades a digitalització, a innovació tecnològica o a consum responsable, entre d’altres. I les comunalitats urbanes, el programa més nou de Treball, es basa en subvencions per promoure i dinamitzar l’economia de proximitat.

“Hi ha hagut un increment substancial de pressupost respecte les legislatures anteriors”, considera Lorena Torró (directora de CoopCat). “Ara, els projectes estratègics i d’abast poden dotar-se de recursos, com ja passa amb les empreses”, continua, “perquè, majoritàriament, les cooperatives no tenen cabuda als ajuts genèrics de l’administració”. “Des de l’any passat s’ha incorporat una línia de subvencions per a les cooperatives que incorporen socis treballadors”, agrega.

Malgrat les millores, encara hi ha departaments del Govern que “no saben que les cooperatives són empreses”, ressalta Torró, de manera que hi ha ajuts que les deixen fora. A més, les convocatòries que no es publiquen mitjançant la Direcció General d’Economia Social i Solidària “discriminen les cooperatives”, en no tenir-les en compte.

Caldrà esperar a després de l’estiu de 2023 per tenir llesta la nova llei catalana de l’economia social i solidària. Un text que no incorporarà grans canvis, sinó que vol “regular el que ja existeix, establir-ho bé”, en paraules del director general d’Economia Social i Solidària. Això vol dir que es revisaran les entitats existents perquè compleixin els criteris de l’economia social.