‘Marca personal’ o com vendre’s bé a xarxes

Les fotografies i vídeos que pengem a Internet per demostrar què fem en el nostre temps lliure tenen un pes important en l’àmbit laboral. Perquè també demostren qui som. L’exposició pública a la qual ens sotmetem a nosaltres mateixes repercuteix en el que es coneix com a marca personal, és a dir, en com ens perceben altres persones.

Guillem Recolons és especialista en personal branding, la gestió d’aquesta marca per aconseguir uns objectius, generalment professionals. També va treballar com a consultor extern en una empresa de selecció. És per això que sap de primera mà que els reclutadors fan servir les xarxes en els processos de contractació.

“És veritat que els reclutadors miren, sobretot quan busquen perfils joves. El primer que fan és analitzar les xarxes socials per assegurar-se de què el que diuen en el seu currículum està en acord amb la imatge que donen“, afirma.

No obstant això, les xarxes no afecten negativament en l’àmbit laboral si s’aprèn a utilitzar-les. És per això que Recolons anima la gent a mostrar els seus veritables interessos, ser natural i no quedar-se en la superfície: “Les xarxes han de projectar les fortaleses perquè són, a més d’una carta de presentació, una plataforma per donar visibilitat al talent”.

Com a millor exemple, l’expert recorda que, quan estava treballant com a consultor, van quedar empatats dos candidats en una selecció d’enginyers. El que va provocar el desempat va ser que un d’ells tenia un perfil públic a Instagram on de tant en tant penjava fotografies d’una de les seves passions: les competicions d’escacs. “Jugar escacs requereix paciència, estratègia, concentració, pensament matemàtic molt avançat… Per a big data, això era fantàstic i, finalment, va ser l’escollit”.

Tot i això, s’ha de ser conscient que, en aquest cas, menys és més. “La sobreexposició està penalitzada perquè no agrada que algú estigui pendent a les xarxes socials durant tot el dia. Fa la impressió que no té res més a fer. Agrada que la gent de tant en tant comparteixi coses i, si es poden posicionar com una persona sensible en un determinat tema o especialitzar-se, millor encara”, afirma.

En aquesta línia, Recolons explica que el més delicat a les xarxes és que algú doni la seva opinió. Educació i sentit comú són dos aspectes a tenir en compte abans de publicar un vídeo o un text opinant, ja que ningú voldrà contractar algú que comunica de forma inadequada.

És per aquest motiu que l’apologia a qualsevol mena de discriminació, així com la promoció de drogues i alcohol i les imatges poc apropiades són factors que condicionen la selecció de les reclutadores. Com també confirmen les dades d’Infojobs, el 37% de les empreses descarta gent per faltes de respecte cap a altres usuaris, el 32% ho fa per opinions radicals sobre temes delicats com la religió o el racisme, i el 26%, per opinions radicals sobre política.

Per a una part de la població, allunyar-se dels perills de la sobreexposició és molt més fàcil que per a altres. És el cas de l’Àlex, un jove de 22 anys que ha acabat la carrera de comunicació audiovisual recentment i està en la cerca de la seva primera feina en el sector. “A la meva edat s’espera que estigui publicant cada dia, però a mi no m’agrada exposar-me així. Voldria que en una futura feina, reconeguessin el meu talent pels meus actes i no per una primera impressió de mi a les xarxes”, afirma.

L’àmbit en què es vol endinsar justament depèn molt d’aquestes plataformes i reconeix que no serà fàcil trobar feina si no s’adapta: “Sóc conscient que he de vendre una bona imatge de mi. Suposo que utilitzar xarxes és un risc que hauré d’assumir per necessitat”, conclou.