El mercat laboral no cobreix la demanda de professionals que reclama la crisi climàtica

El sector de les energies renovables té grans expectatives de creixement davant la necessitat d’una transició energètica sostenible

Miquel Alesanco té 24 anys i és tècnic superior en energies renovables de l’empresa SolarCasa Energy de Girona, especialitzada en energia solar fotovoltaica. Va estudiar un cicle mitjà d’electricitat i automatismes i després un cicle superior en energies renovables. Explica que en acabar les pràctiques es va obrir un compte a LinkedIn i de seguida el van contactar diverses empreses. “De fet, a dia d’avui encara em contacten”, assegura. 

Com ell, moltes persones especialitzades en sectors relacionats amb la mitigació o resposta al canvi climàtic troben feina ràpidament. Les empreses enfocades en aquest àmbit busquen cada vegada més professionals capacitats per adaptar-se als canvis constants del mercat laboral en termes de sostenibilitat i transició cap a una economia verda. 

La Unió Europea té com a objectiu reduir, respecte els nivells de 1990, almenys el 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’aquí a 2030. Aquesta necessitat de canvi cap a models més sostenibles de producció ha provocat la creació de nous llocs de treball en sectors com les energies renovables, l’eficiència energètica, la gestió de residus o la construcció sostenible. Alfons Cornella, fundador i president de la consultora especialitzada en innovació Infonomia, creu que “l’adaptació a aquesta nova realitat no és només una necessitat, sinó també una oportunitat per impulsar un canvi positiu en la societat i en el medi ambient”. 

Segons dades de ‘Job Market insights’, cedides per l’empresa Infojobs, el sector de les energies renovables és el que ha registrat un major creixement respecte l’any anterior, un augment del 43%. Des de consultors en sostenibilitat empresarial fins a enginyers especialitzats en eficiència energètica o instal·ladors de plaques solars, la demanda de professionals per abordar els reptes de la crisi climàtica creix ràpidament, però l’oferta d’aquests treballadors no cobreix les necessitats totals del mercat laboral. Mónica Pérez, directora de comunicació, relacions institucionals i responsabilitat social corporativa d’Infojobs, assegura que l’ocupació de l’economia verda “suposa un repte important per culpa de l’escassetat de certs perfils tècnics i el ràpid increment de la demanda”. La solució no és altra que “la previsió d’aquestes necessitats i la formació adequada per aquestes professions”, afegeix. Miquel Alesanco, tècnic superior en energies renovables, explica que si per qualsevol motiu hagués de deixar l’empresa on treballa, no li costaria gens trobar feina: “A dia d’avui les empreses del sector estan desesperades per trobar tècnics formats”. 

La formació, clau

Actualment, hi ha un ampli ventall de programes de formació en els àmbits de sostenibilitat, indústria i economia verda, medi ambient i transició energètica, però l’oferta no s’omple. Jordi Ribas, director de l’empresa catalana SolarCasa Energy, explica que els costa trobar treballadors preparats: “Al principi era difícil perquè encara no hi havia formació especialitzada. Al llarg del 2022 es va començar a oferir una diversitat de graus i cursos, però avui cada vegada hi ha més empreses que s’hi dediquen i aquests professionals van més buscats”. Així mateix, s’hi afegeix el fet que enguany poques persones tenen experiència o han acabat uns cicles formatius tan nous. 

La formació que s’ensenya als treballadors és tan necessària com la que els pugui mantenir actualitzats sobre els coneixements i competències tècniques que el mercat laboral va desenvolupant. “És clau un model formatiu ràpid, de coneixements concrets i aplicables per poder anar-se formant al llarg de la vida professional”, assegura Alfons Cornella. Per Carol Lorenzo, directora d’Orientació i Mercat de Treball a Barcelona Activa, el primer pas és visibilitzar i donar a conèixer aquesta demanda del mercat de treball, ja que “gran part de la població no considera el sector de l’economia verda o la transició energètica a l’hora de triar un itinerari formatiu”. 

Els sectors de la indústria i economia verda, sostenibilitat, medi ambient i transició energètica generaran oportunitats professionals per diferents nivells de qualificació i d’estudis, preveu  l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els graus superiors de formació professional (FP) són un dels principals canals que donen accés al sector: des de formació tècnica en instal·lacions d’energia fotovoltaica o eòlica a graus especialitzats en energies renovables, eficiència energètica, producció sostenible o educació mediambiental, entre d’altres. En l’àmbit universitari, destaquen sobretot les enginyeries, l’arquitectura, la ciència ambiental, la biologia o la geologia. 

A més, aquesta transició energètica i ecològica impacta transversalment i tecnològica en la resta de sectors, de manera que també calen professionals especialitzats en l’àmbit tecnològic (informàtica i telecomunicacions), tant en graus d’FP com en universitaris. Altrament, moltes empreses han reconegut la necessitat d’incorporar pràctiques més sostenibles en les operacions diàries. Això ha comportat la creació de rols especialitzats en sostenibilitat corporativa i responsabilitat social empresarial: professionals com ara consultors o auditors mediambientals destaquen en aquestes àrees per implementar estratègies que redueixin la petjada de carboni de les organitzacions i per promoure’n pràctiques comercials ètiques. 

Carol Lorenzo assenyala que com que la demanda de professionals és diversificada, “no només es crearan nous llocs de treball, sinó que persones que vulguin reorientar-se des de sectors més tradicionals podran trobar noves oportunitats en aquesta transició”. És el cas de les àrees relacionades amb la mineria o les centrals tèrmiques, per exemple, en hores baixes. L’oferta formativa permetrà a aquests treballadors poder reciclar-se i anar-se adaptant als canvis del mercat laboral. 

Les empreses juguen un paper clau en la formació pels treballadors, ja que “són qui tenen les eines i la capacitat de posar-les al servei dels seus empleats”, segons la directora de comunicació Mónica Pérez. Hi ha una tendència a pensar que les empreses no aposten per la sostenibilitat, però Alfons Cornella creu que no miren cap a una altra banda: “Els últims anys he vist cada vegada més un interès per part de les empreses en termes de sostenibilitat”. Afirma que és una qüestió d’exigència mútua: “Si com a empresa m’esforço per fer un producte sostenible, voldré també que els meus proveïdors i el mercat on el vengui tinguin un model sostenible”. 

Jordi Ribas assenyala que amb l’activitat diària de SolarCasa Energy, l’empresa que dirigeix,  participen en la lluita contra el canvi climàtic: “Nosaltres ens movem amb vehicles elèctrics, tenim les nostres pròpies instal·lacions fotovoltaiques i ens autogenerem l’energia”, i afegeix que les empreses són “divulgadores” i que, per tant, “hem de fer el possible per transmetre el missatge a la població, aplicant-nos aquestes mesures a nosaltres mateixos”. 

Segons l’informe d’Infojobs sobre sostenibilitat a la feina, el 36% de la població activa dona molta importància a l’existència de protocols relacionats amb la sostenibilitat a les empreses. Catalunya se situa al capdavant de les comunitats autònomes pel que fa a empreses que compleixen amb aquest tipus de mesures segons els treballadors. 

Energies renovables, el sector predominant

Les dades mostren que el sector de l’energia és decisiu per aconseguir una transició satisfactòria cap a una economia de baixes emissions. En conjunt, la producció d’electricitat i calor, el transport i la construcció representen gairebé la meitat de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (International Panel on Climate Change, 2014). La substitució de fonts d’energia basades en combustibles fòssils per fonts renovables, però, podria reduir aquestes emissions per contribuir a mitigar el canvi climàtic. 

L’estudi ‘Empleo y transición ecològica 2023’, elaborat pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en col·laboració amb la Fundació Biodiversitat i l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, revela que Espanya depèn en més d’un 75% de fonts d’energia importades per satisfer les necessitats i que, per tant, les renovables són l’única resposta possible per l’autosuficiència energètica. 

És per això que aquest sector crearà nous llocs de treball. L’informe ‘Renewable Energy and Jobs: Annual Review 2023’ de l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) calcula que aquesta àrea donarà feina a 42 milions de treballadors arreu del món fins al 2030, una xifra que augmentaria fins als 122 milions el 2050. I a escala nacional, l’estudi del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 calcula que el sector generarà entre 107.000 i 135.000 llocs de treball a l’any fins al 2030, d’entre els quals en destaquen els muntadors d’instal·lacions energètiques, gestió i manteniment, dissenys i fabricació d’equips. 

L’ús d’energia neta va lligada a l’economia del país. Segons dades l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), les renovables instal·lades a Espanya entre 2021 i 2023 generaran un estalvi acumulat de 10.000 milions d’euros. 

En aquest àmbit, també hi té un paper destacat l’eficiència energètica aplicada a la construcció d’edificis o la rehabilitació energètica dels ja existents, una de les prioritats de la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic. Segons dades recollides a l’Estratègia per la Rehabilitació Energètica en el Sector de l’Edificació a Espanya (ERESEE 2020), quatre de cada cinc edificis residencials són ineficients en termes energètics i gairebé la meitat tenen més de 30 anys d’antiguitat, de manera que són anteriors a la introducció de normatives en matèria d’aïllament energètic. El PNIEC 2021-2030 revela que, per tant, l’ocupació generada en les activitats relacionades amb la construcció s’incrementaria amb entre 33.000 i 48.000 persones l’any fins al 2030. 

Malgrat tot, no és un mercat estable. Jordi Ribas, el director de SolarCasa Energy, assegura que tot hi haver experimentat un creixement significatiu els darrers anys a Espanya, el sector de l’energia fotovoltaica canvia constantment: “Hi ha anys que creix exponencialment la demanda i d’altres que minva de forma molt abrupta”, fet que “suposa un repte difícil de gestionar i de planificació per l’empresa”. Els factors causants són múltiples: des dels preus de l’electricitat o el gasoil fins a la planificació dels interessos i les agendes polítiques del moment.