Més natura i més flexibilitat per adaptar-nos als canvis de la revolució digital

L’economista Jeremy Rifkin protagonitza la sessió inaugural del primer Congrés Català del Treball

Els temors i recels que ha desfermant la intel·ligència artificial (IA), sobretot des de l’esclat de chatGPT, han planat durant la jornada inaugural del primer Congrés Català del Treball, que des d’ahir i fins demà, dimecres 26 d’abril, se celebra al Centre Internacional de Convencions de Barcelona

El primer a referir-s’hi ha estat el convidat estrella del dia, l’economista i sociòleg Jeremy Rifkin: “Els robots i la IA no crearan ecosistemes perquè són massa complexos. Els humans, sí”. Tornar a posar la mirada en la natura, respectar el planeta i, a partir d’aquí construir un nou sistema d’organització social i econòmica ha estat el fil argumental de la ponència de l’expert. Una mirada no extractiva sinó adaptativa, com a ecosistema que som.

“Els principals centres de recerca del National Institutes of Health, que veig des de la finestra del meu despatx, estan dient que l’ésser humà és un ecosistema”, ha assegurat. “I els ecosistemes no es basen en l’eficiència, sinó en l’adaptabilitat”. Adaptabilitat per continuar vivint en un món en canvi, on l’energia fòssil s’acaba i on cal potenciar la internet de l’energia i una educació interdisciplinària per conviure amb el natura. “Estem començant a adonar-nos que el planeta és més poderós del que pensàvem i que l’ésser humà és insignificant. Hem de fer un reset”.

Transició més que canvi brusc

“No serà la IA qui et tregui la feina, sinó una altra persona que sàpiga parlar millor que tu a la IA”, ha etzibat Albert Cañigueral, consultor estratègic i un dels quatre ponents de la taula rodona de la tarda, moderada per l’exconseller i catedràtic emèrit d’Economia Andreu Mas-Colell. “Les persones i les màquines ens complementarem a la feina, no hi haurà una substitució total dels llocs de feina”, ha reblat.

Sí, vivim un moment de canvis. De molts canvis, molt ràpids i de canvis desiguals. La feina ja no és un únic contracte de per vida. “Als nostres fills els hem de començar a preguntar quines dues o tres dotzenes de feines voldreu ser de grans”, ha exemplificat Cañigueral. “Toca abraçar la incertesa i deixar de pensar en el paradigma d’un únic treball. Però no és un canvi sobtat, sinó una metamorfosi”.

Per a Enriqueta Camps-Cura, professora d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, que ha fet una pinzellada sobre les conseqüències socials de les quatre revolucions industrials que hi ha hagut, tampoc “cal rebutjar la IA, sinó que cal assimilar-la i fomentar el pensament crític”.

“La societat industrial, dels últims 250 anys, s’organitza a partir del treball. El treball és la manera que tens de ser un actor social; sense feina ets un pària i tens problemes per desenvolupar-te en societat”, ha posat sobre la taula Genís Roca, president de la Fundació PuntCat i expert en transformació digital. “No sé si la societat digital, cap a la qual transitem, tindrà el treball al centre”.

La inquietud de Roca no rau tant en les repercussions del desenvolupament tecnològic sobre els llocs de feina, sinó en què “avui hi ha empreses [multinacionals] que capturen la riquesa als territoris però no els la hi retornen. L’economia digital genera riquesa, actualment no destrueix treballs, però empobreix el territori”. I com a exemple s’ha referit als gegants tecnològics (Google, Apple, Meta, Amazon i Microsoft), que contracten (uns quants) treballadors a diversos països, però paguen (pocs) impostos a Irlanda o a països amb un sistema fiscal semblant.

“No passa res: fa 30 anys que som a la societat digital i encara queden 30 anys més”, ha recordat, “però hem d’endreçar aquesta transició”. I per això, calen “models nous, amb una dimensió continental”.

Una feina feminitzada i precaritzada

El treball de cures també ha tret el cap a la taula rodona amb la intervenció de Pilar Carrasquer Oto, sociòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. “És un treball no vist que fins ara, en determinats moments històrics, ha donat status. Però no ha donat drets”.

“Sabem que és un treball imprescindible i que és una font important de desigualtat de gènere”, ha prosseguit. Malgrat que és difícil xifrar-lo, la Unió Europea (UE) calcula que a Europa hi ha 9,5 milions de treballadors/es de la llar, el 90% dones. “El treball de cures, ja sigui remunerat o no, no pot recaure només en les dones ni només en l’àmbit privat”, ha advertit l’especialista.

D’entrada, el futur no és engrescador: es preveu que l’índex de dependència de les persones majors de 65 anys l’any 2030 sigui del 33% a Catalunya, 37% a Espanya i del 39% a la UE. “Poca broma, tenim molta feina a fer”, ha recalcat. “Segurament hi haurà tasques de suport que es podran robotitzar, però és evident que el treball de cures es basa en la relació persona-persona”. I ha acabat amb una pregunta: “Pensem en robotització per a les cures de persones grans però, i amb les dels nens?”.