Montserrat Guillén: “L’escenari més plausible és que l’economia entri en estagflació”

La catedràtica del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) pronostica una recessió lligada a una elevada inflació a principis de 2023.

La ciutadania de Barcelona, tot i que disposa de més ingressos, ha perdut un 7,3% de poder adquisitiu des de 2019. Com és possible?

Hem guanyat renda, el que tenim és més, però una de les coses que també ha passat és que s’ha guanyat desigualtat; als qui els hi ha anat bé els hi ha anat molt bé i als qui no els ha anat més malament. Ja s’esperava una mica d’inflació, per l’efecte rebot després de la pandèmia, però el que ha destrossat tot el que estava previst ha estat l’esclat de la guerra a Ucraïna. En realitat va començar abans, amb el preu de l’energia, que és el que fa desencadenar tots els preus posteriors. Qui té una casa no ho nota, però un forner sí: puja el preu del pa perquè li ha pujat [el cost de] la llum. I el mateix amb els ous, perquè les fàbriques de
gallines tenen les llums enceses tot el dia perquè ponguin més ous.

Quines conseqüències té?

Es forma una bola de neu: primer puja l’energia, després els preus dels productes que depenen de l’energia, més tard aquells que no disposen de massa estoc, perquè paguen més car el transport… I ara hi ha pressió, i molta, per apujar els sous, perquè veiem que amb 100 euros podem comprar molt menys al súper que fa un any. I si ho fan encara poden augmentar més els preus dels productes. És una bola molt perillosa i preocupa que la inflació estigui molt alta.

La situació a Catalunya és similar a la que mostren les dades de Barcelona?

Sí, és extrapolable al conjunt de Catalunya. Hi ha llocs on el preu de l’habitatge no estan tan descontrolats [com a Barcelona], però potser no hi ha transport públic tan ben comunicat i cal el vehicle privat i pagues la gasolina i, per tant, ho pagues per una altra banda. Quan hi ha inflació de preus hi ha qui aprofita per pujar-los perquè, com tothom ho fa, ell també. Per això cal saber quins són els marges empresarials.

De gener a setembre la banca ha guanyat un 31% més que l’any passat i les elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy un 24% més durant la primera meitat d’any respecte del passat.

No sé com no els hi cau la cara de vergonya. Cal posar mà i sort que s’ha fet una intervenció. De fet, l’IPC [a Espanya] està molt millor [7,3%] que Alemanya [11,6%]. Realment podem estar contents de com està anant, però això no s’acaba d’avui per demà, l’evolució és molt lenta. Això va per anys. Arriba un moment que per ella mateixa la inflació es va moderant, perquè quan comencem a comparar amb gener de 2022, quan ja pujava, la inflació ja era creixent.

CCOO reclama pujades notables de salaris, però no en la línia de l’IPC, amb clàusules de revisió salarial incorporades als convenis col·lectius per blindar el poder adquisitiu de la classe treballadora, al final d’aquests pactes entre sindicats i patronals. És una bona recepta?

Sí, és una bona opció, perquè suavitza l’increment de sou, però el que compta és no perdre poder adquisitiu. Aquesta fórmula està molt bé perquè vol mantenir aquesta capacitat i increment de la riquesa, que sempre tinguem un PIB més elevat, però clar, no és l’única forma de fer-ho. Per mi és molt important saber quins són els marges empresarials, saber quins són els beneficis extra que han obtingut, per exemple, banca i elèctrica, però també la manca de beneficis. Si una empresa no treu rendiment i és incapaç de cobrir costos, després de pagar impostos… li ha de quedar un benefici, petit, mínim, però això s’ha de poder garantir. I els empresaris també volen sentir aquest missatge. Perquè, si no, tanquen les empreses. A Barcelona passa amb el petit comerç. Cal vigilar els marges empresarials i posar ajut públic a les empreses petites, però clar, això és cirurgia fina.

Podem entrar en estagflació? L’INE situa el PIB espanyol en un 0,2%, mentre la inflació continua disparada al 7,3%.

El primer trimestre de 2023 serà complicat, hi haurà decreixement perquè tothom para i ens podem trobar amb una inflació molt elevada, que seguirà així fins al juny. Aleshores ja estarem comparant amb un moment on els preus ja eren alts de veritat. Se suposa que tot el control que s’està fent tindrà efectes.

Si frena tot, i és normal, perquè és el que es vol [en referència a les pujades dels tipus d’interès aplicades pel Banc Central Europeu], però esperem que sigui passatger, però la inflació alta continuarà durant anys. És com escalfar aigua i esperar que es refredi.

Estem a prop, per tant?

L’escenari més plausible és que l’economia entri en estagflació. Ens hem de remuntar als 70 per trobar una situació similar. I ara la pèrdua del poder adquisitiu encara serà més gran, perquè encara ho estem començant a notar. I si els sindicats diuen que ells volen augments de salari a tres anys significa que la recuperació de la renda disponible no es farà de cop.

Què s’hi pot fer, aleshores?

A mi m’agrada fer símils mèdics. Si agafes un constipat, que saps que duren una setmana, doncs nosaltres ara estem al primer dia, ens cal passar-ho. Si comencem a fer massa coses estranyes, encara serà pitjor. És molt important que hi hagi ajuts públics. Ara és quan l’Estat s’ha d’endeutar, perquè si no cau tot. De totes maneres, com Rússia faci servir armament nuclear, novament canvia l’escenari i ho podria distorsionar tot.