No ets la teva feina

Sergio de la Calle repassa, en un llibre irònic i amb to de faula, els grans mals del sistema de treball actual

-Hola, soc Sergio Pascual, periodista.

En aquest punt, lector, vostè es presenta amb el seu nom i, educadament, també m’indica a què es dedica. El protocol no sol fallar. Som en un moment de les nostres vides en què la feina genera, en certa mesura, la nostra identitat. En algun punt de la nostra trajectòria, allò que vam ser va donar pas a allò que exercim, perquè la nostra professió ocupa gran part del nostre temps. La feina per damunt de les persones.

“No ets la feina que fas; ets la persona que ets”, explicava Toni Morrison al setmanari  The New Yorker. Una cita que forma part del llibre No eres tu trabajo (Empresa Activa), de Sergio de la Calle. Una faula sobre com funcionen determinades empreses i organitzacions. Una fórmula inusual i arriscada en què la protagonista, Eva, una executiva absorbida literalment pel seu ordinador, emprèn un viatge catàrtic en què reconeixerà característiques inherents al model empresarial i organitzacional vigent: precarietat, immobilisme, venedors de fum, compradors acrítics, manca de conciliació, entre d’altres.

Al llibre hi apareix, sobre les quatre potes, un centaure que agita frases motivadores i sensacionalistes en tasses i llibres ‘inspiradors’: “Tu ets qui té més poder sobre tu!”. I el públic aclama l’animal mitològic. És el “Regne de les Solucions per a Tot”. En aquest univers surrealista el món del treball es transforma: un robot fa un procés de selecció; una presentació de Power Point i una de Prezi rivalitzen sobre la seva utilitat a l’hora d’exposar resultats empresarials; una selecció de verdures -bròquil, patata o carbassó- exerceixen de coach i intenten inspirar l’Eva.

Comença així un viatge en què De la Calle explicita, a través d’una faula, totes les debilitats i inherències que sorgeixen en una empresa. Un exercici fantasiós que, de vegades, fa la lectura una mica feixuga, ja que la sorpresa inicial perd força per la repetició de recursos, sobretot en l’animalització de determinats personatges.

La protagonista, com faria Ulisses a La Ilíada, Alícia al País de les meravelles o Gulliver als seus viatges, transita per diferents indrets, coneix i reconeix perfils professionals diversos amb qui ha compartit taula i projectes, i cartografia les dinàmiques internes de les empreses. Una reflexió que al·ludeix a la metodologia ferotge del capitalisme, en què es privilegia el treball per sobre de la persona. També hi ha sàtira a aspectes que abunden en determinats entorns laborals, com l’ús indiscriminat de l’anglès en el llenguatge quotidià (mindset, checklist, seniority, deputy).

En una de les escenes més notòries del llibre, Sergio de la Calle retrata l’abisme entre “Recursos Humans i el negoci”: el president general és la pantalla d’un mòbil i la resta del consell d’administració està format per una màquina d’escriure o una grapadora, tots amb trets marcadament masculins. Una faula que posa de manifest la bretxa de gènere que continua oberta a moltes organitzacions.

L’obra també destaca els valors que propugnen determinades empreses, com la igualtat, que l’autor observa amb lupa per concloure que “els principis no són ornaments, es demostren en el dia a dia”.

A la part final del llibre De la Calle abandona el vestit de la faula i exposa fins a quin punt les empreses, i en general el model productiu, ha de canviar en aspectes tan vitals, literalment, com l’àmplia jornada laboral, vinculada a l’increment exponencial de malalties cardíaques i cerebrovasculars.

En definitiva, aquest llibre és una proposta original que exhibeix un autor capaç de crear universos com el de Les palles mentals o el Regne dels bec i pala, on hi resideixen éssers dispersos, abnegats o desmoralitzats que ens condueixen a l’eslògan que dona títol al llibre: “no ets la teva feina”.