No ha estat seleccionat pel lloc de treball

Quan accedeixes a una entrevista de feina, en principi, compleixes amb els requisits del lloc de treball. Volen coneixe’t, valorar com ets, com encaixaries en el lloc de treball. Quan al cap d’uns dies, t’arriba el missatge: “Li comuniquem que no ha estat seleccionat pel lloc de treball“, et cau com una llosa. Què podries haver fet millor?

D’entrevistes laborals n’hi ha de molts tipus i Internet està ple de webs que t’ensenyen com afrontar-les: com anar vestits, quina actitud tenir, com respondre  a les preguntes més incòmodes, com posar en valor la teva experiència,… t’ho expliquen tot menys el més important: com tenir un relat professional. I cal saber que sense relat professional, qui es presenta a l’entrevista, ocupa el lloc de precaritzat.

El que anomenem mercat de treball respon a les necessitats de cada època i context. En l’actualitat la precarització ho envaeix tot. No només pel tipus de feina, de l’horari o de les condicions salarials. Al precaritzat li fan tenir una altra relació amb el treball. El primer pas per la precarització laboral és la precarització simbòlica. Quan et sostreuen les condicions i els recursos simbòlics per pensar en allò que et passa.

El passat no serveix

Fixem-nos-hi. Hi ha entrevistes de feina que ens alerten d’aquesta precarització de la nostra situació. Busquen persones que es maneguin bé pensant només a curt termini. Màxima concentració i rapidesa en el nou lloc assignat. Que sàpiguen canviar la base dels seus coneixements. Aprendre noves habilitats per a noves exigències. I finalment que no tinguin problema en desprendre’s del seu passat. Allò que feia en un altre lloc ho ha d’oblidar. No serveix. Noves regles, noves pautes. En definitiva, són entrevistes que esborren la història del individu. Es dona el que podem anomenar una desimbolització. S’ofereixen unes condicions d’accés a un treball que ja no és capaç de dotar la persona d’identitat i d’ideals.

El filòsof francès Jacques Rancière té un text molt interessant des de la perspectiva pedagògica que es diu El maestro ignorante. Allà, afirma que l’ensenyament que no emancipa, el que fa és atontar. Això podem traslladar-ho al tema que ens ocupa: els consells per superar una entrevista que reiteren en l’esborrament de la nostra història, el que fan és preparar-nos per a la precarització de la nostra relació amb el treball. Desorientar-nos. En paraules de Rancière, ens atonten.

Hi ha entrevistes de feina que no només dibuixen el lloc de treball a cobrir sinó també la persona que l’ha d’ocupar. El primer pas per a la precarització és reduir la nostra capacitat crítica i és fals pensar que només afecta a determinats grups socials. No hi ha dreceres per lluitar contra la precarització laboral. Tots hi estem exposats perquè és una dinàmica general que intenta reduir la nostra capacitat de representació laboral i social. Allò que no t’ajuda a tenir més llibertat, en realitat te la pren.

***

Xavier Orteu és director d’Insercoop, cooperativa d’iniciativa social que treballa per a la inserció i l’orientació laboral.