El nou proletariat digital

El treball en plataformes digitals ha significat una regressió de drets laborals, però també ha fet reemergir l’organització sindical.

«Treballadors i treballadores, uniu-vos». El lema sindical recobra força després d’anys de penombra per a les associacions d’assalariats i de treballadors per compte propi. Es deia que, a l’era digital, els sindicats estaven morts. Per a sorpresa de molts, és precisament en el context en línia on estan ressorgint amb força.

En països poc sindicalitzats, com ara els EUA, les xifres d’adhesió a associacions de treballadors s’estan multiplicant. Segons la Junta Nacional per a les Relacions Laborals, en els primers sis mesos del 2022 ja s’ha superat el total de sol·licituds sindicals per a l’any fiscal anterior. Això suposa gairebé un 60 % d’increment respecte del 2021.

A més, han emergit noves formes d’organització laboral col·lectiva, sovint de manera informal i amb fins de protesta o vaga. De fet, a nivell global només al voltant del 40 % de les protestes de treballadors de plataforma estan organitzades per sindicats establerts, com assenyala un informe de l’Institut Sindical Europeu (ETUI, per les seves sigles en anglès).

Espanya segueix aquesta mateixa tendència, amb noves unions de treballadors en forma de cooperatives i associacions mancomunades que funcionen de manera similar als sindicats, però estan centrades a defensar els interessos dels autònoms, que és el tipus de treballador més comú en l’àmbit de les plataformes.

Destaca, pel seu activisme, el sector del repartiment a domicili, amb exemples com RidersxDerechos, Free riders, l’Associació Professional de Riders Autònoms (APRA) o Asoriders, entre d’altres. Algunes tenen objectius enfrontats (uns volen ser assalariats i d’altres no) i han estat acusades de néixer a l’empara de les empreses amb què col·laboren, per accions com ara personar-se en defensa d’aquestes en diversos judicis.

Tant els repartidors com els conductors que treballen per a plataformes de VTC s’han fet sentir amb més força que d’altres, però no són els únics col·lectius afectats per la precarització digital que s’estan autoorganitzant. En l’àmbit cultural cal ressaltar iniciatives com la cooperativa Smart, una xarxa associativa creada per minimitzar els riscos i les dificultats que comporta l’emprenedoria individual en aquest sector.

Organitzacions més longeves dedicades a la defensa dels treballadors autònoms, com ara ATA, UATAE o UPTA, també estan atraient els proletaris digitals. Als grans, si bé miren d’adaptar els seus serveis al perfil autònom, s’hi recorre més en altres casos d’abús laboral digital que afecten persones assalariades.

Els treballadors de coll blanc no se’n lliuren. Advocats, dissenyadors o periodistes –als quals, d’igual manera, es tendeix a tractar com a falsos autònoms– també acudeixen a aquestes plataformes o marketplaces. Com passa amb els youtubers, en aquests casos hi ha una minoria que ho rendibilitza bé, davant una majoria que es veu obligada a acceptar feines a preus per hora molt per sota del salari mínim o amb condicions abusives. A més, aquests models sovint soscaven els codis deontològics de les esmentades professions i dificulten que el seu treball es dugui a terme amb la diligència deguda.

Sindicats contra les grans tecnològiques

Avui dia pràcticament tot en l’entorn digital és una plataforma, inclosos els serveis de música i entreteniment en directe, les xarxes socials i les grans tecnològiques, que redueixen marges a costa dels drets laborals. Els treballadors d’aquestes corporacions digitals també estan organitzant-se col·lectivament i creant noves estructures a dins per a les seves finalitats específiques, qüestionant els negocis i suports, els procediments i els models de contractació i subcontractació, així com el tracte envers els empleats i contractistes.

Un exemple és Alphabet Workers Union, que ja aplega més de 1000 treballadors de Google (només als EUA) i vol incloure-hi treballadors subcontractats i proveïdors temporals. No només això: té una branca global anomenada Alpha Global, creada el 2021 amb la col·laboració de la federació UNI Global Union, per defensar els drets de totes les persones que treballin per a Google, sigui quin sigui el seu tipus de contracte o vincle laboral.

Lluiten contra la precarització digital i també l’analògica, ja que la regressió de drets traspassa les fronteres del que és online al que és offline. A Amazon, les protestes i les vagues se succeeixen a escala internacional. El mes d’abril, els seus treballadors van aprovar –per primera vegada a la història de l’empresa– la creació d’un sindicat en un dels seus magatzems a Nova York. A nivell global, inclosa Espanya, s’han anat succeint les vagues, també als magatzems.

Què denuncien els treballadors? Sobrecàrrega de treball (assignat algorítmicament per una app), amb jornades de més de 10 hores i absència de descansos; control algorítmic dels treballadors, també a través del micro i la càmera d’una app; repressió sindical; problemes de salut mental; incompliment de convenis, i un progressiu empitjorament de les condicions laborals.

Tornada al segle XVIII

L’eclosió sindical és una reacció contra la regressió de drets laborals associada al treball en plataformes en línia i a les grans tecnològiques, que s’han valgut del buit legal del «salvatge Oest digital» per evadir certes obligacions. La base sobre la qual se sustenta aquesta economia és la desintermediació. Tot i això, aquesta va portar en la pràctica nous intermediaris que van ser innovadors no només en els seus serveis, sinó també en la forma d’estalviar costos i controlar els seus treballadors.

La connectivitat permanent, juntament amb la generalització dels smartphones i el mercat de les aplicacions mòbils, unit a un seguit d’avenços tecnològics que facilitaven aquestes pràctiques, ho va fer possible. Així va arribar l’època daurada de l’economia sota demanda, que va impulsar un nou model de consum basat en la immediatesa: «Ho vull ara, ho demano ara i ho tinc ara, directe a la porta de casa meva i llençat de preu».

Aquest model va donar pas a l’economia de plataformes, les condicions laborals de les quals es caracteritzen per salaris baixos o nuls, manca o excés de treball, horaris irregulars, pressió constant de les qualificacions dels clients, risc de «desactivació» sobtada per part de l’algoritme de la plataforma, falta de transparència i de rendició de comptes en la presa de decisions de la plataforma, i reducció de proteccions socials i laborals. Així ho indiquen tant l’informe de l’ETUI com el 2021 World Employment and Social Outlook de l’Organització Internacional del Treball (OIT), centrat en la feina en plataformes.

Com puntualitza l’ETUI, moltes de les característiques no són noves en absolut. El pagament per feina a preu fet o l’obligació dels treballadors de proporcionar el seu propi equip, per exemple, es remunten a l’era més primerenca de la revolució industrial. Això és especialment preocupant, atès que, com assenyala l’OIT, les plataformes laborals digitals són la principal font d’ingressos per a molts treballadors. Són el nou proletariat digital.

Davant unes condicions que en determinats aspectes retornen aquestes persones al segle XVIII, les plataformes també brinden oportunitats. Sobretot –diu l’OIT– per als migrants en alguns països o per a persones sense altres opcions laborals. Els treballadors –eminentment homes menors de 35 anys– en destaquen la flexibilitat laboral o la possibilitat de teletreballar.

Aquests avantatges no justifiquen la precarització i la reculada de drets laborals, per bé que les plataformes no ho interpreten així. En l’àmbit de les microtasques –ja sigui repartiment, transport o d’altres–, reclamen una legislació laboral adaptada a la seva naturalesa, que els permeti proporcionar als seus col·laboradors els mitjans de producció, formació i beneficis socials sense haver d’incorporar-hi aquests treballadors com a assalariats. Els desacords han dut els treballadors i les plataformes als tribunals en nombroses ocasions. El 2020, el Tribunal Suprem espanyol va marcar un abans i un després, en considerar –en el cas de Glovo– que els qui treballen per a aquest tipus de plataformes són tractats com a falsos autònoms.

El cap algoritme

La consideració com a empleats –i no com a contractistes autònoms – és una de les reivindicacions de bona part del proletariat digital. Una altra de les seves demandes està relacionada amb l’absència de transparència dels sistemes informàtics que governen les plataformes digitals (els algoritmes) i que determinen el salari, els preus, l’assignació de treball i les formes de control a què se sotmeten, entre altres coses.

El seguiment i la vigilància dels treballadors són constants. La plataforma o aplicació els assigna la feina, estableix quant de temps trigaran a realitzar-lo i els castiga quan es desconnecten o quan obtenen valoracions baixes dels clients. Aquests caps algorítmics dicten què han de fer, quan i com, i fins i tot poden acomiadar-los. Els algoritmes no tenen intencions ni prenen decisions: executen les ordres que els seus desenvolupadors han programat. Tenen com a finalitat maximitzar l’eficiència i els guanys de l’empresa, no pas el benestar dels treballadors.

Entre aquests i la plataforma hi ha una asimetria de poder i també d’informació. Sovint els algoritmes treballen com a caixes negres i no se sap amb exactitud com funcionen. Això fa que per als treballadors sigui dificilíssim impugnar decisions o canviar el seu comportament per poder millorar. També s’invisibilitzen els possibles biaixos. S’amplifica la inseguretat i la inestabilitat d’una feina que ja és precària per si mateixa. A més, les persones que es guanyen la vida treballant per a les plataformes sota demanda poques vegades interactuen amb altres individus per sobre d’elles, la qual cosa impedeix el seu ascens laboral.

A això s’hi afegeixen tàctiques per fer que els treballadors depenguin de la plataforma per guanyar-se la vida. Se’ls atrau amb promeses d’un salari digne i condicions laborals flexibles per retallar després la remuneració de forma dràstica, una vegada que aquestes persones ja han estructurat les seves vides al voltant del treball per a la plataforma, com explica l’informe AI Now 2019 Report de l’organització AI Now.

La situació d’aquests treballadors evidencia com s’ha fet servir i com encara s’utilitza la tecnologia de maneres que contribueixen a la precarització i a la polarització del treball. Ha ajudat professionals amb altes qualificacions i ha reduït les oportunitats per a molts altres. Creix la desigualtat, la bretxa entre els qui estan més ben preparats per a les demandes de treball i els qui han estat desplaçats i es troben obligats a haver d’acceptar feines precàries per sobreviure, la capacitat de negociació dels quals, a més, disminueix.

Aquestes tendències, lluny d’extingir-se, corren el risc d’exacerbar-se a mesura que s’implanten i que avancen les noves tecnologies, mentre Europa continua parlant d’un nou contracte social que no arriba.