Traductores, editores i llibreters: alguns dels noms que no apareixen a la portada d’un llibre

V Trobada LFD, dedicada als oficis que fan possible la lectura

El protagonisme que té el llibre a Catalunya no es troba a molts llocs. Quan parlem de Sant Jordi, no hi ha discussió: s’ha convertit en el nostre dia. Però i la resta de dies de l’any? Segons dades de la Federació de Gremis d’Editors, al Principat s’editen al voltant de 40.000 llibres anualment. Sembla que la lectura realment ens importa. Però alguns oficis del sector no estan realment valorats.

En aquesta cinquena Trobada de La Fàbrica Digital (LFD), celebrada dijous 8 de juny a la llibreria Nollegiu de Barcelona, hi van intervenir tres persones que tenen molt a veure en el procés d’edició i distribució d’un llibre. Un llibre que, per exemple, pot estar en una altra llengua. Magdalena Palmer, traductora literària al castellà, va explicar el seu dia a dia: “És una feina molt maca, però complicada. Requereix molta concentració i molta disciplina. Tot i que no tenim el bloqueig de la pàgina en blanc com tenen els autors i autores, sí que hem de conèixer la cultura d’on prové la llengua que fas servir per fer una bona traducció”.

Els traductors i traductores com Palmer es consideren també autors. Per tant, tenen royalties per la venda dels llibres i són autònoms que fan contractes per cada llibre. El que sí que els diferencia dels escriptors creatius, però, és la falta de reconeixement: “No sortim a les portades. Hi ha moltes editorials que es neguen a posar el nom a la portada, a vegades diuen que és perquè no hi cap”.

“Hi ha moltes editorials que es neguen a posar el nostre nom a la portada”

Al catàleg de llibres de Males Herbes sí que hi apareixen els noms dels traductors i traductores. Nura Nieto, responsable de comunicació d’aquesta editorial independent, va comentar com es conforman les carteres d’autors a cada grup editorial i com l’escriptor treballa braç a braç amb l’editor per fer les correccions que calen. Un procés i una relació que a vegades costa de construir, sobretot quan editorials petites i independents competeixen amb els gegants del sector.

Els llibres, finalment, arriben a les llibreries, com la Nollegiu. Xavier Vidal la va obrir el 2013, durant la crisi dels 40, va reconèixer, i en un moment en què “tots els titulars deien que les llibreries tancaven, ningú llegia i estava sorgint el llibre electrònic”. Però ell va fer una aposta per aquest negoci i ara estan a punt d’obrir la tercera llibreria a Barcelona.

Vidal va mostrar-se molt crític amb els premis que s’atorguen als autors actualment i amb el gran dia de Sant Jordi, una festivitat que “dura tres mesos per les gestions i en què has de contractar gent precaritzada, com els transportistes“. També va argumentar que ara algunes persones volen reduir tot al vincle entre autor i lector, però “la interrelació entre cada actor que participa en la creació d’un llibre” és, al cap i a la fi, “una cadena de valor”.

Podeu veure tota la sessió aquí o al vídeo d’aquí sota.