La paradoxa de l’automatització: més mans per poder prescindir dels humans

Les màquines poden reemplaçar algunes persones en determinades tasques, però continuen necessitant-les per a d’altres.

Parlem de la precarització dels treballadors a través de plataformes en línia i apps, però hi ha una tipologia incipient de treball digital que no resta enrere: la computació humana. La digitalització i la robotització poden destruir feina o reemplaçar les persones en certes tasques, però segueixen creant feina. És el que l’antropòloga Mary L. Gray anomena “la paradoxa de l’última milla de l’automatització”: que el desig d’eliminar el treball humà sempre genera noves tasques per als humans.

Com expliquen Gray i Siddharth Suri al seu llibre Ghost Work. How to Stop Silicon Valley from Building a New Global Underclass, la computació humana comença i acaba en línia. És qualsevol tipus de tasca que pugui ser administrada, processada, efectuada i pagada en línia. La majoria tenen a veure amb la intel·ligència artificial (IA), ja sigui per facilitar, supervisar o completar el seu desenvolupament o per dur a terme tasques que aquesta no és capaç de fer. Allà on no arriba la màquina entren els humans.

Aquestes feines –etiquetatge, classificació, identificació de discursos d’odi, etc.– potencien els sistemes, llocs web i aplicacions d’IA d’ús més habitual. TripAdvisor, Match.com, Google, Twitter, Facebook o Microsoft són algunes de les empreses que fan servir els treballadors en línia, als quals contracten a través de plataformes com ara Amazon Mechanical Turk. És un tipus de treball fantasma que fa invisible la tasca de centenars de milions de persones.

Entre aquestes persones hi ha també les que moderen el contingut de les xarxes socials. Són les que decideixen si un vídeo sobre la violència exercida contra els immigrants a les fronteres és qualificat com a «contingut adult» a YouTube o bé directament eliminat perquè és violent. Contingut d’abús sexual infantil, violació, tortura, bestialitat, decapitacions, suïcidi i assassinat són el pa de cada dia d’aquests moderadors. Una tasca mentalment danyosa a canvi d’un salari mínim que va portar molts treballadors de Facebook a consumir antidepressius. El 2018 van decidir demandar l’empresa perquè no els protegia d’un possible trauma mental. El 2020 Facebook va acordar pagar 52 milions de dòlars a un total d’11.250 persones que exercien aleshores aquesta feina o que l’havien exercit amb anterioritat.