Patrimoni rural

Catalunya compta amb diversos museus dedicats a la pagesia

Catalunya ha perdut, els últims 20 anys, gairebé 20.000 treballadors del camp. La situació actual no en facilita la recuperació: collites desaprofitades per la sequera, costos desaforats a causa de la guerra d’Ucraïna i dels preus de l’energia, l’amenaça dels camps de plaques solars i, en definitiva, la falta de perspectives de futur han abocat el sector primari a la corda fluixa.  

Ni vacances ni reconeixement. Qui ens alimenta i nodreix tampoc gaudeix de l’estatus social que li correspon. Malgrat la proliferació de mercats i fires per afavorir el comerç directe, l’auge de l’alimentació sana i saludable, en què fruita i verdura són les protagonistes, o campanyes públiques per donar a conèixer l’ofici, la pagesia i la ramaderia no són prou atractives com a forma de vida.  

“La pagesia no té relleu” és una frase que fa anys que es repeteix. Pares que volen que els fills estudiïn i tinguin una vida més còmode, lluny dels esforços dels conreus i dels animals; fills que se’n desentenen i fills que es formen, millor que els pares, per continuar i posar al dia l’activitat familiar. Però no són suficients. Calen més treballadors i n’arriben de moltes latituds. Temporers nòmades, que s’instal·len provisionalment allà on toca recollir fruits o cuidar el bestiar. També hi ha pagesos migrants arrelats, però sovint se’ls denega l’accés a la propietat: poden treballar-la, però no governar-la.  

Catalunya compta amb diversos museus dedicats a la pagesia: n’hi ha a Castellbisbal, Fogars de la Selva, l’Espluga de Francolí, Argentona, Hostalric o a Santa Susanna. No solen aparèixer als rànquings dels centres culturals més visitats, però s'esforcen a donar a conèixer la vida al camp, d’abans i d’ara. També han saltat a internet, amb visites virtuals, a les xarxes socials i alguns produeixen els seus pòdcasts per fer-se presents entre els hàbits d’avui i no quedar desterrats. 

Difícil trobar excuses per no aprofitar un cap de setmana i visitar aquests museus o, encara menys, fer-hi una visita en digital. A banda de la col·lecció permanent i les exposicions temporals, s’hi imparteixen cursos, tallers o debats sobre aspectes que avui afecten tota la ciutadania.