Per què estudiar una carrera universitària?

Ens capbussem en l’informe d’Ivie que avalua la relació entre graduar-se i trobar feina

Per vocació, per tenir feina o per guanyar diners? Aquest és el dilema amb què topen molts estudiants i les seves famílies en el moment d’escollir la formació que, en gran mesura, determinarà les seves vides. Cada persona és un món i avui, últim dia de les proves d’accés a la universitat a Catalunya, desxifrem l’Informe d’inserció laboral dels graduats al sistema universitari espanyol que l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (Ivie) i la Fundación BBVA han presentat recentment.

Si no és per inclinació ni per afany d’aprendre, a Espanya, és útil anar a la universitat? Com a norma general i per mirar de tenir accés a uns ingressos, sí: entre els universitaris hi ha menys atur que entre els que tenen un nivell educatiu inferior, si bé la taxa d’atur en persones joves és molt elevada. Però entre les que tenen de 20 a 26 anys, les que han passat per la universitat guanyen gairebé 4.000 euros més a l’any (18.182 euros) que les que no (14.310 euros).

Conscients o no d’aquestes perspectives millors, el cas és que gairebé la meitat dels espanyols d’entre 25 i 34 anys (48%) té estudis universitaris, segons l’últim informe d’Eurostat. Una dada que situa Espanya entre els països de la Unió Europea amb més graduats. Però a diferència d’estats similars, a Espanya, el 64,3% dels titulats amb estudis superiors ocupa llocs d’alta qualificació, mentre que la mitjana europea és del 77%. Una situació que els investigadors d’Ivie atribueixen, en gran mesura, a “la limitada especialització de l’economia en activitats intensives en coneixement”. Com a conseqüència, hi ha molts universitaris que treballen en feines per les quals estan sobrequalificats.

Els autors de l’Informe CYD, un dels altres estudis de referència sobre la universitat espanyola, també ressalten aquesta situació: l’any 2021 Espanya va ser el país de la Unió Europea amb més percentatge de treballadors graduats superiors en posicions professionals que no són d’alta qualificació: un 36,1% davant d’un 22,1% del conjunt de la mitjana europea. Montse Álvarez, membre del gabinet tècnic de la Fundación CYD, ja va dir durant la presentació de l’informe que “l’increment notable del nombre de titulats superiors les darreres dècades no ha anat acompanyat d’un augment de la demanda per part del teixit productiu espanyol. Per afrontar el problema de la sobrequalificació caldria que el sistema productiu espanyol fos capaç de generar més ocupació d’alta qualificació, sobretot en alguns perfils claus per al futur, com són els científics, tècnics i informàtics, així com a l’administració i direcció d’empreses”.

Demanda en ciència i tecnologia

El desenvolupament de ciència i tecnologia no és l’aposta fonamental del mercat econòmic i laboral espanyol. I el percentatge d’estudiants en disciplines cientificotècniques o STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), adverteixen des d’Ivie, “és baix, tot i que el mercat demana aquest tipus de titulats”. La universitat espanyola ofereix més graus en Ciències socials que en Enginyeries de manera que, si hi ha pocs titulats i molta demanda, aquestes disciplines són les que proporcionen millors sortides laborals. 

Perquè sí, malgrat el país no sigui fort en ciència i tecnologia, avui dia és l’àmbit que millor paga els treballadors i que més s’alinea amb allò estudiat a la universitat. Així ho constanten consultores i també l’informe d’Ivie: al rànquing d’ocupabilitat que acompanya l’estudi, Medicina és la titulació amb millor inserció laboral, seguida de nou enginyeries. 

A la banda oposada hi ha les Arts i les Humanitats, amb Història de l’Art com la carrera que repeteix més mals resultats en els quatre indicadors avaluats (taxa d’ocupació, ingressos mensuals iguals o superiors a 1.500 euros, percentatge de titulats que tenen una feina que requereix passar per la universitat i percentatge de graduats que treballen en l’àrea que han estudiat). El rànquing CYD, que també examina la relació entre titulacions universitàries i ocupabilitat, proporciona unes conclusions molt semblants.

Diversitat d'opcions segons la comunitat autònoma

"Les dades indiquen que la problemàtica de la inserció laboral a Espanya és pitjor quan es consideren els aspectes que tenen més a veure amb la qualitat de l'ocupació que amb la quantitat". De mitjana, a l'Estat espanyol el 54% dels titulats guanyen 1.500 euros al mes o més al cap de cinc anys de graduar-se. Però més d'un 20% fa feines per les quals no calen estudis universitaris i gairebé el 25% treballa a llocs que no s'ajusten a la seva especialització formativa.

No només el títol universitari és un passaport a l'hora de trobar feina. Hi ha altres circumstàncies, més enllà de les estrictament personals, que contribueixen a facilitar o complicar la cerca dels graduats que l'informe d'Ivie també ha tingut en compte. Per començar, la geografia.

Si entre Espanya i la resta de països comunitaris hi havia diferències, també n'hi ha entre comunitats autònomes. La taxa d'atur juvenil varia segons la zona, també els salaris i altres variables: 22.339 euros a l'any de mitjana per al jovent d'entre 22 i 26 anys a Navarra, 21.151 a Balears, 19.517 a Madrid i 18.641 a Catalunya (veure taula següent, amb més indicadors). 

Gènere i idiomes

Completa l'informe d'Ivie l'anàlisi de certes característiques personals objectivables a l'hora de buscar feina. Ser acabat de titular universitari o acabada de titular universitària no és determinant a l'hora de trobar una feina, però sí en el sou: el 63% dels homes guanya 1.500 euros al mes o més, mentre que n'és el 48% de les dones. 

També hi ha diferències notables en els resultats que observen les vies per les quals es busca feina: les empreses de treball temporal (ETTs) obtenen la pitjor posició, amb la taxa d'ocupabilitat (79,8%) i el salari (el 63% cobra 1.500 euros al mes o més) més baixos de tots. Tampoc en surten ben parats els serveis públics d'ocupació o els serveis d'ocupació de les universitats. Fins i tot els contactes personals tampoc són una bona recepta. En canvi, muntar un negoci propi o ingressar a l'administació pública mitjançant oposicions són les vies amb més i millors possibilitats laborals. 

El coneixement d'idiomes, ara que es dona per fet que els universitaris dominen una segona o tercera llengua, tampoc és determinant per aconseguir feina. Sí que es valora, en canvi, haver estudiat a l'estranger.