La majoria de plans de desplaçament d’empresa, en un calaix i sense penalitzar

Els anomenats PDE es fan per aconseguir una mobilitat més eficient per anar al lloc de treball, però s’executen a comptagotes i la Generalitat no sanciona els incomplidors, que són centenars

Els plans de desplaçament d’empresa (PDE) s’incompleixen. De fet, la majoria de companyies obligades a tenir-ne un ni tan sols l’ha escrit. I molt menys publicat. Els PDE són una de les eines per fer front a la crisi climàtica provocada pels desplaçaments cap a la feina (i de tornada). En concret, per mirar de reduir l’ús del cotxe privat, apostar per fer menys desplaçaments, que siguin més eficients i menys nocius per al medi ambient. També regulen la mobilitat dins del lloc de treball. 

Un dels motius que hi ha al darrere d’aquest incompliment reiterat és el fet que la Generalitat no sanciona les empreses que no fan els deures, que són centenars. Mentrestant, 1.200 persones moren cada any a Barcelona de forma prematura per culpa de la intoxicació de l’aire, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

“Els PDE busquen la reducció del diòxid de carboni que genera l’empresa”, explica Manel Ferri, tècnic de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. “Les corresponsabilitzen a incidir en la mobilitat dels seus empleats, clients i proveïdors”, afegeix el també tècnic de l’Oficina per la mobilitat laboral de l’Ajuntament de Barcelona.

Només hi ha 113 empreses de la demarcació de Barcelona que tinguin un PDE. 50 són administracions públiques i 63 organitzacions privades. Fonts de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és l’administració que ha publicat les últimes xifres (maig de 2022) apunten que la quantitat de companyies que s’hi hagin afegit els 12 darrers mesos haurà pujat molt poc, si és que ho ha fet.

A Catalunya hi ha 1.339 empreses de més de 200 empleats (n’hi ha 1.046 amb més de 250, 203 amb més de 1.000 i 25 amb més de 5.000), la majoria dedicades al comerç, a l’educació, a la sanitat, als serveis a edificis i jardineria, a activitats de neteja, a la indústria de l’alimentació i a la indústria química, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Ni tan sols l’Ajuntament de Barcelona, amb 12.000 treballadors, té un PDE. La Fàbrica Digital ha pogut saber que ja està redactat i pendent d’aprovació al ple del consistori, però quedarà per al següent executiu municipal, un cop passades les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Qui sí tenen PDE són el Departament de Salut (2010), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (2019) i empreses com Aigües de Barcelona (2019) o el RACC (2019).

17 anys més tard encara queda molt per fer, començant per una major transparència amb les dades. L'últim balanç oficial és de fa un any i comprèn només les 12 comarques de la demarcació de Barcelona: Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Berguedà, Garraf, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Aquest territori és conegut com a Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). En aquesta zona, a més, s'ha fixat que totes les empreses de més de 200 treballadors han de tenir un PDE, mentre que a la resta del Principat és a partir dels 500.

"A Catalunya caldria regular millor, perquè no hi ha cap sanció si no es fa el pla de desplaçament d'empresa i això desincentiva fer-lo. I sobretot transparència, perquè les empreses normalment no els volen publicar [els PDE], perquè no s’hi volen comprometre", apunta Núria Pérez, que és la cap de Mobilitat de l'Institut Metròpoli, un centre de recerca situat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i adscrit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). "Un referent en aquest sentit és el País Basc, on ja hi ha sancions", segueix.

El Congrés dels Diputats està treballant actualment en l'elaboració de la Ley de Movilidad Sostenible, que proporcionarà un marc normatiu per al conjunt de l'Estat espanyol i que, entre altres, preveu la creació d'un règim sancionador per a les empreses que no facin els PDE, si estan obligades a tenir-ne. En aquest cas, s’hi preveuen multes que poden anar dels 101 als 6.000 euros per a les empreses que l’incompleixin. El risc? Que la tramitació parlamentària s'allargui tant que s'hagi de dissoldre la cambra, davant la convocatòria d'eleccions, prevista per finals d'aquest any. Si això passa, la norma decaurà i els diferents grups parlamentaris hauran de tornar a engegar la maquinària de zero.

Teletreball, jornada de quatre dies o flexibilitat laboral, algunes de les solucions

"Calen polítiques estructurals per acostar la feina i la casa", diu Pérez. "S'ha d'incentivar un urbanisme que aposti per això, en el moment en què es fan sectors de desenvolupament nous, perquè que no siguin monofuncionals", segueix. "Cal caminar cap a la ciutat dels 15 minuts, amb polítiques de gestió de la mobilitat, com el teletreball, que t'acosta a aquesta idea de ciutat dels 15 minuts", insisteix.

Hi ha diferents modalitats laborals que ajuden, també, a reduir la contaminació. "El teletreball, la jornada intensiva, la jornada de quatre dies i la jornada flexible tenen uns avantatges en relació a la mobilitat i la compatibilitat de caràcter més personal, de conciliació", diu Ferri. "Si fas jornada compacta i elimines la pausa per dinar, suprimeixes una part del desplaçament", considera. "La jornada flexible també té beneficis, perquè permet, dins de la compactació, evitar les hores punta, que és la part que més tensa el transport públic, per molt que hi hagi una freqüència de pas de dos minuts al metro".

El camí per convertir les ciutats en espais més respirables depèn de tots els actors, tant privats com públics, afirmen tots els experts. Hi ha mesures, com la bonificació del transport públic, amb descomptes que arriben fins al 100%, en el cas de les Rodalies, per exemple, que hi contribueixen.

Incentivar la mobilitat activa, com l'ús de la bici per anar a la feina, és un assumpte pendent, segons Ferri. A més de reduir les emissions que emeten els vehicles contaminants, es practica exercici i, per tant, es prevenen malalties cardiovasculars, entre altres beneficis. Països com França, Bèlgica o Països Baixos donen diners als treballadors per moure's d'aquesta manera. A Espanya és una assignatura pendent i de moment no es contempla.