CERCADOR

Compartir

A fons

Qui són els treballadors fixos discontinus?

L’última reforma laboral potencia aquesta figura, que mira de donar estabilitat als empleats Des de l’entrada en vigor de l’última reforma ...

dues cambreres d'hotel fent un llitEl turisme és un àmbit en què el contracte fix discontinu és freqüent (Pexels).

Compartir

per Ànnia Monreal

05/05/2023

L’última reforma laboral potencia aquesta figura, que mira de donar estabilitat als empleats

Des de l’entrada en vigor de l’última reforma laboral (març de 2022), cada vegada que el Ministeri de Treball fa públiques les dades mensuals d’atur (com ahir), quan l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dona a conèixer els resultats de l’enquesta de població activa (EPA) o s’anuncien les xifres d’afiliats a la Seguretat Social hi ha espases que es preparen per a l’atac: en forma de columna d’opinió, d’anàlisi, de notícia o de comentari a Twitter. N’hi ha que són raonades, però altres són fruit del desconeixement, d’interessos ideològics, de la voluntat de desinformar o, directament, són insults.  

Enmig del foc creuat d’experts, pseudoentesos i seguidors amb escassa capacitat crítica, part de la ciutadania es queda sense saber ben bé què està passant. Quines són les dades correctes? El Govern enganya? Qui són els treballadors fixos discontinus? Cal recuperar el contracte d’obra i servei? 

Dades de l’atur, de l’EPA i de la Seguretat Social

Cada mes el Ministeri de Treball publica les dades (registres) del nombre de persones que, a Espanya, no tenen feina, en busquen i estan inscrites al Servicio Público Público de Empleo Estatal (SEPE). Només hi apareixen les que, de forma activa, s’han donat d’alta al SEPE o al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), independentment de si reben la prestació d’atur. Són ciutadans que diuen no tenir feina i n’estan buscant. Hi apareix tothom que no té feina? No, perquè hi ha persones que no ho fan saber al SOC o al SEPE, sobretot entre els treballadors autònoms o els de l’economia irregular. 

L’EPA és una enquesta que l’Institut Nacional d’Estadística fa cada trimestre a unes 200.000 persones per “obtenir dades de la població en relació amb el mercat de treball”, explica l’INE al seu web. Es va començar a fer l’any 1964, l’abril de 2014 es va actualitzar i segons Juan Pedro Aznar, professor del departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, “és una enquesta molt completa i robusta, la forma estandaritzada amb què la Unió Europea mesura l’atur”. L’INE truca i “li pregunta a la persona si aquella setmana està treballant”, explica Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball de CCOO Catalunya. Se li fan un conjunt de demandes molt concretes que permeten saber si l’enquestat treballa o si en té voluntat. 

L’estadística d’afiliats a la Seguretat Social, de periodicitat trimestral, recull les afiliacions i cotitzacions a la Seguretat Social de les persones treballadores, ho siguin per compte propi o assalariades. No és ni una enquesta ni depèn de la voluntat activa de la persona formar-ne part.  

Ni ara, arran de la reforma laboral, ni abans, les persones a l’aixopluc d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) o les que tenen un contracte fix discontinu, quan no treballen, es compten com a aturades. Des de 1985 “els treballadors fixos discontinus mai han constat com a aturats quan no treballen”, assegura Nuria Gilgado, secretària de Política Sindical d’UGT Catalunya. 

Objectiu, estabilitat

taula de so

El desembre de 2021 el Consell de Ministres aprova el reial decret llei de la reforma laboral, consensuada entre el Govern, les patronals i els sindicats, que el Congrés avala el febrer de 2022. Hi ha un període d’adaptació per a les empreses, de manera que no és fins al març de 2022 que entra en vigor per complet. 

“La voluntat de la llei va ser canviar el model productiu: passar dels contractes temporals als indefinits”, indica Alberto Pastor, professor del departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “És un canvi molt important”, afegeix.  

La nova llei suposa la desaparició dels contractes d’obra i servei i relega els temporals a situacions molt concretes, que no poden superar els 90 dies/any. A canvi, proposa els contractes fixos discontinus per als casos següents, com recull Jesús Lahera Forteza, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Complutense: 

  • feines de naturalesa estacional i/o temporal 
  • treballs no estacionals ni de temporada però sí intermitents que es repeteixen periòdicament 
  • treballs en què es presten serveis en el marc de l’execució de contractes mercantils o concessions administratives que, sent previsibles, formen part de l’activitat ordinària de l’empresa  
  • per a treballadors que troben feina mitjançant empreses de treball temporal (ETT) 
  • per a treballadors del sector públic en feines estacionals i/o intermitents 

“S’hauria de recordar que és el mercat capitalista el que genera la naturalesa de l’activitat –contínua o discontínua o executada mitjançant contractes o ETT– i no la llei que regula els contractes de treball, que es limita a oferir vies –temporals o indefinides– de contractació. Davant de dècades d’incentius a la temporalitat, aquesta reforma aposta per fórmules de contractació indefinida, amb més protecció per al treballador i flexibilitat per a les empreses, confiant en els incentius econòmics que genera aquesta aposta. Però l’activitat no la canvia la llei sinó que prové, i encara sort que és així, del mercat capitalista”, recorda Lahera Forteza. 

Per ara les dades estan donant la raó a la reforma: “Ha aconseguit, durant el primer any d’aplicació, una forta reducció de més de set punts de la taxa temporalitat, fins al mínim històric del 17,93%, i Espanya s’apropa a la mitjana europea. Addicionalment, el nombre de treballadors amb contracte indefinit s’ha incrementat gairebé en 1,6 milions de persones, fins al màxim de 14,3 milions d’assalariats amb contracte fix”, exposa Antonio Baylos, catedràtic de Dret del Treball del Centro Europeo y Latinoamericano para el Diálogo Social (CELDS) de la Universitat de Castella-La Manxa. 

Fixos discontinus

La poma de la discòrdia o l’ase dels cops. “És un contracte de treball fix indefinit, però pensat per a activitats en què hi ha períodes sense activitat”, assenyala Alberto Pastor. “Quan hi torna a haver activitat l’empresa està obligada a contractar els treballadors de la temporada anterior, aquesta és la gran diferència amb el contracte temporal”, detalla. D’aquesta manera, les persones fixes discontínues tenen els mateixos drets que les que gaudeixen d’un contracte indefinit i poden accedir a una prestació d’atur si acrediten el temps treballat establert per demanar-la.  

“És un element de seguretat molt important per als treballadors”, continua el professor de la UAB. “Abans, quan una persona no sabia si li renovarien el contracte d’una temporada a una altra es promovia treballadors, d’alguna manera, submisos”. Per tant, si objectivament hi ha activitat l’empresa ha de cridar el treballador fix discontinu. “Si la persona no vol tornar a treballar en aquella feina s’entén com una dimissió”, puntualitza Pastor.  

repartidor

Per les seves característiques el turisme, l’agricultura i determinades empreses de serveis acaparen els contractes fixos discontinus. És una modalitat contractual que representa el 5,7% del conjunt de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya l’any passat, posa en context Nuria Gilgado.  

Malgrat els beneficis que, d’entrada, sembla que té aquesta figura contractual, hi ha aspectes per polir, a parer dels especialistes. D’una banda, com que tot just fa un any que la llei va entrar en vigor i hi ha categories noves es fa difícil comparar dades, adverteixen Sergi Jiménez, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i el professor Juan Pedro Aznar. 

La novetat també és el motiu que ha esgrimit el Govern central per no donar a conèixer la xifra de persones fixes discontínues inactives, com li va demanar el Partit Popular a principis d’any. Finalment el Ministeri de Treball ha respost el següent: a 31 de desembre de 2022, hi havia 443.078 persones a Espanya amb un contracte fix discontinu i inactives. 268.000 cobraven prestació per desocupació i uns 174.676 ni treballaven ni percebien la prestació d’atur.

Tampoc “està clar el temps que es treballa ni si el treballador fix discontinu té dret a cobrar una prestació tot el temps que no està treballant”, sosté Jiménez. El grup de recerca que lidera a la UPF creu que “l’ocupador, i no la Seguretat Social, hauria de pagar un mínim a aquests treballadors mentre no hi ha activitat”, alhora que l’empresa podria acomiadar els treballadors quan no els necessités.  

“Si hi ha dubtes davant d’un contracte fix discontinu és que potser hauria de ser un contracte fix indefinit”, apunta el professor Pastor. “La llei no estableix un mínim de treball garantit amb aquest tipus de contracte, això ho han de fer els convenis col·lectius”.  

Davant les reticències d’algunes patronals o sectors per normalitzar el contracte fix discontinu en lloc de recórrer a treballadors autònoms, Pastor pensa que “és una reforma que no està malament per a les empreses. Potser millor, fins i tot, que per als treballadors”. “El que diguin certes entitats no em preocupa”, se suma Sergi Jiménez, “em preocupa com el treballador, i sobretot la societat, valoren un contracte fix discontinu. Si és un acord que té valor per al banc, per accedir a un pis… Quin prestigi social i quin crèdit se li atorga”. 

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa