“Qui tingui feines de baix valor afegit les anirà perdent”

Sigui per fer pagar més impostos o per rebre estímuls públics, sindicats i empresaris coincideixen en un element: l’educació.

Santi Serrano és el director d’un centre formatiu especialitzat en robòtica i innovació, col·laborador dels programes educatius de la NASA. “Hem de ser imaginatius en la manera de com fer-ho. Però tard o d’hora, els robots hauran de cotitzar”, explica, convençut. El CEO de Smart School de Lleida augura un ja present immers en la pèrdua constant de perfils laborals que poden desequilibrar les comptes públics. Treballen amb la dada que 36% dels llocs de feina a Espanya estan en risc pel fenomen de l’automatització i assenyala una polarització entre treballs més tècnics i els que suposen tasques més rutinàries. Per tant, defensa l’impost per tot el que se’ns ve a sobre. “Lògicament tot això s’ha de fer sense que la societat perdi la capacitat de prosperitat i repartir riquesa”, explica.

Segons el seu parer, “qui tingui feines de baix valor afegit les anirà perdent de forma gradual, i això és així perquè si es tracta d’aixecar caixes de 30 kg durant 8 hores al dia, ho fa millor un robot. A més, la màquina pot treballar 24 hores al dia, 7 dies de la setmana i no es posa malalta”. I, afegeix, “a mesura que hi hagi més robots al sistema i a més en un context com el que tenim, on cada cop hi ha més lleure, la jornada laboral es reduirà”.

No tot va de màsters i doctorats

Serrano defensa un punt de vista on la formació professional ha de tenir un paper clau. “Hem de reubicar a molta gent a nivell laboral i això no significa exclusivament fer màsters i doctorats. També es necessita molta gent en processos mitjans”, defensa. Segons els seus càlculs, “fer un videojoc avui en dia necessita gairebé 2.000 persones en alguns casos, de 500 no baixa. Calen nombrosos perfils: des de tècnics a dissenyadors, passant per persones que facin tests, a més dels programadors pròpiament dits. Hi ha un munt d’oportunitats en què la gent ha d’anar pensant i que les administracions han d’incorporar als seus sistemes de planificació”.

Aquest també empresari destaca entre d’altres el sector de la impressió 3D com a palanca de canvi de la indústria auxiliar industrial, amb la intenció de generar una menor petjada ecològica i no repartir la cadena de subministraments per tot el món.

Fer un videojoc avui en dia necessita gairebé 2.000 persones en alguns casos, de 500 no baixa. Calen nombrosos perfils: des de tècnics a dissenyadors, passant per persones que facin tests, a més dels programadors pròpiament dits”

El que no pot passar, segons ell, és que els moviments ens passin per sobre. “Només fa 8 anys que fem servir Whatsapp com a canal principal a Espanya i de vegades pot semblar que fa molt més temps. Tenim el deure d’adaptar-nos i a nivell formatiu ens falta molt”, reclama.

Assignatura pendent

La formació en aquest tipus de coneixements encara és una assignatura pendent als sistemes públics. Pocs centres concertats o privats ofereixen formació que acompanyi els treballadors no només a treballar amb màquines, sinó a automatitzar processos cada cop més necessaris als entorns laborals, com ara la gestió emocional o relacions grupals. A més a més, defensa Serrano, no hi ha sector econòmic que s’escapi: els drons, per exemple, ja es fan servir a moltes plantacions a Lleida, amb gran presència de la agroindústria, per analitzar necessitats hidràuliques o de tractaments fitosanitaris.

“Clarament s’ha de fer que l’activitat de les màquines es reverteixi. Potser no amb un impost directe associat, però haurem de treballar amb les empreses perquè es defineixi primer quin rol tenen les màquines als entorns laboral i que beneficiïn tothom”, clou.