Renda bàsica universal, la millor política cultural?

“De què ens serviria un sistema cultural que només estigués al servei d’aquells que tenen el temps, els recursos i la tranquil·litat per ‘consumir cultura’?”. És el qüestionament de partida que, en plena crisi de la Covid-19, va dur un grup de treballadores culturals a impulsar un manifest per reivindicar una renda bàsica universal i incondicional com “la millor política cultural possible”. Identifiquen que aquesta mesura redistributiva “milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques culturals”, alhora que les condicions materials del conjunt de la població, “el públic”, tan necessari com com la seva feina, plantegen, per tal que la cultura se sostingui.

“Si la vida social no està garantida, la cultura no és viable o acaba essent un recurs insolidari i elitista”, defensa el manifest, que va aconseguir milers d’adhesions de professionals de sectors artístics i culturals. El text planteja que la renda bàsica universal suposaria “guanyar autonomia i capacitat de negociació” en tots els àmbits laborals i, en el cas de les treballadores culturals, consideren que permetria que els recursos arribin a les creadores, “a baix”, “sense distreure’s en les estructures” i deixant de “consolidar desigualtats”. L’artista i gestora cultural Montserrat Moliner forma part de la vintena de persones acadèmiques i professionals d’àmbits diversos participants al consell assessor del pilot per implementar una renda bàsica a Catalunya, impulsat fa poc més d’un any per la Generalitat amb l’objectiu de definir com implementar aquesta mesura redistributiva a tota la població.