El repte de manar-se un mateix

Errors i encerts en l’aventura d’emprendre

Treballar per compte propi ni és l’objectiu de tothom ni és una fórmula aconsellable per a certs perfils de persones, sobretot per als que necessiten saber imperiosament la quantitat que ingressen cada mes. Però entre els que sí consideren l’opció d’autoocupar-se, que desitgen treballar de manera independent i ser ells mateixos el seu cap, és bo que tinguin clars els obstacles que acostumen a fer desertar molts aspirants a autònoms. 

Paranys, dificultats i altres entrebancs dels que volen treballar pel seu compte omplen les pàgines de Vivir sin jefe (Plataforma Editorial). L’autor, Sergio Fernández, els coneix bé perquè se’ls va trobar quan va decidir obrir-se camí professional de manera autònoma. Però també perquè, a partir de la seva vivència directa, s’ha dedicat a estudiar les dificultats d’emprendre i les eines que tenim a l’abast per neutralitzar els ensurts, bloquejos o retrocessos més comuns de l’experiència laboral en solitari.

Sergio Fernández comparteix instruments pràctics de desenvolupament personal i professional perquè considera que no hi pot haver una evolució sòlida en una feina, i mantinguda en el temps, sense tenir ben posats els pilars com a persona. Per això cal començar per la sinceritat amb un mateix sobre els desitjos i el coneixement de les mancances i fortaleses físiques, psíquiques i emocionals amb les quals hem de batallar cada dia. 

Autoconeixement i organització

En llegir el treball d’aquest divulgador s’entén molt bé l’estat d’autoocupació laboral com una gran oportunitat per a l’autoconeixement. També per a poder assolir llibertats que el sistema laboral per compte d’altri no sempre permet, com és la conciliació familiar, la llibertat de treballar en els horaris en què el cos rendeix més i la conveniència de triar i descartar projectes i empreses per a les quals treballar en funció de les nostres capacitats, afinitats, ideologia i empatia. Fernández no oblida cap dimensió de les que ens afecten com a persones i, per tant, com a treballadors. Emocions i espiritualitat ocupen el mateix nivell que la descoberta del talent individual, la tria del model de negoci que millor encaixa amb el nostre propòsit, la gestió del temps i els resultats econòmics. La persona que engega un negoci sola és la responsable del departament de ‘recursos humans’ de si mateixa, així com de tot l’equip que representa un mateix quan esdevé autònom o empresa, si més no a l’inici, unipersonal.

L’autor anima i engresca a agafar les regnes de les finances personals i professionals amb la llibertat de fer-les créixer a partir del talent propi i d’un propòsit de vida. Però amb llicència per advertir del preu que cal pagar en hores, paciència i resultat, especialment crítics en qualsevol inici. No és que Sergio Fernández ens faci responsables de solucionar la crisi econòmica, però llegir-lo o escoltar-lo (també té un canal a Youtube) ajuda a crear consciència sobre tot el marge que tenim per posar un peu sobre la tangent si sentim que sobre els mateixos eixos de sempre no volem continuar o, senzillament, no ens hi sentim a gust. 

Fernández ni obvia ni treu les pors d’emprendre, però ensenya a conviure-hi. Adverteix que les onades piquen fort, però també facilita les claus per aprofitar el vent a favor, que en un moment o altre també arriba. Parla de “gaudir la incertesa” sense amagar que “no tothom està disposat a pagar el preu de la pressió per ser emprenedor”. Però gosa proposar el joc de ser el que realment es vol arribar a ser.

Al llibre s’hi cita molta altra literatura sobre conceptes d’economia, valors i creixement personal i s’hi reparteixen píndoles per ser més productiu: des de la importància d’una bona planificació del treball fins a la capacitat per suportar la por al rebuig. Tampoc descuida l’equilibri, tan necessari en tot, a l’hora de fixar els honoraris professionals. I entre les accions saludables que aconsella dur a terme, suggereix fer neteja, de tant en tant, de coses materials i tasques pendents i creences. I també proposa sortir de tot el que és urgent per posar davant de tot el que és important perquè, afirma, “si es dedica temps a pensar estratègicament, cada cop es tenen menys urgències”.

En resum, el llibre fa un repàs a la cinquantena d’errors més habituals a l’hora d’emprendre. Fernández l’ha embastat per a qualsevol persona que desitgi transformar la seva vida, més enllà de si acabarà o no posant en marxa, o de si té ja, un negoci propi.