CERCADOR

Compartir

Ressenya cultural

Morin els aturats i llarga vida als funcionaris

Les funcions de l’obra, a la Sala Pangolí, acaben el diumenge 29 d’octubre El juliol hi va haver un total ...

Cartell promocional de l'obra de teatre '2637' amb els dos protagonistes

Compartir

per Aida Cuenca

01/09/2023

Les funcions de l’obra, a la Sala Pangolí, acaben el diumenge 29 d’octubre

El juliol hi va haver un total de 331.356 persones aturades a Catalunya. Dilluns que ve se sabran les dades de l’agost, però moltes persones sense feina trigaran temps a trobar-ne una de nova. Què passaria si morissin després de tres mesos i 21 dies si no n’aconsegueixen?

Aquesta és la realitat que planteja l’obra de teatre 2637, dirigida per Virginia Sánchez i produïda per Aguacate Productions. En aquest món, les persones desocupades no moren d’un infart ni voluntàriament: se sacrifiquen. Ja no són útils per a la societat i han de desaparèixer per al bé comú. L’executor (Fermí Fernández) s’encarrega de tallar els cossos a trossets per, després, fer-los cendres. 

A la sala petita de la Sala Pangolí de Barcelona, el públic és testimoni d’una d’aquestes execucions. Li ha tocat el torn a Eduardo (Carlos Roma), un hippy de 45 anys. Els espectadors i espectadores presencien, gairebé a les fosques, com si ells també estiguessin atrapats, com el protagonista, que no té cap altra escapatòria sinó morir en una societat en què els recursos escassegen. Però no sense intentar evitar-ho.

Tot jugant amb les cartes de la compassió i la justícia, Eduardo vol convèncer el seu executor que el que fa no és ètic. I la societat a qui serveix, tampoc n’és. “El sistema social hauria de protegir-nos, no eliminar-nos“, defensa. Però el funcionari no tremola a l’hora d’aixecar el ganivet: està convençut que les persones que moren ho han de fer perquè “altres puguin gaudir dels recursos disponibles”. Com si el sacrifici fos un acte de valentia.

Durant la tortura psicològica que pateix l’aturat abans de ser sacrificat, entre riures s’hi amaguen dilemes i assumptes importants com quina és la responsabilitat del govern envers els malalts i la gent jubilada i quines són les carreres “suïcides”, que no tenen cap sortida i dirigeixen les persones cap a la mort. El protagonista, per exemple, va estudiar humanitats. L’executor, en canvi, com a funcionari, té treball assegurat durant dècades.

Així, l’obra és potser, tal com es pot llegir a la sinopsi, “un futur distòpic no tan allunyat de la realitat“.

Reportatge

Masculinització de l’oferta en l’FP: en fem alguna cosa?

Treball

per Marta Curran 16/05/2024

15 de les 25 famílies professionals que s’ofereixen als cicles formatius de grau mitjà (CFGM) tenen un 75% de nois i quatre concentren un 96% de presència masculina

Reportatge

La falta de serveis frena el desenvolupament de la Catalunya rural

Treball

per Ànnia Monreal 10/05/2024

La instal·lació de famílies migrants pot ajudar a pal·liar el despoblament i l’envelliment que viu el camp

Reportatge

Quin model de treball posen sobre la taula els partits polítics del 12M?

Treball

per Ànnia Monreal 03/05/2024

Repassem les propostes dels vuit partits que avui configuren el Parlament de Catalunya

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa