Salvador Seguí ressuscita

Escrits, entrevistes i discursos de l’històric militant de la CNT s’uneixen a l’antologia més completa fins ara, editada quan es compleix un segle que el van assassinar

Escriure sobre el Noi del Sucre no és fàcil. Tampoc és senzill fer-ho sobre Salvador Seguí Rubinat, tot i que siguin la mateixa persona. Escriure sobre el que l’històric sindicalista assassinat per pistolers pagats per la patronal barcelonina va escriure, encara que pogués semblar una mica més lleuger, tampoc no ho és. Sembla que la figura incommensurable d’aquest personatge continua aixecant la veu a cada paraula que va immortalitzar amb la seva tinta aguerrida. Això és el que han aconseguit des de la Fundació Salvador Seguí i la CGT en editar una Antologia, la més completa fins ara, dels textos que el sindicalista va publicar a diaris, així com els seus discursos als companys que sempre l’escoltaven atents. A més, la monografia reprodueix una novel·la curta, desconeguda fins ara.

Emili Cortavitarte Carral és el president de la fundació a càrrec de l’edició del llibre que, amb més de 350 pàgines, endinsa el públic en l’ideari d’aquest lluitador. Un segle després del tret que va acabar amb la seva vida un 10 de març, l’obra del Noi del Sucre és un recorregut pels articles de premsa, mítings, entrevistes, cartes al director i conferències que posen de manifest la seva fortalesa oral, el seu interès per la paraula, la seva devoció per l’acció contundent. No escrivia llibres ni assajos saberuts de vocabulari exquisit; es limitava a parlar als seus iguals de la mateixa manera en què ells li parlaven.

“Seguí es va començar a polititzar als 15 anys. Era pintor de parets, aquest era el seu ofici. Amb el temps, el van empresonar diverses vegades per militar a la CNT i en va ser secretari general a Catalunya el 1916, i va jugar un paper determinant perquè els milers d’obrers que participaven a la vaga de la Canadenca tornessin als llocs de feina i, així, respectar l’acord a què havia arribat el comitè de vaga”, introdueix Cortavitarte. Les seves oracions no miraven cap al cel, sinó cap endavant, en horitzontal, on centenars de companys cenetistes el van escoltar als diversos congressos confederals en què va participar; unes paraules que també es recullen a la monografia publicada per la CGT.

Tal com expressa el president de la fundació, “hem recuperat tot el que va dir i va escriure públicament, en aquest cas, en castellà, perquè la majoria dels seus textos estan en aquesta llengua, tot i que les seves intervencions orals les solia fer en català”. Aquest afany els ha portat a descobrir una segona novel·la curta escrita pel sindicalista, més enllà de la ja coneguda i titulada Escola de rebel·lia (Història d’un sindicalista), publicada el 1923. Un any abans, la prosa de Seguí també es va passejar entre les pàgines de la revista La Novel·la Roja, de Madrid, per publicar ‘Episodis de la lluita. L’optimisme de Silverio Salgado’. “Ningú va pensar que publicaria en una revista amb tendències protocomunistes o socialistes radicals, i per això ha passat desapercebuda fins ara”, explica Cortavitarte.

En ordre cronològic, el lector i lectora trobarà fins a 55 textos en què apareix un Seguí polièdric i descarnat, honrat, dubitatiu altres vegades, encertat sempre. El president de la fundació, encarregat de prologar la monografia, assenyala alguns passatges imprescindibles: “Des del punt de vista sindical, potser els seus textos més interessants són els de l’any 1922 publicats a la revista de Saragossa Cultura i Acció, en què parla que la CNT no s’ha de submergir en la marginalitat després dels anys durs de la repressió. I respecte al seu pensament polític i sindical, jo recomano els textos sobre les seves conferències a la presó del castell de la Mola”.

Aquesta antologia, que aviat estarà a la venda, no deixa de ser una mena de passeig pels plantejaments del sindicalista català i l’evolució que van patir. Tot plegat, amanit amb textos d’índole més personal, com exemplifica ‘La primera pesseta de Seguí’, configuren una publicació tan necessària com acurada que, un segle després, demostra que Seguí continua viu.