‘Severance’, la divisió perfecta entre vida i feina

Els personatges de la sèrie accepten la implantació d’un xip que impedeix la comunicació entre els dos àmbits vitals

Quantes converses, pensaments i reflexions del dia a dia estan relacionats amb la feina? I quantes vegades la vida personal s’infiltra durant l’horari laboral? En un sistema, com el nostre, construït a partir del treball diari, és difícil separar els dos àmbits. Treballar per obligació és una part fonamental de l’experiència vital, plaent o no, a la qual se cedeixen moltes hores.

La divisió de la consciència i els records entre l’espai laboral i l’espai personal és el punt de partida de Severance (Separación), una de les sèries més ben valorades d’Apple TV. Estrenada el 18 de febrer de l’any passat, porta l’espectador fins a un municipi dels Estats Units actual on la meitat de la ciutadania ha acceptat treballar per una companyia (Ludon) que implanta un xip als empleats per dissociar el jo treballador del jo fora-de-la-feina. Un mateix individu amb dues realitats impenetrables.

Les quatre persones que configuren l’equip de Refinament de macrodades, el coordinador d’Òptica i disseny, el supervisor d’àrea, el responsable de seguretat, la cap de planta, els fundadors de Ludon i l’interior pulcre, minimalista, impersonal i repetitiu de l’empresa protagonitzen la sèrie, que es complementa amb la vida particular del personatge principal.

I un dia arriben les preguntes

Mark Scout (Adam Scott) va acceptar implantar-se un xip al cervell per centrar-se en la feina i oblidar-se del món de fora les instal·lacions de Ludon fa dos anys. El seu cap a l’equip de Refinament i macrodades ha deixat la feina i ara ell n’és el responsable, motiu pel qual ha d’entrevistar Helly (Britt Lower), la nova candidata a unir-se a la plantilla. Dylan (Zach Cherry) i Irving (John Turturro) completen l’equip d’anàlisi de dades que, per primer cop, començarà a fer-se preguntes sobre la feina que fa, per a qui i per què.

Maldecaps relacionats amb la vida familiar, aficions o comentaris sobre l’actualitat no es parlen a la feina perquè, senzillament, dins de Ludon no existeixen. ¿Arribar al lloc de treball i no compartir els resultats de l’equip de futbol del dia anterior ni el guanyador d’un concurs televisiu o l’última cançó de Shakira? No demanar reducció de jornada per conciliar amb l’horari dels fills perquè no saps si tens família? Desconèixer la feina d’altres departaments i no criticar-los és possible? Hi ha qui es refugia en el treball quan no vol o no sap com assumir el que li passa a la vida privada.

Per altra banda, quantes nits d’insomni per preocupacions laborals, quantes trucades i missatges en cap de setmana o quant desgast físic i emocional s’arrosseguen de la feina a casa cada setmana? Quantes persones acceptarien la desconnexió que planteja Severance per viure amb plenitud el jo fora-de-la-feina?

Aquestes i altres preguntes poden aparèixer a la ment de l’espectador mentre avancen els nou capítols de la sèrie, a banda de la discussió sobre la implantació de xips per treballar, que plana durant tot el xou. Els episodis discorren a partir del dia a dia convencional i repetitiu dels personatges, però amb finals trepidants que converteixen la sèrie en un entreteniment incòmode, intrigant i atractiu alhora.

Dirigida per l’actor i director Ben Stiller i amb la presència de Patricia Arquette i Christopher Walken, actualment s’ha començat a rodar la segona temporada de Severance. Es preveu que finalitzi al maig, de manera que encara caldran uns mesos per saber què els passa als personatges creats per Dan Erikson.