Tecnologia deshumanitzada

Els treballs més essencials tampoc no es deslliuren de l’arribada de la tecnologia, que, en lloc de beneficiar, dificulta la tasca. Així ho denuncia Carmen Diego, de 61 anys, secretària de la Plataforma Unitària del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Ella fa gairebé tres dècades que cuida qui més ho necessita, però fins ara mai no s’havia trobat amb aquest tipus de problemàtica. El perfil laboral és el de dona major de 50 anys en una plantilla que es veu obligada a rebre formacions en línia.

“Molts empresaris, perquè el nostre servei és municipal però està externalitzat, no estan al cas de la situació de precarietat en què estem. La majoria de les meves companyes utilitzen el mòbil per a aquestes formacions, d’altres fins i tot han d’anar a llocs amb wifi obert perquè no tenen Internet a casa”, emfatitza.

La despersonalització del que és digital és un dels inconvenients més grans a què s’enfronten des del SAD. Així ho explica la mateixa Diego, que l’any passat va acampar 26 dies davant el Ministeri de Treball per demanar, de manera infructuosa, una reunió amb la vicepresidenta Yolanda Díaz: “ Els recorreguts es calculen per Google Maps, però no sabem si aquest és el ritme a què camina un jove de 25 anys o nosaltres, ni si és el nostre pas a primera hora del matí o hores després, quan ja estàs cansada de fer tants serveis”.

Algunes de les seves companyes han estat penalitzades per haver fitxat tres minuts tard. Per això, i, segons expliquen, davant el cas omís que van rebre per part els sindicats tradicionals, han decidit crear la Plataforma Unitària, en la qual diferents treballadores de tot Espanya s’organitzen de manera horitzontal.