CERCADOR

Compartir

Reportatge

Treball artificial

La IA aterra amb promeses de productivitat i de substitució de feina, però pot ajudar a reduir la jornada i ...

dos robots entre paquetsFins a quin punt la intel·ligència artificial posa en joc llocs de feina? (Unsplash).

Compartir

per Ariadna Trillas

27/03/2024

La IA aterra amb promeses de productivitat i de substitució de feina, però pot ajudar a reduir la jornada i a esquivar l’atur massiu

La intel·ligència artificial (IA) promet disparar la productivitat, un cop se’n refermin els resultats imprecisos o erronis. És un altre boom econòmic que no equival necessàriament a prosperitat generalitzada. Però la IA, ¿podria ajudar a dedicar menys hores a la feina, a evitar una desocupació massiva i a reduir malalties mentals? Hi ha qui n’està convençut. De cara a 2033, el 28% de la força laboral del Regne Unit podria veure com la jornada laboral es retalla de les 40 hores a la setmana actuals a 32 sense perdre salari ni empitjorar els resultats, un dels grans debats que hi ha avui al voltant de la feina, segons el think tank independent Autonomy. Parlem de 8,8 milions de persones al Regne Unit i, segons un altre estudi del mateix centre de recerca, de 35 milions més als Estats Units d’Amèrica(EUA).

“Massa estudis sobre la IA es focalitzen exclusivament en la productivitat o plantegen un apocalipsi per a l’ocupació. El nostre estudi intenta mostrar que, quan la tecnologia es desplega en tot el seu potencial però canviant-li el propòsit, no només poden millorar les pràctiques laborals, sinó també l’equilibri entre les esferes privada i laboral de la vida”, assenyalava a la presentació de l’estudi el seu director, Will Stronge. La idea és combinar l’augment de la productivitat –Goldman Sachs l’estima en 1,5 punts percentuals a l’any– i la millora de les condicions de les persones treballadores.

Jornada i salaris

La reducció del nombre d’hores treballades ha estat un dels dos factors que han permès que les màquines no hagin provocat la sempre temuda debacle laboral al llarg de la història. Només cal veure el que ha passat a països on la robotització és més gran, com Corea del Sud, el Japó, els EUA i Alemanya, amb una desocupació per sota del 4%. El segon factor que ha permès aquesta paradoxa ha estat l’expansió de la demanda i la producció, fruit de pujades salarials. Així ho recull Rafael Muñoz de Bustillo, professor de la Universitat de Salamanca, en un article per Funcas que es capbussa en les principals investigacions sobre l’impacte de la tecnologia en el treball.

Però no són factors “automàtics”: en les últimes dècades, subratlla l’autor, hi ha hagut una aturada en la reducció del temps de treball, i els salaris han minvat en pes sobre el conjunt de l’economia, tant als EUA com a la Unió Europea.

Què passarà ara? Entre auguris de la fi de “l’era del treball” com el del mediàtic acadèmic Daniel Susskind, ens arriben missatges contradictoris, segons el que es mesuri. L’ocupació ha augmentat més en les ocupacions més exposades a la IA, encara més entre joves i treballadors de major qualificació professional, però sense canvis significatius a les franges de qualificació baixa i mitjana. Ho assegura el Banc d’Espanya després d’estudiar el que va passar a 16 països (inclosa Espanya) entre el 2011 i el 2019, fase de ràpid creixement de la IA. Els autors, que demanen que els resultats s’agafin amb “cautela”, ja que el desenvolupament de la intel·ligència artificial encara és incipient, apunten que l’impacte de la IA sobre els salaris, de mitjana, no ha estat significatiu. 

Tampoc fan olor de catàstrofe les dades publicades pel treball del Departament d’Estadístiques Laborals dels Estats Units a la seva revista Monthly Labour Review, que cobreixen el període des del 1999 i, amb projeccions, fins al 2029. “Sembla que no recolzen la idea d’una pèrdua accelerada de feines en aquests àmbits [en al·lusió a les ocupacions més susceptibles de veure’s afectades per la IA, des de l’assessoria financera fins a la traducció i la interpretació, passant per la cirurgia], ni l’aparició d’una bretxa estructural en relació amb la tendència existent abans de l’aparició de la IA”. Coincideix amb el citat article de Funcas. Ara com ara, la tecnologia altera les tasques que la gent duu a terme, però no forçosament n’elimina els llocs de feina.

Perill: més desigualtat

El pronòstic més recent que s’ha fet sobre aquesta qüestió cal interpretar-lo en aquest sentit? El Fons Monetari Internacional (FMI) afirma que el 40% de l’ocupació mundial —el 60% en el cas de les economies avançades, les més ben preparades per treure profit de les noves tecnologies— està exposada a la IA. Les dones (així, en general) i els treballadors amb estudis superiors registren una exposició major i, alhora, tenen més probabilitats de beneficiar-se’n, davant les dificultats que s’auguren per als col·lectius de més edat.

El gran perill que adverteix l’FMI és “el potencial d’exacerbar la desigualtat entre països i dins d’un mateix país” i la possibilitat de “modificar la riquesa i la distribució d’ingressos”, encara que, si la productivitat augmenta prou, no descarta que les rendes salarials augmentin per a “una àmplia gamma de persones treballadores”.

Després d’estimar el risc d’exposició a la intel·ligència artificial del 27% de la força laboral als països de l’OCDE (el 28% a Espanya), aquesta organització ha recomanat als governs dels seus països que vetllin perquè la IA faci els mercats laborals respectius més inclusius. En una línia similar, el Fòrum Econòmic Mundial preveu que, almenys fins al 2027, la IA generarà ocupació neta. I emet una alerta: 6 de cada 10 persones hauran de formar-se els pròxims cinc anys… però només la meitat de la força laboral té accés a oportunitats de formació adequades.

“El canvi tècnic pot afectar tant la quantitat d’ocupació com la qualitat i, en conseqüència, la distribució de la renda i la desigualtat”, apunta Muñoz de Bustillo, de manera que cal “un acord sobre la manera de distribuir els guanys de productivitat”. Hi haurà guanyadors i perdedors. En feines i en qualitat de la feina.

“La IA arribarà. El que importa és reflexionar sobre com volem que arribi, sobre com ho fem perquè beneficiï la majoria de població. I la pobresa de temps, mal repartida, és un dels reptes d’avui”, assenyala l’economista Marta Curull, investigadora de la Universitat de Barcelona i membre del col·lectiu Espai Zero Vuit.

Economistes com Daron Acemoglu i Simon Johnson apunten que, malgrat els gegants tecnològics americans dissenyen la IA per substituir treballadors i per reduir-ne el poder, “la història econòmica mostra que no ha de ser així”.

 

:: Reportatge publicat originalment a Alternativas económicas ::

Reportatge

Treballador S.A.

Treball

per Ànnia Monreal 19/04/2024

Internet facilita que els empleats posin en valor les seves aptituds i les comuniquin mitjançant la marca personal

Reportatge

Renovar-se o morir: la indústria tèxtil catalana abraça la sostenibilitat per mantenir-se

Sectors

per Ànnia Monreal 12/04/2024

L’adopció de l’economia circular, per imperatiu legal, implica canvis laborals i perfils professionals nous Canvi de temporada al sector tèxtil, ...

Reportatge

Treballadors pobres

Treball

per Ànnia Monreal 05/04/2024

Espanya encapçala la taxa de risc de pobresa laboral “Les meves germanes m’ajuden a arribar a finals de mes”. L’Alba ...

Ajuda'ns a fer un periodisme de qualitat

Donades de5€

Participa