Treballaràs al costat d’un robot

A les fàbriques del segle XXI hi ha més intel·ligència artificial que xemeneies. Sense reciclatge continu, no s’hi sobreviu

¿Què vol dir avui treballar a una fàbrica? ¿Fums?

Per entendre-ho, resulta d’allò més útil seguir el fil de la vida de Chelu, que fa feina a la Seat des de fa 33 anys.

Quan el 1989, mentre s’esfondrava el mur de Berlín, un jove Chelu va entrar al major grup industrial de Catalunya, es va sumar a una plantilla de més de 30.000 persones que cada dia produïen 1.000 cotxes en una factoria autosuficient, ubicada a la Zona Franca. Allà hi havia de tot: d’eines com femelles fins a retalls de roba per a les cosidores.

“Tothom hi volia treballar, no per guanyar-hi més diners, sinó perquè era sinònim d’estabilitat, de qualitat de vida. T’hi quedaries fins a la jubilació. Hi havia poca tecnologia, però aquesta va començar a incorporar-s’hi molt ràpidament, mentre en paral·lel s’externalitzaven activitats: seients, voltants, amortidors…” relata.

A més dels companys humans, Chelu en té d’altres sense ànima que no protesten mai pel sou i que no han d’aturar-se per menjar o per dormir

Tres dècades més tard, aquest mateix treballador està envoltat de menys de la meitat de gent, prop de 14.000 companys i companyes, però no és que es fabriquin menys vehicles: la planta de Martorell, erigida en epicentre productiu de la marca espanyola de Volkswagen (VW), en deixa llestos diàriament el triple, entre 2.500 i 3.000 vehicles.

A més dels companys, diguem-ne, humans, Chelu en té d’altres sense ànima que no protesten mai pel sou i que no han d’aturar-se per menjar o per dormir. “És impressionant veure com els robots col·laboratius poden estar treballant al costat d’una persona, fent petites tasques repetitives que abans desenvolupava un humà. La paradoxa per mi és que ara tinc més feina”. Tot i que Chelu va entrar a la Seat com operari de producció ras, avui, entre les seves tasques, figura la del manteniment d’aquests nous habitants de la fàbrica.

Com s’ha salvat? Chelu ho té clar: “Uf, és per la formació contínua. Has d’avançar al ritme de la tecnologia, et vingui de gust o no. És part de la feina,” respon.

Incertesa

Ho va entendre de seguida. Poc després d’arribar, es va apuntar a un pr